Neix La Flama: el foc que cremava a la torxa

En un extens comunicat, representants de l’entitat coneguda fins ara com grupament Escolta Torxa, exposen els motius pels quals han decidit sortir i desvincular-se del Centre Maristes d’eScoltes (CMS). A la vegada, remarquen que l’escola Maristes Igualada no ha sigut “en cap cas, allò que ha fet que marxem del CMS” i recalquen que l’escola “sempre ha mantingut una relació cordial amb nosaltres, mostrant el seu suport cap a la nostra activitat i posant-hi totes les facilitats”. L’agrupament ha anunciat que han passat a formar part d’Escoltes Catalans, “una entitat que cobreix totes les necessitats que teníem com a cau”.

Des de l’agrupament expliquen que “davant la impossibilitat de sortir com a agrupament del CMS per impediments legals, hem optat per marxar en bloc, incloent-hi famílies, escoltes i monitors i monitores. Arran d’aquesta sortida, es va iniciar un procés de negociació amb Fundació Champagnat, que reivindicava quedar-se amb el nom, el logotip i part dels diners i el material de l’entitat. Després de mesos de negociació, quan l’agrupament volia començar a concloure el procés, la Fundació Champagnat va alertar-los que si seguien mantenint el nom històric, Torxa, optarien per la via judicial per qüestions derivades d’aspectes com denominació social, nom comercial, infracció de marca o competència deslleial. Davant d’aquest avís, al qual no hi podíem fer front de cap manera, ens vam veure amb l’obligació de canviar de nom. Al llarg d’aquest procés, des de Fundació Champagnat se’ns ha desgastat, se’ns ha apartat de la negociació en certs moments, i hem tingut la sensació que se’ns ha tractat amb condescendència per part dels representants de Fundació Champagnat””

Després d’explicar la situació a tota la comunitat de l’agrupament, es va obir un procés participatiu per escollir el nou nom de l’entitat: Agrupament Escolta La Flama, un nomb amb el qual “es pretén mantenir la idea del foc que cremava al torxa. El foc que ens mou dia rere dia per fer escoltisme, aquella flama que duem a l'interior i que ens fa voler ser millors persones en el món on vivim”.

El nou agrupament ha iniciat una campanya per xarxes socials sota l’eslògan #RevifemLaFlama, on es volen tornar a presentar públicament després d’un temps de tenir “tancades les xarxes socials” i no mostrar-se “amb el nom de Torxa per por de les conseqüències legals”.

Cinquanta anys d’història

El 1972 un grup de germans maristes de l’escola d’Igualada van crear un grup de muntanyisme, anomenat “Club de Montaña”. Durant aquest primer període s’alternava un cap de setmana d’excursió i un en el qual es feia Cau, en els quals es seguien els principis morals i educatius del fundador dels Germans Maristes Marcel·lí Champagnat i l’ideari escolta de Baden Powell

Inicialment el grup excursionista només permetia l’accés als alumnes del Col·legi Maristes Igualada, però es va generalitzar i es va obrir a la resta de gent d’Igualada.

L’any 1977 es va crear el Centre Marista d’eScoltes (CMS) i el Club de Montaña canvià el nom i va passar a anomenar-se Centre Escolta Maristes Igualada (CEMI). A partir de llavors, es va produir un important creixement de l’entitat motivat per l’acceptació de nenes a l’agrupament i el canvi de local social. També es va editar el llibre “Un riu anomenat Anoia” que guanyà el premi Baldiri i Reixach el 1980. A mitjans de la dècada dels 80 hi va haver una escissió que es va reintegrar amb diversos canvis estructurals i amb un nou canvi de local al Carrer Sant Roc. Durant aquesta dècada es van crear les branques de Castors i la de Ròvers.

Els anys 90 van representar el començament d’un període d’estabilitat per a l’agrupament amb un nombre d’escoltes situat entre els setanta i noranta nens i nenes. Posteriorment, es va ampliar el local ja existent amb la incorporació del 1r pis i es va editar el llibre “Anoia, terra de camins”, guanyador del segon premi en la modalitat “En la millora de l’entorn natural” del certamen Jaume Ciurana (2001). Finalment, el cau va inaugurar les noves instal·lacions al carrer del Bruc núm. 9 d’Igualada.