TORNAR

Comunicat de l'Agrupament Escolta La Flama (antigament, Agrupament Escolta Torxa)

societat
Dissabte, 26 febrer 2022. 17:24. Agrupament Escolta La Flama
PUBLICITAT

L’agrupament que coneixeu com Agrupament Escolta Torxa, marxa en bloc de l’entitat sota la qual estava, el Centre Marista d’eScoltes, CMS, per entrar a Escoltes Catalans. Ho fa d’aquesta manera perquè els estatuts del CMS no contemplen la marxa d’algun dels agrupaments que l’integren. Aquesta sortida i totes les conseqüències que se n’han derivat, com el canvi de nom, han estat fruit d’un llarg procés que des del grup de monitors i monitores del cau, conegut com a kraal, hem mirat de fer seguint al màxim els nostres ideals i estant en sintonia amb la voluntat de les generacions que ens han precedit, la gent que ara forma part del cau i la que volem que en formi part en un futur. Avui ens presentem amb el nom d’A. E. La Flama pels motius que detallarem al llarg d’aquesta roda de premsa, que és un moment clau dins la història del nostre cau.

Aquest any fa 50 anys que es va crear una entitat anomenada Club de Muntanya que era un grup de muntanyisme sorgit en el si del Col·legi Maristes i inspirat en els ideals de Marcel·lí Champagnat, fundador de Maristes, i Baden Powell, fundador del moviment escolta. Poc després de la seva creació, el grup va obrir l’accés a totes les persones de la ciutat, independentment de si eren escolaritzats als Maristes o no. Cinc anys més tard, coincidint amb la creació del Centre Maristes d’eScoltes, el CMS, el grup va passar a dir-se Centre Escolta Maristes Igualada (CEMI). Posteriorment, l'any 1979, es va passar a dir Agrupament Escolta Torxa. L’entitat va anar creixent i va canviar de local diverses vegades.

L’any 2019 tot el kraal de monitors i monitores que integràvem l’Agrupament Escolta Torxa va decidir fer un pas endavant per a mantenir-nos ferms a les nostres conviccions sense renunciar a tota la història del Torxa. Com a entitat que encara estava dins el CMS, vam decidir desvincular-nos-en, de forma definitiva, principalment pels motius que expressem a continuació:

  • La manca de representació que sentíem dins l’òrgan del CMS, sovint massa condicionat per la Fundació Champagnat i per unes maneres de fer poc participatives, des del nostre punt de vista, així com la manca de legitimitat de l’Assemblea.
  • El projecte educatiu, que consideràvem molt millorable, antiquat i poc fidel a la nostra manera d’entendre l’escoltisme, com també l’impediment per canviar-lo.
  • La manca d’interès del CMS per implicar-se en certs moviments.
  • La desvinculació amb el fet religiós que sovint envoltava molts aspectes educatius bàsics de l’entitat i que no es corresponia amb la pràctica religiosa dins del nostre cau.
  • La voluntat que teníem com a cau d’entrar a una entitat que ens oferís més recursos, més representació i un millor acompanyament i suport.
  • Les diferències i fins i tot assenyalament que ens distanciaven de la resta d’agrupaments del CMS.
  • Els constants malentesos amb CMS.
  • El fet que d’altres kraals anteriors ja havien tingut aquesta inquietud i havien plantejat aquesta decisió.
  • I, en definitiva, una desvinculació total amb l’entitat.

Aclarim que l’Escola Maristes Igualada no ha sigut en cap cas allò que ha fet que ens separem del CMS. L’escola sempre ha mantingut una relació cordial amb nosaltres, mostrant el seu suport cap a la nostra activitat i posant-hi totes les facilitats. Totes les decisions que ens han fet xocar han estat supeditades a òrgans superiors de l’entorn marista.

La nova entitat de la qual formem part, Escoltes Catalans, cobreix totes les necessitats que teníem com a cau. Durant tot el procés ens han acompanyat en aquest canvi, ens han inclòs als seus diferents grups de treball, ens han donat accés a la cartera de recursos de què disposen i, en definitiva, hem començat a formar part de les dinàmiques de l’entitat.

Davant de la desvinculació que l’agrupament sentia pel projecte de l’entitat on havia estat, tot i les discrepàncies, més de quaranta-cinc anys; tot el kraal per unanimitat va decidir fer el pas de sortir-ne, sabent que seria un camí complicat, però que afavoriria l’agrupament en molts sentits. L’any 2019 ens vam plantejar seriosament iniciar aquest procés i vam mantenir una reunió amb Maristes amb l’objectiu de començar una etapa de diàleg. Se’ns va comunicar que no estava recollida en els estatuts la possibilitat de sortida d’una entitat del CMS i que, per tant, que no era possible. Així doncs, sabent aquest impediment legal, vam prendre la decisió de marxar en bloc, i així vam rebre el suport de les famílies. Durant el 2020 va continuar aquest procés, que es va veure dificultat per la pandèmia. Les negociacions del kraal van seguir amb reunions individuals amb el CMS; amb la Fundació Champagnat, de qui depenen les entitats i escoles de Maristes, i amb interlocutors assignats per la Fundació Champagnat que van anar canviant, fet que va dificultar el procés. Esmentar aquí que, des de la primavera passada, no hi ha hagut cap representant de la junta del CMS a les reunions. En paral·lel, s’anava tractant el tema amb els nostres escoltes i famílies i anàvem entrant a l’entitat on volíem estar, Escoltes Catalans. Fundació Champagnat, que en un principi semblava apostar pel diàleg, va anar endurint la seva posició impedint arribar a un acord de manera amigable amb el fi de resoldre la relació sense danyar la històrica institució. Al llarg d’aquest procés se’ns ha desgastat, se’ns ha apartat de la negociació en certs moments i hem tingut la sensació que se’ns ha tractat amb condescendència per part dels representants de Fundació Champagnat. Hem sentit que s’esperava de nosaltres una actitud que no trobàvem per la seva part.

Les negociacions es van centrar a defensar allò que consideràvem que ens pertanyia: el nom, els diners i el material que la gent de l’entitat, amb cada any de trajectòria, havia anat conservant i promovent. Per part seva, s’insistia en el fet que allò no ens pertanyia, que nosaltres només érem una part d’un grup de monitors i que no representàvem l’entitat en el seu conjunt. També a això li hem de sumar la dificultat legal, on ells sempre han tingut més força, ja que, en realitat, es pot demostrar legalment que l’entitat A.E. Torxa ha format part del CMS al llarg de la història, i així ho recullen de novo a la modificació d’aquest gener dels estatuts de CMS. Nosaltres creiem que el cau no el fa qui consta sobre el paper, sinó qui hi dedica el temps i esforç voluntari, es reuneix sempre que fa falta i, quan cal, es baralla amb l’administració per tirar endavant. I no només això, perquè és una gran comunitat integrada per infants motivats, per famílies que ho estan encara més i per socis i sòcies que ens fan de suport. Per tant, creiem que el nom, que té un significat ple i representa una identitat; el material i els diners haurien de pertànyer a la gent que fa el cau dia a dia.

Quan nosaltres volíem tancar definitivament la negociació, se’ns va comunicar que si seguíem mantenint el nom històric, Torxa, optarien per la via judicial per qüestions derivades d’aspectes com denominació social, nom comercial, infracció de marca o competència deslleial. A partir d’aquest punt, vam ser conscients de la diferència que hi havia entre nosaltres: la Fundació Champagnat comptava amb un suport legal i econòmic al qual nosaltres no podíem fer front de cap manera. Una demanda judicial d’aquestes dimensions és un fet impensable per una entitat sense ànim de lucre que hauria de dedicar els seus esforços en educar en el lleure a infants i joves.

Davant d’aquest avís, tot i intentar seguir negociant, ens vam veure amb l’obligació de canviar el nom. Per fer-ho, vam reunir socis col·laboradors de l’entitat, és a dir, exmembres, i també a famílies. Tot i donar suport a la nostra decisió, un grup actiu, pel seu compte, va promoure una carta que defensava que poguéssim conservar el nom de Torxa, una carta que han signat més de 140 persones i que ha estat portada a la Fundació Champagnat. Sentim, però, que tot i demostrar que aquesta decisió va molt més enllà dels monitors i monitores que vam iniciar aquesta proposta de canvi, la Fundació Champagnat continua relatant que ha sigut una decisió unilateral.

Volem reafirmar, doncs, que des de la comunicació amb escoltes i famílies, vam posar en marxa un procés participatiu del qual ha format part tota la comunitat del cau de diferents generacions. Un procés que hem dividit en recepció i votació de propostes. Aquest procés va ser creat per tal de poder donar una resposta ràpida en cas que des de Fundació Champagnat no s’acceptés cap de les propostes que fèiem des del kraal, tal com havíem quedat en una reunió amb Fundació Champagnat. Aquestes propostes mantenien la identitat, és a dir, la paraula Torxa amb algun afegit. Encara que ens sentíssim nostre el nom, les propostes eren fruit de la voluntat de poder mantenir el nom per part de totes dues bandes en el cas que volguessin seguir fent escoltisme a igualada des del CMS. Si ens trobem aquí, és perquè no ha estat acceptada la nostra petició de mantenir la identitat. Això hem hagut d’entendre a partir de correus difusos on en lloc de respondre a les nostres demandes i buscar data per fer una reunió, només se’ns responia amb l’exposició de la seva versió dels fets, lluny de la nostra, i assumint uns pactes als quals no s’havia arribat.

Si ens fixem en els 3 punts que volíem pactar, actualment ens trobem en la següent situació:

  • Quant al nom, ens hem vist amb l’obligació d canviar-lo davant de la possibilitat d’acabar per la via judicial.
  • Pel que fa al material, després de no aclarir la situació, fins a inicis d’aquesta mateixa setmana, Fundació Champagnat ha donat el poder de decisió a l’escola Maristes Igualada, amb la qual s’ha pactat que l’escola es queda material per poder tirar endavant un grup escolta i que l’agrupament es queda la resta. Cal reafirmar aquí que la comunicació amb l’escola ha estat correcta en tot moment.
  • Per últim, tots els diners amb els quals vam acabar el curs anterior estan bloquejats en un compte bancari a l’espera de la reunió que encara no hem pogut concretar amb la Fundació. 

De tots els noms proposats durant el procés participatiu, el guanyador és Agrupament Escolta La Flama, que pretén fer referència a la idea que conservem el foc que cremava a la torxa que abans ens representava: el foc que ens mou dia rere dia per fer escoltisme, aquella flama que duem a l'interior i que ens empeny a voler ser millors persones en el món on vivim.

Des de fa un temps hem tingut tancades les xarxes socials i no ens hem mostrat amb el nom de Torxa per por a les conseqüències legals. A partir d’avui ens mostrarem amb un nom nou, i per això iniciem la campanya amb el hashtag #RevifemLaFlama per explicar tota la situació, donar a conèixer el nou nom i poder tancar aquest procés definitivament. Aclarim que continuem sent la mateixa gent, amb la mateixa voluntat que ha tingut sempre el nostre agrupament. Creiem que algú que estima l’escoltisme i l’educació en el lleure no hauria de sotmetre a un procés com aquest a cap entitat, i menys si està formada per persones voluntàries. Malgrat tot, mai hem parat de fer cau i de lluitar pel que creiem. Potser hi hem perdut un símbol, però hem guanyat una oportunitat de millorar.

Així doncs, per anar tancant, durant dos anys hem estat intentant negociar una sortida plàcida del CMS de tot l'agrupament. Això no ha pogut ser així degut a tots els impediments posats des de Fundació Champagnat i això, finalment, s'ha vist reflectit amb el canvi de nom que ens identifica com a grup de lleure, una pèrdua d’una part del material i el desconeixement de què passarà amb la capacitat econòmica; però és un pas endavant per poder seguir oferint lleure i escoltisme de qualitat a la ciutat d'Igualada.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.