Nova potabilitzadora d'aigua a la Llacuna

L’acte d'inauguració va estar presidit aquest dissabte per l’alcalde de la Llacuna, Josep Parera, i el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Jordi Agustí, acompanyats per diverses autoritats locals i provincials.

Amb aquesta actuació l’aigua que arriba a les llars tindrà una millor qualitat al ser tractada a la planta potabilitzadora, la qual solucionarà la presència natural de sulfats. En aquest sentit, la potabilitzadora, construïda per l’empresa CASSA, ha solucionat l’elevada concentració de sulfats (més de 1.000 mg/l, quan la normativa marca un límit de 250 mg/l) i l’alta duresa de l'aigua dels pous.

Fases del procés de tractament

L’aigua captada passa per les següents fases: La filtració multiestrat: Aquest és un tractament indispensable per protegir tota la instal·lació i els equips connectats. El filtre multiestrat està preparat per eliminar les substancies orgàniques, així com les impureses en suspensió. La desinfecció mitjançant radiació ultraviolada per a l’esterilització de l’aigua abans de passar per les membranes de la nanofiltració. Un pretractament previ al sistema de nanofiltració, amb l’adició d’un producte acidificant que garanteixi un valor de pH de l’aigua que inhibeixi la precipitació de carbonats per una banda, i la dosificació d’un inhibidor d’incrustacions que inhibeixi la precipitació de diverses sals per l’altra, i evitar així la incrustació a les membranes. la dessalobració mitjançant membranes de nanofiltració. Aquest és el pas més important, on s’eliminen els sulfats i el tractament posterior a la nanofiltració, que consisteix en la dosificació d’hipoclorit sòdic, per proporcionar una concentració de clor residual, i l’ajust del pH mitjançant una solució alcalinitzant.

La Llacuna, exemple per altres municipis

L’experiència de La Llacuna és interessant perquè el problema dels sulfats afecta actualment a prop d’un centenar de petites xarxes d’abastament catalanes.

El tractament amb membranes (siguin de nanofiltració, com les que s’han posat a la Llacuna, o d’osmosi inversa) s’erigeix com l’únic disponible per reduir els sulfats, tot i que la seva complexitat i el seu cost acostumen a ser elements disuasoris per a la seva aplicació.

Caldrà, doncs, fer un seguiment de l’operació d’aquesta planta a La Llacuna per extreure resultats que puguin ser d’interès per altres poblacions.