El perineu està de moda

'Posa’t les boles xines', 'et fan falta exercicis de Kegel', 't’explico… vés fent pipi i tallant el xorro', 'fes dansa del ventre…' consells globalitzats en comptes de treball individualitzat, mites i pràctiques en contra de la nostra fisiologia, cap discerniment del que està bé ni del que està malament… ja és això estar de moda, és estar en boca de tots!

El que no sap tothom és que en veritat es confonen els termes perineu i sòl pelvià, que si bé tot està 'a les zones baixes' no són ben bé el mateix, ni són sinònims. El perineu és una part precisa del sòl pelvià ( i no pèlvic!). Aquest sòl, com diu el seu nom, és el terra muscular del nostre cos, i engloba tres sistemes molt importants, dos sistemes de sortida i un d’entrada-sortida: urinari, fecal i sexual. El sòl pelvià és el terra d’un 'cilindre abdominal', el que aguanta i sostè les vísceres del seu interior i el que rep les pressions que vénen de dalt, d’aquesta cúpula anomenada diafragma.

Moltes de les patologies que associem al sòl pelvià no ho són, o no sempre… o són molt més complexes del que pensem…

Deducció fàcil: la incontinència urinària és perquè el sòl pelvià és feble i falta 'muscular-lo' a través de contraccions. mmmm…

El que és ben possible és que aquesta incontinència urinària sigui fruit d’un restrenyiment distal crònic (recordeu l’últim article que parlàvem d’una boleta de caca que esperava a sortir, dies i dies mentrestant anava assecant-se?), de la força per evacuar la boleta un dia rera l’altre i per l’alteració de l’estàtica normal de la musculatura.

O que tot sigui fruit d’una caiguda llunyana (però molt dolorosa) sobre el cul, una caiguda que va luxar el còccix i va alterar-ne la seva mobilitat normal, i per conseqüència afectar el sòl pelvià, que hi té insercions.

A les senyores menopàusiques només se’ls troba l’excusa de les hormones, com si ningú recordés que són dones que fa temps també van parir criatures, i que per l’època i els tabús, mai van seguir un tractament. Anys i dècades després de tots aquests trastorns n’apareixen les conseqüències: prolapses, incontinències...

Podria seguir amb molts més exemples, però no cal. Ja veieu que no tot s’arregla contraient i contraient per tenir un “perineu ben fort”. Anem a buscar patologies associades, posicionaments corporals, gestió d’esforços, traumatismes físics de la vida, canvis de mentalitat...

És per això que voldria recomanar fermament a tota dona amb qualsevol trastorn o molèstia 'a baix' que consultés, però que ho fes a algú que realment en sàpiga d’aquest tema, osteòpata o fisioterapeuta especialitzat en reeducació uroginecològica-obstètrica i del perineu. Deixeu-vos de revistes, d’amigues, de gimnasos i anem cas per cas, història per història, fem bons diagnòstics i bons tractaments!

Sí, el perineu està de moda... però en aquest cas val més portar un vestit d’alta costura.

Per Cristina Martí i Dillet, fisioterapeuta especialitzada en reeducació abdominal, obstètrica, uroginecològica i perineal. Expatriada a França durant 6 anys i revinguda al país per obrir el seu propi centre: Kine fisioteràpia i salut.