Pintaran les muntanyes de blanc perquè la neu i el gel aguantin més

La iniciativa passa per pintar els cims de les muntanyes nevades amb un material de ciment que està fet a base de minerals, de manera que la radiació queda reflectida a l'espai. El color blanc, certament, evita que la radiació solar es converteixi en calor, però se'ns fa difícil veure com les dotacions que habitualment marquen els passos de vianants als carrers es puguin traslladar a zones alpines amb els seus compressors de pintar, muntanya amunt i muntanya avall, o imaginar uns helicòpters que en lloc de tirar aigua per apagar incendis llencin tones de pintura per emblanquinar cims... Es necessitarien aproximadament entre quatre i cinc tones de pintura per cada hectàrea que es vulgui pintar. Aquesta idea, amb la qual es pretén contrarestar els efectes del canvi climàtic, sorgeix al Perú, un país que concentra més del 70% de les glaceres dels Andes i que ha vist com durant les tres últimes dècades s'ha anat perdent més del 20% de la seva superfície. La relació entre l'energia lluminosa que difon una superfície per reflexió i l'energia incident queda equiparada en els casos de la neu i de la pintura blanca. Dit d'una altra manera: amb tots dos elements el 85% de la radiació solar va cap a l'espai i només el 15% restant es transforma en calor. Contràriament, el color negre contribueix a convertir la radiació solar en calor, fins al punt que pràcticament duplica l'efecte hivernacle sobre les glaceres (amb una superfície negra, el 90% de la radiació solar es converteix en calor).

Si la proposta de l'ONG Glaciares Perú funciona i permet salvar el Rasuhuillca (un pic al sud del país, al departament d'Ayacucho), segur que el mateix sistema es podria exportar a altres muntanyes d'arreu. Tot això si l'experiència permet comprovar el que ells asseguren: que la pintura blanca s'adhereix bé a les superfícies rocoses; que no contamina les fonts d'aigua; i, tan o més important, que no atempta contra la vida de la fauna de l'espai.

Es fa difícil fer pronòstics sobre el que pot passar aquests propers anys a nivell climàtic, de la mateixa manera que es fa difícil donar credibilitat i valor científic a moltes de les projeccions i previsions que es fan en aquest sentit (en tot cas, no deixen de ser previsions). Una d'elles calcula que amb vista a l'any 2015 totes les glaceres que es trobin situades per sota els 5.500 metres d'altura desapareixeran. La data no és molt llunyana, i l'anunci és prou preocupant. És cert que altres estudis no són tan pessimistes. I que, malgrat tot i passi el que passi, potser s'ha de deixar que la natura marqui el seu ritme. Amb crisi o sense, ens podem ben estalviar aquesta aventura d'empastifar les muntanyes amb experiments que tampoc porten enlloc.

Oriol Solà i Prat