Un regal de Reis curiós

Es tractava, doncs, d’un safir rosa, talla maragda, i de dimensions considerables. Era una gemma que realment estava destinada a lluir-se en una joia.

La Irene em va trucar i vam quedar un dijous a primera hora del matí a la botiga i me la va ensenyar. Jo li vaig dir que amb aquella gemma es podia fer la joia que a ella li fes més il·lusió, però coneixent-la, sabent com li agraden els anells, i veient les mides de la pedra li vaig aconsellar que triés aquesta opció.

Per donar-li més lluïsor i vam afegir uns diamantets al voltant i com que l’or groc no li agrada gens, el material escollit va ser or blanc que a l’hora combinava molt bé amb el to de la pedra.

Després de mesura-li el dit i fer-li uns esbossos i un pressupost, va tornar a passar per la botiga i em va donar el seu vist-i-plau i així va ser com l'encàrrec va començar a transformar-se en joia en el meu taller... I ara és l’anell de l’Irene.

Sara Castells, joiera