Dos dies abans de l'atemptat generacional de les Torres Bessones de Nova York, el batlle Jordi Aymamí es trobava celebrant un casament amb una expectació inusual, tant per les amistats i familiars de la parella com per les desenes de representants dels mitjans de comunicació que s'aplegaven a l'Ajuntament d'Igualada. La Sala de Plens estava plena, valgui la redundància. Era una història d'amor que tenia el segell del matrimoni, però amb la peculiaritat que ella, Angela, s'havia canviat de sexe deu anys abans. Jordi Aymamí explica que "des de l'Ajuntament es van fer els tràmits amb naturalitat. Abans del dia de l'enllaç vam saber la particularitat que ella s'havia canviat de sexe, però el fet era que estava tot regularitzat: casàvem una dona i un home. La informació del jutjat era aquesta, ella era Angela. Ho vam viure amb normalitat, perquè ella era una dona amb tots els drets".

Aymamí afegeix que "no hi va haver cap pressió, ni debat polític. Sí que es comentava molt, però va ser la mateixa parella la que va donar a conèixer la situació als mitjans. Nosaltres ho vam tractar amb la màxima normalitat i vam continuar amb el procediment. El que ho feia especial és que les televisions i els programes del cor venien aquí. Els dos contraents van autoritzar que es filmés el casament a dins la Sala de Plens".

El consistori ho va viure amb normalitat, més enllà de l'enrenou mediàtic. Aymamí explica que "era una mostra de diversitat i després, com els casaments de persones del mateix sexe més tard, s'ha normalitzat. De fet, va ser el primer casament 'trans' que coneixem a l'Estat. Podria no haver estat el primer: altres parelles es poden haver casat sense revelar que un d'ells havia fet un canvi de sexe, però sí que va ser el primer casament 'trans' mediàtic, perquè es va fer pública la condició d'ella". L'aleshores batlle remarca que "es parlava i s'ha parlat de boda 'trans', però a la Sala de Plens, fa vint anys, estàvem casant un home i una dona, com altres tantes vegades".

Unes 120 persones van assistir a l'enllaç. La parella s'havia conegut el 1996, quan ella era animadora en una coneguda discoteca de la Conca d'Òdena (el mateix restaurant on, hores després, es faria el banquet d'aquelles noces). Aquell dia del matrimoni, Jordi Aymamí va llegir uns versos de cant a l'amor del poeta Pedro Salinas. A fora, a la plaça de l'Ajuntament, més persones esperaven per festejar aquell casament, que per al col·lectiu LGTBI de l'Estat significava un gran pas endavant.

Un nou context

Aquell 2001, el casament entre l'Ángel i l'Angela va ser tractat amb molta expectació. Aymamí comenta que "ara, s'ha normalitzat més la diversitat, de condició sexual, també dels orígens de cadascú", però també comenta que han sortit "respostes extremes" a la dreta, com Vox, que aleshores no existien. "Hem fet avenços democràtics, però han sortit aquests sectors més radicalitzats ideològicament que odien aquesta diversitat. Davant d'ells, hem de ser ferms en les nostres conviccions democràtiques".