Santi Abreu, cap de Medicina Crítica: "ens dóna molta força veure l'Àngel sortir de l'UCI, per fi"

Els companys de l’auxiliar sanitari recorden que ”no es pot abaixar la guàrdia, però la seva recuperació és una injecció de moral”

societat

Diumenge, 13 setembre 2020. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.

D'un cop d'ull

La recuperació d'aquest auxiliar sanitari després d'un llarg ingrés és un recordatori de l'impacte que ha tingut la COVID-19 a Igualada "i que totes les mesures són necessàries"
"En aquells dies de l'inici de la pandèmia, no sabíem ben bé què passava. Per nosaltres, va ser un cop duríssim que ingressés. Ara, és una alegria immensa" explica Santi Abreu, cap de Medicina Crítica.

Un brot, però d'esperança. Que cal, davant els mesos que vénen. El Cap de Servei de Medicina Crítica de l'Hospital d'Igualada, el doctor Santi Abreu, defineix el cas de l'Àngel –auxiliar sanitari que va entrar a l'UCI el 16 de març– com "una muntanya russa de pujades i baixades". Un suplici per a la família i molta tensió per als companys. Però ara, ara que l'Àngel ha sortit de l'UCI després de sis mesos gairebé, és una injecció de moral per al personal de l'Hospital, que es prepara per a una tardor molt difícil.

El pacient va contraure la COVID-19 la primera setmana. Entrava a l'UCI una matinada d'un dilluns de març, quan la ciutat d'Igualada i tota la Conca estaven confinades respecte la resta del país. Aleshores, més de 300 companys i companyes del centre havien contret la malaltia o estaven en quarantena. Santi Abreu recorda que "el dilluns 9 de març havia esclatat tot, aquella setmana hi van haver tants casos i vèiem com el nostre personal també queia malalt. En aquells dies, era complicat saber què passava. Va ser un cop duríssim que ingressés l'Àngel. Ara, que es recuperi és una alegria immensa."

En aquell context, cada notícia positiva, en un moment on els professionals ho donaven tot i més, multiplicava les forces dels sanitaris, en una ciutat confinada: "hem tingut molts companys a l'UCI. En aquells dies terribles, recordo la primera extubació, d'una infermera. Crec que era el vuitè o novè dia del confinament. Ens va pujar la moral moltíssim, ho necessitàvem molt, notícies com aquestes ens donaven tota la força per seguir lluitant."

Ara, els òrgans de l'Àngel "funcionen correctament, però tindrà una recuperació llarga. Veure'l sortir ha estat un goig. Durant tots aquests mesos sempre ha estat molt lúcid del cap, però havia de sortir d'allí. Ara, cal focalitzar-se en la part motora". No és gens habitual un cas de sis mesos gairebé a l'UCI: "ens demostra que ens hem de protegir, que la resta no podem badar. Vénen mesos difícils i és una incertesa saber quina situació ens trobarem, per això cal que hom estigui conscienciat."