El tousenc Ricard Pons, des de Tòquio, explica com Japó ha atenuat l'impacte del coronavirus

Tot i que el Japó va declarar l'Estat d'Alarma, "o estat d'emergència", i es temia molt l'efecte del coronavirus, el balanç que ha deixat la malaltia és menys letal que a Europa, la Xina i els altres grans països del Primer Món. Fa tres setmanes que es va finalitzar l'estat d'emergència. El Ricard treballa per una empresa igualadina "i em vaig informant a través dels meus amics. Aquí s'ha aplicat molt el teletreball, però aquí era una cosa impensable. Aquí la gent estava molt acostumada a anar cada dia a l'oficina. El teletreball només l'aplicaven les empreses internacionals implantades aquí. Però amb el coronavirus, la gent es va poder endur el portàtil a casa i fer treball remot." El fet distintiu perquè les morts no hagin estat tantes, però, és que tot i que l'executiu nipó no imposava totes les prohibicions: "moltes empreses tancaven per conservar la bona opinió dels clients."

Algunes empreses han obligat agafar-se als treballadors "dies de no-feina o vacances, o ha pagat un 60% del sou dels treballadors i que el govern en pagui la resta. Algun amic meu li han abaixat el sou molt més i fa bastants dies de festa. Les més afectades, entre les empreses, van ser les del sector serveis. Sobretot en el moment àlgid del virus. Van tancar. No pas perquè ho obligués el govern, sinó perquè molts treballadors no hi volien anar i per fer més bona impressió davant el client."

El govern japonès "no té potestat perquè la gent es quedi a casa, ni tampoc pot obligar una empresa a parar l'activitat. El que sí ha fet ha estat expropiar terrenys per fer instal·lacions mèdiques. Aquí la gent s'ha quedat a casa, la immensa majoria i la majoria d'empreses han tancat per conservar una bona opinió dels clients. L'excepció ha estat una cadena de cafeteries que, com que Starbucks va tancar, tenien una bossa de clients més gran que havien de fer el cafè."

El balanç "és menor que als països d'Europa o la Xina, tot i que al principi algú deia que no es recomptava bé per salvar els jocs. També que molts casos que es diagnosticaven com a pneumònia. Cal dir que les mesures que ja prenen sempre els japonesos en matèria d'higiene, ha evitat que fos molt pitjor. Es renten molt les mans. La gent ja porta mascaretes de manera habitual. Aviat, en esclatar la pandèmia, hi va haver pots de gel hidroalcohòlic arreu, també a les estacions de metro. La primera setmana de juny hi va haver un increment de casos. Pensem que Tòquio és immensa, amb molta gent, i això podia passar."

Ricard recorda que "quan es va aixecar l'Estat d'Alarma aquí, el primer dissabte, hi havia cues llarguíssimes. Era inevitable que hi hagués un augment, per molt que portessin mascaretes." La infraestructura que hi ha al Japó és molt bona -1.000 llits UCI a Tòquio- "però igualment van enviar moltes persones a passar el coronavirus a casa. Els que empitjoraven aleshores sí que se'ls ingressava en algun lloc. En general, no hi ha hagut una alarma, només les recomanacions que hi havien d'estar a casa i tancar botigues."

Per la seva part, no es va plantejar tornar a Catalunya quan va hi va haver el moment crític de la pandèmia. El govern espanyol "va oferir traslladar-nos en avió, a 300 euros, però van avisar amb poc temps i no vaig tenir temps de valorar-ho. Amb dos dies de marge. A més, alguns tenim parella o família aquí. I poc després, el virus ja es va expandir a Europa. Hi havia un moment que la sensació era que estaves més segur aquí no pas a Europa. Ara m'ha caducat la Visa i ja no puc sortir del país, hauré d'esperar. Els vols ara són de 4.000 euros per tornar. M'he adreçat a Immigració, per renovar la Visa, però hi havia una cua de cinc blocs! Un altre dia hi vaig anar i espero una resolució per estar tres mesos més aquí, tot i que també cerco vols per tornar a casa."