TV3 desperta el record de la Panadella i retrata el seu declivi

La Panadella durant molts anys va ser un punt obligat de pas per tots aquells que es desplaçaven a Lleida per la N-II i, per tant, per a moltes generacions d'anoiencs. Abans de l'autovia, la Panadella era sinònim de cues, de camions, de parada per fer benzina, i també de terribles accidents en un dels punts negres de Catalunya. L'orografia del terreny per on passava la Nacional, molt tortuós, convertia Montmaneu en un lloc de parada, al final de l'ascens. Els camions van rellevar a les diligències, que des de segles abans havien fet aquest camí. TV3, en el seu programa 'Sense ficció', va emetre el documental 'La Panadella: històries de la carretera' on tracta el present d'aquesta part de la comarca.

Dos dels protagonistes van ser els germans Joan i Miquel Requesens, del mític restaurant Parada. Dues persones molt vinculades a la vida de Montmaneu -Joan, de fet, va ser regidor d'Urbanisme fa uns anys- que van relatar el gènesi del negoci familiar (primer dins el poble) i la seva ubicació ja fa quasi cent anys a la Panadella. Situada a 710 metres sobre el nivell del mar, la zona no només ha canviat a causa dels canvis en les rutes, sinó que el seu particular clima i entorn natural han canviat fruit de la contaminació, assegura Joan Teruel, expert mediambiental. "Hi han hagut emissions contaminants, hem fet crides a la Generalitat, ja que hi havia anys amb quatre crisis, però ens deien que no hi havia fons" afegeix.

"Esmorzàvem a l'Amèrica d'Igualada i dinàvem a la Panadella"

Els trajectes eren dantescos. Francesc Sagalés, de l'empresa d'autocars, explica que l'ascens pel Coll de la Panadella i les obres eternes, fins al punt que "sempre s'estava parat perquè sempre hi havia obres". La parada es va convertir en obligatòria. Sagalés recorda com "durant 60 anys hi devia haver obres... s'esmorzava a l'Hotel Amèrica d'Igualada i es dinava a la Panadella". També hi ha el testimoni d'Antoni Nogués, propietari d'una grua, que ressegueix la carretera vella del Bruc, "a la primera època per aquí veies passar uns 40 camions al dia, ara potser 40.000". Sagalés, per la seva banda, recorda les habituals avaries dels autocars tot pujant la Panadella. 

El documental projecta imatges de l'hotel Parada, dels seus menjars clàssics -l'entrepà de truita- i els testimonis de moltes persones que van passar la pràctica totalitat de la seva vida laboral en aquell entorn. El fil conductor són els dos germans Requesens, que recorden tota la gent que passava pel Coll, "passa tothom, des d'allò més titradet fins a l'elit". El trajecte des de Montmaneu fins a Barcelona eren més de dues hores, "amb la caravana que hi havia des de Martorell".

L'aparcament per a camions i autobusos resta ara buit. El trànsit per l'autovia, oberta el 2004, és molt superior al que hi havia als anys 80, però per aquest mateix motiu el restaurant i la benzinera ja no són parades usuals. Només han resistit dos dels quatre hostals que hi havia, explica el documental, i les persones empleades -que van ser 200- "s'han reduït fins a una cinquantena". El canvi dels temps també es reflecteix en la sala de festes de l'Hostal Bayona, els records dels seus ex treballadors i en les paraules del Mossèn Joan Rubió, que rememora com temps enrere hi havia molts feligresos, pels quals beneïa els vehicles, però també els recomanava prudència al volant. 

La Panadella no només ha perdut pes arran de la conclusió de l'autovia el 2004, sinó que també fruit de la crisi del 2008 i que ha sorgit competència al costat de l'A-2. És el cas de Jorba, on ara s'hi ha ubicat una Àrea de Guissona. El documental segueix al geògraf Jaume Font i els seus alumnes que estudien la diferència de les afluències entre la Panadella i Jorba.

També apareix Enric Admetller, ex alcalde de Montmaneu, que opina que "la situació era insostenible, amb aquella N-II, no podíem continuar, estava hipersaturada". Ha afectat també "la crisi econòmica en tan que és menys gent per l'autovia i menys poder adquisitiu". Els germans Requesens apunten que "abans entraven 500 ó 550 persones cada dia". "Jo ho veig negre" afirma Miquel Requesens, al final del documental; "no home, no, som quasi el centre geogràfic de Catalunya, tenim pobles que algun dia es despertaran" replica Joan.