El llarg viatge de final de curs de l'Acadèmia Igualada a Tenerife: "dèiem que érem de Manresa"

Ana, una de les alumnes de Batxillerat, comenta que ”vam haver de canviar d’hotel i no podíem sortir de l’habitació”

societat

Divendres, 20 març 2020. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.

D'un cop d'ull

Duplicar els dies d'estada a Tenerife, en unes illes que són sinònim de bon temps, natura, platja i relax, satisfaria a bona part dels viatgers, però quan passa en una situació d'emergència com la crisi del coronavirus, les sensacions són unes altres. S'hi haurien quedat més temps potser. Alumnes de l'Acadèmia Igualada hi han fet un viatge de fi de curs, però amb el cap bastant pendent de la Conca d'Òdena.

Ja abans de marxar no tenien clar si ho podrien fer. Al cap de dos dies, van saber que ja no es podia entrar a la Conca d'Òdena. S'hi havien d'estar cinc dies, però han estat deu. Ana és una de les alumnes que va agafar l'avió el dimarts 10 i tornaven aquest dijous 19, després de quasi deu dies en un viatge de final de curs a Tenerife. Un viatge que va començar quan la crisi només treia el cap. Han estat cinc dies de propina a les Canàries: "ni dèiem que érem d'Igualada, perquè la gent no s'espantés. Vam dir que veníem de Manresa quan van començar a sortir les notícies del confinament. Un nen pel carrer ens va preguntar si veníem d'Igualada, fins i tot".

"Ens pensàvem que tardaríem 14 dies a tornar. Ja abans de sortir no teníem clar si ens aprovarien el viatge i així va ser. Els primers dies va ser força normal. Veies gent amb mascaretes i teníem el professor que ens desinfectava les mans. Podíem fer les excursions amb normalitat. Va ser el dissabte quan vam anar a l'aeroport i ens ho vam trobar. El vol en un principi no estava cancel·lat... i aleshores una dona que anava a Alacant ens va dir que li havien prohibit el vol. Vam veure que ens passaria el mateix. I sí, vam preguntar-ho i ens havien cancel·lat el vol".

Van tornar de l'aeroport a l'hotel on en aquell moment no podien entrar. "Des d'aquell dia, les coses van ser molt més serioses. Anàvem separats, en grups petits, en definitiva, les mesures que es prenien a tot arreu. Estàvem confinats a l'hotel i ni podíem anar a la platja o la piscina. El vol no el vam poder fixar fins aquest dijous 19. Durant aquest interval, a més, Ana explica que "vam haver de canviar d'hotel, perquè el primer el van haver de desinfectar". Va ser pel mateix preu, almenys.

La jove igualadina comenta que "al nou hotel, primer no ens deixaven ni sortir de les habitacions, perquè estava ple de gent gran -població de risc-, sobretot alemanys. Això ens afecta la selectivitat i vam començar a fer classes a les terrasses i balcons. Per sort, hi vam anar amb un professor de lletres i un de ciències. Fins i tot vam fer un 'lip dub'. Aquesta darrera nit han desallotjat l'hotel a les 3 de la matinada".

Amb el pas dels dies "ja no dèiem que era d'Igualada, per consell dels professors. Hi havia algú d'allà que va dir que ens apartéssim! A Tenerife hi havia pocs infectats perquè la calor rebaixa la transmissió". La conclusió d'Ana és optimista. Van tenir sol la majoria de dies i fins i tot es van poder banyar. Afirma que "ha estat un viatge diferent, però amb moments molt macos. El tracte dels hotels ha estat molt bo i els professors també. Sabíem com estaven les coses a la Conca d'Òdena i Igualada, amb el confinament, i allà teníem bon clima, però en algun moment havíem de tornar".