Xavier Sala-i-Martin: "La tecnologia avança molt ràpid i ens caldrà dotar-la de contingut ètic"

'Els diners fan la felicitat?'. L'economista Xavier Sala-i-Martín i la periodista Carlota Martí van tractar durant una bona estona, , en un Ateneu,quines respostes pot tenir i com es pot adaptar l'espècie humana a la revolució tecnològica. Ple fins al galliner, fins al punt d'haver d'omplir de cadires l'escenari. Sobre la pregunta que anunciava aquesta quarta edició de 'Converses', Sala-i-Martín va exposar xifres. Els 70.000 euros... "qui cobra més ha d'acostumar-se a compaginar massa coses. Coses que entre si, sí que poden fer-nos feliços, però que afrontant-les a la vegada distorsionen". Però sobretot, el convidat va tractar els límits i l'afectació de la revolució tecnològica. L'efecte que tindrà en les nostres vides -la robotització i la pèrdua de treballs- i l'abast de les transformacions en la dimensió ètica. El professor de la universitat de Columbia considera que "la tecnologia avança d'una manera molt més ràpida que les lleis, els advocats no van tan ràpid com els enginyers. La tecnologia va molt ràpid, però caldrà dotar-la d'uns continguts ètics que l'han de regular".

El punt de partida, en un Teatre Municipal on no  es cabia, amb la presència de centenars d'assistents, va ser la revolució 4.0. I en concret, una pregunta d'alt voltatge existencial, gairebé. La mecanització de l'agricultura i després de la indústria va ocasionar que es perdessin llocs de treball. Carlota Martí va qüestionar si la robotització provocaria canvis en aquest sentit. L'economista, autor de 'La invasió dels robots i altres relats d'economia en colors' (Rosa dels vents), considera que ""les màquines poden substituir humans en medicina, ensenyament, conducció... Passarà, però faran millors els humans que fan aquestes feines. Els permetran més instruments. I, per l'efecte colibrí que en dic -un factor extern que altera la reproducció de les plantes- apareixeran nous sectors de treball. Va anar així en el pas dels cavalls als cotxes. Ara mateix hi ha oficis com youtuber, inimaginable fa deu anys".

Els robots "ens poden alliberar de feines repetitives i molt dures. S'acabarà el càstig del treball que Déu va imposar a Adam segons la Bíblia. L'home es podrà dedicar més a activitats creatives. Això sí, caldrà que hom disposi d'un robot. Sembla difícil, però quan només hi havia ordinadors a la NASA també semblava complicat que hom en disposés d'un, i ara és així". 

L'economista va tocar molts temes, combinant-los i comparant-los, amb un pilar fonamental -dos, de fet- per establir els símils: el Barça i Messi. Una bona manera d'empatitzar amb el públic, al qual va arrencar unes quantes rialles. Per advertir dels perills del futur, el jutge Llarena i Florentino Pérez van ser també un element comparatiu de les coses poc desitjables. Sala-i-Martín avança que "aviat hi haurà, és cosa de mesos, cotxes que van sols. Sense pilots. Però caldrà que hi hagi algoritmes perquè prenguin decisions. I una dimensió ètica per a aquests algoritmes. No hi haurà accidents, però potser els vehicles hauran de saber triar entre atropellar un infant o una persona gran".

"La tecnologia avança molt ràpid, però hi ha problemes ètics i legals que caldrà resoldre" afirma "una feina que serà per als filòsofs". Una qüestió que caldrà traspassar al sistema formatiu: "Què podem ensenyar als infants d'avui si amb la revolució tecnològica no sabem quines feines hi haurà?". El control tecnològic i els avenços permeten que horitzons com el de 'Minority report' "estiguin passant, com per exemple a la Xina, on al Xinjiang el govern ha imposat un sistema de control total". Estem sota control: "Amazon ja té prou dades com per saber 15 dies abans que tu mateix què compraràs".

També va rebre Donald Trump. En l'elogi a Estats Units -"capten talent perquè no posen limitacions en l'escala salarial universitària"-, Sala-i-Martín adverteix que les seves restriccions a la immigració poden condicionar l'arribada de talent. Crític amb els aranzels -"acabaran fent mal a tothom, a nosaltres com a consumidors"-, veu que la guerra comercial entre Estats Units i Europa "demostra que estem governats per inútils".