La Cristina té 18 anys. És una noia riallera. Molt riallera. El seu somni és ser mestra d’educació infantil i actualment està treballant com a monitora de colònies i d’animació. Li apassiona aquesta feina, és la seva vocació. La Cristina és moixiganguera. La vaig conèixer allà, al local d’assaig, fent pinya. Un dia em va donar un escrit que havia fet explicant la seva experiència amb una malaltia: l’anorèxia. Amb aquestes paraules, la Cristina es despullava, valenta, sincera. Explica la seva experiència amb l’anorèxia com una relació entre dues persones. La Cristina escriu “recordo quan ens vam conèixer. Jo devia pesar 10-15 quilos més que ara. M’havies estat observant molt de prop cada dia de la meva vida i per això et vas apropar a mi a poc a poc, per no espantar-me. Ho tenies tot planejat. Em vas estar vigilant molts anys i vas decidir aparèixer en el moment just i el lloc adequat. Jugaves amb avantatge perquè em coneixies perfectament, i sabies el que volia escoltar en cada moment. Només havies de dir-m’ho i sabies que jo cauria als teus peus. I així va ser”. La Crisitina té ganes d’obrir-se, d’explicar-se, d’expressar-se i parlar d’aquesta malaltia que la societat, per una banda, alimenta i, de l’altra, amaga. En parlem.

L'igualadí Carlos Bitrián és una de les cares de l'APUDEPA (Asociación de Acción Pública para la Defensa del Patrimonio Aragonés). Aquests darrers mesos, arrel del conflicte per les obres d'art del monestir de Sixena i amb la polèmica per la seva devolució, Bitrián ha estat una de les veus per donar a conèixer la versió de la part aragonesa i d'aquesta entitat.

La Júlia és una dona de trenta-quatre anys i mare de dos fills. Un dia decideix agafar el cotxe i deixar-ho tot enrere per començar una nova vida en un petit poble del Priorat, Prat del Comte. Atrapada en una teranyina de vincles emocionals (el marit absent, la seva amiga Tona, l’amant o la mare que teixeix aquesta teranyina), la Júlia pren una decisió arriscada però valenta per encarar el seu futur tot mostrant-nos records del seu passat i incerteses del present que poden ser molt properes al lector. El risc més gran ens explica aquesta fugida d’una dona rebel que vol agafar les regnes de la seva vida sacsejada emocionalment. És una novel·la sobre els paisatges, naturals i humans; sobre la llibertat; sobre l’amistat; sobre la família; sobre l’amor...i el desamor; sobre la llibertat. El risc més gran és la primera novel·la de la terrassenca Laura Pinyol, una periodista amb vincles professionals i socials amb Igualada. Laura Pinyol col·labora en diversos mitjans escrits, com el diari Ara (especialment en el suplement Ara Criatures), Nació Digital i Descobrir, a més de dirigir una agència de comunicació i ser mare de quatre fills.  Parlem amb la Laura sobre el seu debut literari

L’Òscar Carreras (Igualada, 1971), va decidir de ben jove, quan només tenia 24 anys, entrar a l’escola de policia i iniciar una intensa i brillant carrera professional com a agent del cos dels Mossos d’esquadra de Catalunya, que l’ha dut a dirigir, en l’actualitat, la comissaria de Martorell com a inspector en cap. Pel camí, ha estat destinat a diferents places del nostre país i serveis del cos. Parlem amb ell  sobre una professió que viu amb passió, orgull i amb la responsabilitat de treballar al servei dels ciutadans.

El Dr. Josep Maria Bausili és, des de principis dels anys 80, el cap del Servei d’Anestesiologia i Medicina Crítica de l’Hospital d’Igualada. Parlem amb ell sobre la seva trajectòria professional i sobre aquesta especialitat tan desconeguda pels ciutadans i que ell ha convertit en un dels pilars de l’hospital i en una “aventura diària”. 

APINAS ha tancat aquest dissabte un any de celebracions i reconeixements en el marc del seu 50è aniversari. Un miler de persones, entre professionals, alumnes, usuaris dels centres, familiars, socis, voluntaris i amics van trobar-se a l'Escorxador d'Igualada per viure i compartir una jornada festiva que va comptar amb l'assistència de diversos alcaldes de la comarca i de la presidenta de la Diputació de Barcelona Mercè Conesa.