El Baix Llobregat, el Garraf i el Solsonès són les comarques que més van créixer el 2018, segons les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal que publica cada any el BBVA. Aquestes tres comarques catalanes van experimentar l’any passat un creixement del 4% del PIB respecte al 2017, molt per sobre del 2,6% de mitjana d’augment a Catalunya. Per darrere d’aquestes comarques trobem el Pla de l’Urgell (3,3%), el Maresme (3,3%), el Baix Penedès (3,0%) i el Bages (2,9%). A l’altre extrem, només dues comarques, la Terra Alta i el Baix Camp, presenten un decreixement, concretament del -0,3%. També al final del rànquing se situen el Priorat (0,3%), el Gironès (0,4%), les Garrigues (0,5%), la Conca de Barberà (1,3%) i l’Anoia, setè lloc per la cua, amb un 1,5% de creixement interanual del valor afegit brut. En total, 28 comarques es troben per sota de la mitjana del país, que recordem que és del 2,6%.

Aquest dimarts, 10 de setembre, dins els actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, es presenta a Castellolí el llibre “Corda de presos. Història de l’Isidre”, escrit pel castellolinenc Pere Guixà Mabras. En aquest llibre, Guixà narra, a partir d’una documentació trobada casualment amagada a casa dels seus pares, la detenció i empresonament del seu oncle, l’Isidre Guixà, i el de 8 joves republicans del poble. En Pere Guixà Mambras (Castellolí, 1949), és un dels principals impulsors de la tasca de la recuperació de la memòria històrica a l'Anoia. És membre de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH), ha intervingut en el descobriment de les fosses de republicans de Fembra Morta, Creus Verdes, Can Massana, Castellà de la Ribera, Sant Joan de Vilatorrada i del cementiri Vell d'Igualada. Ha investigat on es van amagar els tresors de Montserrat durant la Guerra Civil. El 2005, Amnistia Internacional va publicar un informe sobre els locals incautats a Castellolí. El 2006 fou promotor del monòlit dedicat als joves de Castellolí morts durant la guerra. El 2018 li fou atorgat el Premi Homilies d'Organyà.

La consellera d'Empresa, la igualadina Àngels Chacón, ha rebutjat una aturada de país permanent com a resposta a la sentència de l'1-O perquè "perjudica" l'economia. Chacón va assenyalar que no creu "que sigui positiva" una acció així i va puntualitzar que ho diu sent independentista i "sense haver de renunciar a res". 

Un dels nou llaços grocs que presidien la primera fila de butaques del Teatre Municipal Ateneu, en record dels presos polítics, era el de Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, que fa més d' un any i mig  que és a la presó. Aquest divendres al vespre, la delegació anoienca de l'entitat, lliurava els Premis Compromís, amb els quals reconeixen la tasca i la trajectòria de persones i col·lectius a favor dels tres pilars de l'entitat, la llengua, la cultura i el país. En la seva quinzena edició, els premis van recaure en el Col·lectiu Eixarcolant i en els escriptors Anna Vila i Feliu Formosa. Durant l'acte, que va ser amenitzat amb la música de JoKB, un grup igualadí que ha irromput a l'escena musical catalana, també es va fer un reconeixement a la iniciativa "Música per la llibertat" i es va recordar la figura del malaurat Jordi Mateu, un dels impulsors d'Òmnium al territori. El judici als presos i la repressió de l'estat contra el poble català van fer presència a l'acte a través de les paraules de la igualadina Marina Llansana, vicepresidenta d'Òmnium, i del seu president, Jordi Cuixart, a través d'una carta escrita expressament des de Madrid.

Fa quatre dies, intercanviava cromos dels seus ídols de la lliga, com el Xavi i l’Iniesta, amb els seus companys d’escola i ara emula ser Messi o Suarez a la Play Station. Quedem amb la Laura al camp de gespa de Les Comes, on va començar a jugar a futbol amb el C.F.Igualada abans de fer el gran salt al F.C.Barcelona, on ha esclatat com un dels grans talents i valors emergents del futbol femení català. Parlem amb ella sobre els seus inicis, jugant a pilota amb els nens, sobre la seva experiència al Barça, sobre els seus somnis i sobre la seva gran passió: el futbol.

A Igualada tenim un dels únics centres universitaris d’Europa amb estudis especialitzats en cuir. És el Campus Universitari Igualada de la Universitat de Lleida, un centre que permet que els estudiants puguin desenvolupar una carrera com a investigadors sense moure’s de la capital de l’Anoia. Amb el grau en Enginyeria Química i el màster universitari en Enginyeria del Cuir i amb un grup de recerca pioner com l’A3 Leather Innovation Center, Igualada s’ha situat a la cúspide de la recerca en l’àmbit de la pell.

Antoni Dalmau va ser l'encarregat d'obrir el cicle de conferències que l'Ajuntament d'Igualada ha organitzat per recordar el 80è aniversari del final de la Guerra Civil. El passat divendres 15 de febrer, en una sala d'actes de la Biblioteca Central d'Igualada plena a vessar, l'escriptor igualadí va parlar sobre el cost humà del conflicte, sobre els morts -d'un bàndol i l'altre- al front, a la rereguarda, als bombardejos, a les presons i als camps nazis, així com les víctimes de la repressió, que foren processats i empresonats i els que van haver de marxar a l'exili lluny de la seva terra. Un cost humà que Dalmau xifra en 869 persones, víctimes directes d'una guerra que va ser "una tragèdia terrible" a Igualada. Un xifra que. Segons Dalmau, no està tancada.