El Jaume Gabriel Bisbal fa vint anys que treballa en l’àmbit funerari. Juntament amb el seu germà Joan —que té quaranta anys d’experiència en el sector— dirigeixen l’empresa familiar Serveis Funeraris Anoia. Els dos germans han seguit el llegat del seu pare, en Josep Gabriel, que va ser el popular “enterramorts” d’Igualada, des dels setze anys i fins a la seva jubilació. La seva és una professió que tothom vol evitar tant com pugui com a “client”, però el vincle, tard o d’hora, arriba. Una professió que els ciutadans sempre hem mirat des del desconeixement, des de la distància, des de la fredor i el respecte. Els germans Jaume i Joan trenquen aquesta barrera humanitzant la seva feina, posant-se al lloc dels familiars que han perdut un ésser estimat, escoltant-los, aconsellant-los, acompanyant-los. D’aquesta manera enfoquen la seva feina, dia a dia, però ara el covid-19 ha colpejat, amb virulència, la nostra societat i, molt especialment, Igualada i la Conca d’Òdena. Parlem amb el Jaume sobre la seva feina com a funerari i com està afectant aquesta crisi humana, especialment pel que fa a la relació amb les famílies.

L'Enric Morist és el coordinador de Creu Roja Catalunya, una organització humanitària amb una àmplia experiència en l'atenció a persones en situació de risc social però també en situacions d'extrema emergència, arreu del món. L'Enric és igualadí i ha hagut de quedar-se confinat a la ciutat, des d'on pot coordinar les tasques de l'organització, tant en l'àmbit del país, com a la Conca d'Òdena, focus principal de l'inici del contagi del Covid-19 a Catalunya. L'Enric Morist explica a l'AnoiaDiari com estan fent front a la crisi del coronavirus, una crisi excepcional, i ens explica què han de fer els veïns i veïnes del territori confinat.

Aquest passat dissabte al vespre, el govern espanyol decretava l'estat d'alarma. Fins llavors, l'estament eclesiàstic català havia fet algunes recomanacions als seus clients. Però, a partir del decret espanyol, el bisbat de Vic va emetre un comunicat en què exposava diverses mesures restrictives. És matí de diumenge, hora punta a les esglésies, i l'AnoiaDiari ha copsat l'activitat a les esglésies.

La Lídia —nom fictici— és d'Igualada, és infermera i vol mantenir l’anonimat. Té quaranta-cinc anys i en fa 23 que treballa en l'àmbit de la salut a l'Anoia. Aquest divendres, 13 de març, la direcció del centre on exerceix li ha comunicat que ha d'estar aïllada, al seu domicili, sense anar a treballar i sense sortir a l'exterior. Com a mínim, durant els catorze dies següents. El motiu: quatre dies abans, el dilluns 9 de març, havia atès un pacient que, finalment, va donar positiu en COVID-19. Coronavirus. La Lídia no té cap símptoma de la malaltia. L'aïllament és, segons els responsables —tal com han fet amb altres professionals—, per precaució i per evitar possibles contagis, especialment en un territori, la Conca d'Òdena, on sorgeix un focus important de la propagació de l’epidèmia; una zona, amb més de 67.000 habitants, que el Departament de Salut ha qualificat de clúster del virus.

La Lídia és una bona amiga, i veïna, i li proposo compartir aquesta experiència d'aïllament amb els lectors, tot comentant la situació que es viu i pateix al país i, especialment, a la Conca d'Òdena. Quin és el dia a dia d'una professional de la salut aïllada pel coronavirus? Com serà la relació amb els familiars? Quines són les seves preocupacions i els seus neguits? Com veu, doblement confinada, els procediments que s'estan realitzant? I el comportament de la ciutadania? Quan el sistema està sota límits, com viurà la situació aquesta professional de la salut, des de casa, sense poder fer res, sense poder cooperar amb els seus col·legues quan el sistema a la comarca està saturat? Aquest és el dietari d'una infermera aïllada, a casa, a causa del COVID-19.

La Lídia —nom fictici— és d'Igualada, és infermera i vol mantenir l’anonimat. Té quaranta-cinc anys i en fa 23 que treballa en l'àmbit de la salut a l'Anoia. Aquest divendres, 13 de març, la direcció del centre on exerceix li ha comunicat que ha d'estar aïllada, al seu domicili, sense anar a treballar i sense sortir a l'exterior. Com a mínim, durant els catorze dies següents. El motiu: quatre dies abans, el dilluns 9 de març, havia atès un pacient que, finalment, va donar positiu en COVID-19. Coronavirus. La Lídia no té cap símptoma de la malaltia. L'aïllament és, segons els responsables —tal com han fet amb altres professionals—, per precaució i per evitar possibles contagis, especialment en un territori, la Conca d'Òdena, on sorgeix un focus important de la propagació de l’epidèmia; una zona, amb més de 67.000 habitants, que el Departament de Salut ha qualificat de clúster del virus.

La Lídia és una bona amiga, i veïna, i li proposo compartir aquesta experiència d'aïllament amb els lectors, tot comentant la situació que es viu i pateix al país i, especialment, a la Conca d'Òdena. Quin és el dia a dia d'una professional de la salut aïllada pel coronavirus? Com serà la relació amb els familiars? Quines són les seves preocupacions i els seus neguits? Com veu, doblement confinada, els procediments que s'estan realitzant? I el comportament de la ciutadania? Quan el sistema està sota límits, com viurà la situació aquesta professional de la salut, des de casa, sense poder fer res, sense poder cooperar amb els seus col·legues quan el sistema a la comarca està saturat? Aquest és el dietari d'una infermera aïllada, a casa, a causa del COVID-19.