El seu és un dels clars exemples de tenacitat –barrejada amb tossuderia i una mica, com reconeix, de “temeritat”-, emprenedoria, entusiasme, convenciment i treball. Fa set anys, i en plena crisi, va saber combinar la seva experiència professional amb la seva afició per la bicicleta. Si hi afegim el bon ull, el talent i, sobretot, l’actitud, el resultat és Poolbiking, una de les empreses líders al món en la fabricació i venda d’aparells per a fitness dins l’aigua. Parlem amb el seu impulsor i conseller delegat de l’empresa, l’emprenedor igualadí Ferran Bosque.

Del 25 al 27 de març Igualada serà la seu de la VolCAT 2016, una de les proves de BTT per etapes més important del continent. En la seva presentació, celebrada en l'emblemàtic paratge de la Tossa de Montbui -des d'on es podia gaudir d'una excepcional panoràmica dels espais per on transcorrerà la prova- els seus organitzadors i els representants de les administracions que hi donen suport, van presentar les novetats més destacades de l'edició d'enguany, que convertirà per uns dies l'Anoia en la capital europea de la bicicleta de muntanya.

Diuen que la crisi, a part dels efectes negatius, ha generat oportunitats: gent que ha decidit emprendre la seva pròpia empresa. Nedadors. És el cas del Ricard, que va decidir canviar de volant. El del camió pel del taxi. I, després de llançar-se a la piscina, ja porta set anys conduint. Set anys nedant. S'ha fet tot un nom no només dins el sector sinó socialment -fins i tot en mitjans internacionals- per ser pioner amb la incorporació de les noves tecnologies dins el taxi. Amb milers de quilòmetres recorreguts per la comarca, per Catalunya i per l'estranger, el Ricard és testimoni, a través del vidre i del retrovisor -perquè cal mirar endavant però també enrere- de com anem. D'on venim i cap on anem. És tot bonhomia. Conduir i parlar amb ell és tota una experiència. 

M’avisen: l’ultima entrevista que els van fer, va ser la darrera d’un periòdic, que va tancar l’endemà mateix de la seva publicació. M'empasso saliva. Seguim. De fet, ells han fet el disseny de l’AnoiaDiari, i en són, en part, pares de la criatura. Són joves. D’edat (envejada), i d’esperit. Joves amb talent (molt talent) i esperit crític, amb el sentit més ampli del terme. També són discrets, però sabem que tenen clients arreu del món, a qui ofereixen “estratègies creactives, des d’Igualada amb amor”, com diu la signatura de la seva marca, Creagia. No saben què seran quan siguin grans, però tenen clar d’on vénen i el que costa engegar una empresa.