TORNAR

Cent anys de Caramelles, a Tous

cultura
Dissabte, 26 març 2016. 03:00. Toni Cortès Minguet.
D'un cop d'ull

Aquest diumenge, Sant Martí de Tous té la seva tradicional i fidel cita, com cada Diumenge de Resurrecció des de fa gairebé ininterrompudament des de fa cent anys, amb les seves caramelles. Diumenge, com cada any, els toussencs i toussenques fan un parèntesi en les seves petites vacances de Setmana Santa per participar activament o per gaudir d'una festa que molt consideren com la més viscuda pel poble.

"És una festa molt arrelada al poble, la gent la viu molt i se l'ha fet seva" ens expliquen l'Elisa Vidal, l'Elisa Elias i el Jordi Marimon, membres de la Comissió de Caramelles. L'Elisa Elias, actual codirectora, afegeix que "la gent ens l'estimem molt i hi participem d'una manera o altra". Enguany, hi participaran directament unes 150 persones, entre cantaires i músics i el grup de persones que realitza diversos papers, com ballesters, lloques, hereus, pubilles, etc. Un total de 150 participants implicats activament en les caramelles, en un poble de poc més de 1200 habitants, és un orgull per la festa. "A part que la gent s'estima molt la festa, una de les claus és que hi pot participar tothom, hi ha caramellaires de totes les edats, des dels 6 fins als 75 anys" afegeixen.

A diferència de moltes altres poblacions catalanes que, amb el temps, han mogut la data perquè es troba al bell mig de la Setmana Santa, provocant baixes participacions, les Caramelles de Sant Martí de Tous s'han celebrat sempre el Diumenge de Pasqua. "La gent fa un parèntesi o escurça les seves vacances i vénen des d'arreu per participar o gaudir de les caramelles. Per una banda, és una tradició, i per l'altra, és una festa feta pel poble i la gent de Tous no entendria que es fes un altre dia que no sigui el Diumenge de Pasqua.", explica l'escriptora Elisa Vidal, que ha recollit molts capítols de la història del poble en els seus estudis i treballs.

Veure les places i carrers del poble plenes i que prop de 150 touencs i touenques participin directament en la festa, són uns evidents indicadors que les Caramelles de Tous viuen un bon moment. Al llarg de cent anys, les caramelles han viscut diversos alt i baixos, però en l'actualitat viuen una bona època. "Hi participa activament molta gent. I molta gent jove, que ens fa pensar que hi ha continuïtat i que tindrem caramelles per molts anys més" afirmen l'Elisa Elias i el Jordi Marimon, directors.

Una mica d'història

Tanmateix, com dèiem, la història de les caramelles de Tous ha viscut diferents alt i baixos. Encara que no s'ha trobat documentació, tot fa pensar que a Tous ja es cantaven caramelles fa segles. A finals del segle XVI, a la Catalunya vella i a pagès, les confraries del Roser van arrelar aquesta tradició. Al país, les caramelles es van iniciar auspiciades per aquestes confraries. A Tous, tot indica que la confraria del Roser, creada el 1590, també les cantava, "potser no cada any, però sí que devien estar arrelades en l’imaginari de la nostra gent. Si no fos així, és molt difícil d’explicar com es podia haver conservat aquesta tradició amb tanta força fins avui dia", explica l'Elisa Vidal. 

La primera referència documentada de les caramelles de Tous, és del 1899, gràcies a una fotografia que es va fer dels joves que cantaven aquell any. Eren 50 cantaires, dues lloques amb les seves cavalcadures, el director amb la batuta i un acordionista que hi posava la música. "Tenint en compte que Tous en aquell moment encara estava immers en la crisi de la fil·loxera i que el poble havia perdut molts habitants que van haver d’emigrar, aconseguir una colla tan reeixida ens parla d’una afició i estima molt consolidada" assenyala l'Elisa  Vidal. Les següents notícies documentades ens porten fins al 1911, any en què se’n van cantar. Gràcies a una crònica publicada a El Sol de Tous, sabem que les caramelles es van reprendre el 1916, ara fa cent anys, i es van cantar de manera ininterrompuda, fins a l'esclat de la Guerra Civil. En aquella època, tal com ha recollit l'Elisa Vidal, "el cantaires anaven abillats amb barretina, faixa i la roba més bona que tenien. Els acompanyaven les lloques, que anaven damunt de muls ben guarnits per a l’ocasió, amb dues portadores al costat, per poder-les omplir dels regals que els feien els seus conveïns. Una portadora era per als ous, l’altra per a conills, bàsicament, etc. I algun centimet a part". Cal assenyalar que fou el 1918 quan, per primera vegada, s'hi incorporen noies.

Cantada de caramelles a la plaça (1916)

Les caramelles es van reprendre després de la guerra. D'aquella època l'Elisa Vidal apunta que en alguns anys, del 1951 al 1953, les caramelles van consistir en ballades de ballets, com el, fins que el 1955, mossèn Joan Casals, gran melòman, va agafar les regnes i va formar un cor d’homes per cantar les caramelles a tres veus. A començament dels 60, amb l’arribada de mossèn Lluís Vall, la festa va fer un altre gir, i es va començar a cantar amb nois i noies des dels 14 anys en amunt.

Caramellaires, el 1949

Imatge del 1956

A principis dels anys vuitanta les caramelles de Tous van viure un nou moment àlgid, sota la direcció de la Teresa Tort, que va morir prematurament el 1999 a causa d'una malaltia. La jove Elisa Elias va agafar el relleu i ha dirigit les caramelles cap a la seva consolidació i, sobretot, amb unes molt bones perspectives de futur. Al costat de l'Elisa hi ha el Jordi Marimon i una Comissió que treballa amb tenacitat i il·lusió perquè la gent del poble i d'arreu puguin gaudir, cada any, de les Caramelles de Tous. Recentment la Comissió de caramelles de Tous s'ha acollit, administrativament, sota el paraigua de l'entitat Amics de Tous.

 

Diumenge, l'Anoia té una cita amb les Caramelles de Tous

Arriba el dia. Després de setmanes d'assajos, de cantaires i músics, aquest Diumenge de Pasqua, Tous viu un dels grans dies de l'any (per a molts, el dia més assenyalat del calendari). Els carrers i places s'engalanen per acollir la gent que gaudirà d'una nova edició de les Caramelles. Una edició especial. La del centenari. Per això oferiran 25 cantades, amb un repertori tradicional de sis cançons. La "comitiva" està formada pel  banderer, que es renova actualment; acompanyat pels cantaires estan els ballesters, que reparteixen els clavells i les toies entre la gent. També hi ha les lloques, que s'encarreguen de recollir els donatius. Cal destacar, enguany, la participació d'un important grup de músics.  Fa anys, els músics es contractaven a fora, però des de fa uns anys, i gràcies a la tasca del Jordi Marimon, aquest grup es nodreix de l'Escola de Música del poble, que ja compta amb uns 80 alumnes. Una dada que fa palesa el dinamisme i activisme cultural que viu en aquests moments Sant Martí de Tous.

 Imatge de les ballestes (2012)

Cent anys de records i imatges 

Fins al 24 d'abril, es pot visitar a la sala Camil Riba, un interessant recull d'imatges i records d'aquests cent anys d'història de les Caramelles de Tous.

Una imatge de l'exposició 

Reconeixement

Les Caramelles de Tous són candidates, com a centenàries, a la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya.

Els actes de celebració van començar diumenge passat amb una mostra de danses a càrrec de Bitrac Dansa

 

 

Galeria

1916 Anys 20 1934 1949 Anys 50 1956 1958 1964 2001 2001 2004 2005 2011 2012 2013 2015 2015


1 Comentaris

E

Eduard

Igualada

27 de març 2016.11:53h

Respondre

FELICITATS, i per moltes centúries més ...

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.