Eixugar el deute del Parcmotor
Publicat a El carrilet digital per Toni OlivéEl dia 6 d’abril es va presentar l’acord per a l’explotació del Parcmotor de Castellolí entre la Fundació Catalana per l’Esport del Motor, titular del circuit, i la societat Gestió Parcmotor Castellolí, S.L. Aquesta pagarà un cànon de gestió a la Fundació durant 34 anys.
La Fundació Catalana per l’Esport del Motor es va fundar el 2002 fruit d’un acord entre la Federació Catalana de Motociclisme i la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya. A la web de la Federació també apareixen l’Ajuntament de Castellolí, el Consell Comarcal de l’Anoia i la Unió Empresarial de l’Anoia.
Gestió Parcmotor Castellolí, S.L. està participada majoritàriament per Octagon Esedos, S.L., participada a la vegada en un 49,08% per Octagon Worldwide Holdings B.V. i en un 25,46% cadascú per Francisco Javier Bartrolí Trull i Juan Cuscó Carbó, segons dades del 31 de desembre de 2016.
Encara que es tracti d’una fundació privada i d’una empresa privada, aquest acord és un assumpte d’interès públic. Per diverses raons. Primera, perquè el Parcmotor de Castellolí es va pagar amb diner públic de la Generalitat de Catalunya. Segona, perquè els polítics i els agents socials de l’època en què es va construir ens van vendre la instal·lació com la salvació de la malmesa economia de l’Anoia, juntament amb l’aeroport corporatiu. Tercera, perquè a l’acte de presentació de l’acord hi havia polítics, el Secretari General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i l’Alcalde de Castellolí. Quarta, perquè es va fer una difusió de l’acord que no és usual quan es tracta d’acords entre operadors privats. I cinquena, perquè en una de les ressenyes periodístiques de l’acte apareix la paraula “privatització”.
Què diu l’acord? Tot i que és un acord entre una empresa privada i una fundació que té uns actius que hem pagat entre tots, no en coneixem els termes. La manera com s’ha explicat l’acord m’ha motivat a fer una mica de recerca.
A 31 de desembre de 2016 la Fundació Catalana per l’Esport del Motor tenia uns fons propis negatius de 2.467.983 euros, resultat d’uns fons socials de 1.197.514 euros i d’unes pèrdues acumulades de 3.665.497 euros. El patrimoni net no era negatiu (i, per tant, la fundació no estava en fallida) gràcies a unes subvencions de capital del Consell Català de l’Esport (Generalitat de Catalunya) de 4.235.836 euros. Després explicaré que una part d’aquestes subvencions es traspassa anualment al resultat. El patrimoni net de la Fundació, per tant, era de 1.767.853 euros.
L’immobilitzat material de la Fundació, gairebé l’únic element de l’actiu, pujava 9.346.739 euros. Corresponia al valor comptable net de les instal·lacions del circuit. Algú es pot preguntar quina ha estat fins ara la inversió en el circuit. Fins al 31 de desembre de 2016 s’hi havien invertit 13.007.366 euros. (La diferència entre els 13 milions i els 9 milions correspon a l’amortització acumulada). Algú es pot preguntar també com es finança aquest immobilitzat material. Ras i curt, amb diner públic de la Generalitat de Catalunya: amb les subvencions de capital i amb un deute amb l’Institut de Català de Finances que ascendia a 6.717.251 euros a la data esmentada.
Els exercicis 2015 i 2016 la Fundació va perdre, respectivament, 276.836 euros i 122.347 euros, en bona part per l'amortització, que va pujar gairebé quatre-cents mil euros, i per les despeses financeres, al voltant de tres-cents mil euros. El resultat hagués estat encara més negatiu si no s'haguessin traspassat 241.585 euros de subvencions de capital en cadascun dels dos exercicis, traspassos que augmenten els ingressos.
Les ressenyes periodístiques de l’acte de presentació de l’acord remarcaven que aquest havia permès eixugar el deute de gairebé 7 milions d’euros de la Fundació amb l’Institut Català de Finances. Jordi Mas, president de la Fundació, va parlar de liquidar el deute (infoanoia.cat, 6 d’abril) i de privatitzar les instal·lacions (AnoiaDiari, 7 d’abril). Jordi Arilla, conseller de Gestió Parcmotor, S.L. va manifestar: “aquí hi havia un deute molt gran amb l’Institut Català de Finances, proveïdors i creditors, i ho hem deixat tot net” (El Punt Avui, edició de la Catalunya Central, 12 d’abril). “Avui la Fundació assegura que el seu deute està saldat” (Regió 7, Anoia/Baix Llobregat, 6 d’abril). “El nou soci de Parcmotor ha servit també per poder eixugar el deute pendent de la instal·lació, que pujava 7 milions d’euros” (VeuAnoia.cat, 6 d’abril).
Sembla, per tant, que algú ha posat 7 milions d’euros sobre la taula per cancel·lar el deute de la Fundació amb l’ICF. Seria interessant saber qui. Cellnex Telecom, una de les empreses citades en les ressenyes periodístiques? Gestió Parcmotor Castelloli, S.L.? La seva matriu, Octagon Esedos, S.L.? Tot i que a 31 de desembre de 2016 aquesta darrera empresa només tenia uns fons propis de 2.504.425 euros i una tresoreria de 938.021 euros, no sabem si en els darrers mesos ha ampliat capital en, com a mínim, els 7 milions d’euros necessaris per cancel·lar el deute de la Fundació amb l’ICF.
Qui hagi cancel·lat trinco-trinco el deute de la Fundació amb l'ICF s’ha convertit en el principal creditor de la Fundació. Set dels nou milions d’euros en què està valorat comptablement el circuit es financen amb un deute de la Fundació amb aquest benefactor. Caldria veure què diu l’acord, però el meu raonament financer és que, en cas d’impagament del deute, aquest podria ser capitalitzat i llavors aquest benefactor esdevindria el propietari del circuit. S’hauria produït, doncs, una privatització. És clar que també s'hauria pogut produir una privatització ara si el benefactor hagués cancel·lat el deute de la Fundació amb l'ICF aportant 7 milions d'euros en fons propis. En qualsevol cas, per conèixer els detalls que no ens han explicat haurem d’esperar que els comptes anuals de la Fundació de l’exercici 2018 siguin públics.
Si això ha anat així, bingo! Si l’ICF, que som tots, ha recuperat els 7 milions d’euros, fantàstic! Em sembla bé que s’hagi privatitzat el circuit perquè no s’hagués hagut de destinar cap euro de diner públic a construir-lo.
També és possible, però, que aquest eixugar el deute a què es referien els mitjans de comunicació no consistís a posar 7 milions d’euros sobre la taula, i que es tractés d’una mena de metàfora. Es podria interpretar que, a través del cànon que Gestió Parcmotor Castellolí, S.L. pagarà a la Fundació durant 34 anys, aquesta tindrà una entrada regular de diner que li permetrà anar retornant el deute de 7 milions de mica en mica. Si això fos el que s’ha fet, si ningú no hagués posat sobre la taula els 7 milions, no podríem parlar d’eixugar el deute. En aquest cas el deute s’aniria cancel·lant al llarg dels 34 anys.
D’altra banda, no sabem si el pagament del cànon està garantit, per exemple, mitjançant un aval bancari. Si no fos així, si a la nova gestora no li sortissin els números i no pogués pagar el cànon, la Fundació tampoc no podria retornar el deute amb l’ICF. Cal tenir en compte que 34 anys és un horitzó molt llunyà i que el diner perd valor amb el temps. No són el mateix 7 milions trinco-trinco avui que diferits en el temps. A tall d’exemple, per aconseguir un valor actual net de 7 milions durant 34 anys a una taxa de descompte del 10% caldria que el cànon anual fos de més de set-cents mil euros.
L’import del cànon anual no s’ha fet públic, tot i que es tracta d’una informació molt rellevant. Si Gestió Parcmotor Castellolí, S.L. assumeix els ingressos i les despeses d’explotació del circuit i paga un cànon a la Fundació, aquest cànon ha de permetre, des del punt de vista del compte de resultats, cobrir l’amortització (neta del traspàs de les subvencions de capital) i les despeses financeres, i des del punt de vista de la tresoreria cobrir la devolució del capital i el pagament dels interessos. Si no és així, d’aquí a uns anys estarem com estàvem ara.
M’he documentat i he escrit aquest article perquè considero que l’acord es va explicar a mitges, i quan hi ha diner públic pel mig les coses s’han d’explicar bé.
Espero de debò que es complexin els auguris dels signants de l’acord i que els nous gestors del circuit puguin donar la volta al seu compte de resultats.
Per cert, han passat molts dies d’ençà del 6 d’abril i la nova web del Parcmotor continua essent només en castellà.
Altres articles de Toni Olivé
4 Comentaris
bones informacions, però i si un dia sona la flauta i al polígon de castellolí s’instala alguna empresa relacionada amb el motor llavors què direm? d’això els economistes en diuen inversió... Llegir més no?
no es perden diners amb el cinema de l’ateneu? o amb el de montbui? o amb tot el tema de l’infinit? o amb les aplicacions informàtiques de l’ajuntament d’igualada?
Molt bona feina Toni, com és possible que amb els diners públics sempre hi hagi tantes trifulgues?? agraeixo molt a les persones com tu que hi estan a sobre per poder saber la veritat i que no ens... Llegir més venguin la moto que ells volen. Gràcies
Gràcies, Toni, per la teva documentada informació. Esperem propers capítols, sobre aquet i altres afers que afecten a les nostres butxaques (pagament d’impostos) i que sovint es prenen ... Llegir més amb molta lleugeresa i divulgant una informació distorsionada i /o malintencionada..
Com diu la micropoetisa Ajo (https://www.youtube.com/watch?v=pn0o9touCug): algunos estan viviendo por encima de nuestras pasividades.
Pep Solé Vilanova
L'Espelt
11 de juny 2018.09:12h
Voldria felicitar l’autor de l’article per l’anàlisi econòmica que fa al voltant de l’acord que sembla que es va fer fa uns mesos al Parc Motor de Castellolí i que sembla pot donar un nou... Llegir més impuls a la instal•lació.
Jo soc incapaç de fer una anàlisi tan acurada ja que els meus coneixements no estan, ni de lluny, al nivell de l’autor. Si en canvi que intento suplir les meves mancances buscant informació contrastada més enllà de números, balanços i documents que són simples fotos, sovint de fa més d’un any, com és el cas que són de 2016. Sempre que puc tampoc em baso, únicament, en declaracions polítiques o declaracions que surten a la premsa, potser perquè d’això si en que en tinc experiència i no sempre la premsa l’encerta.
Es deixa anar, així sense anestèsia que la instal•lació s’ha pagat amb diner públic. Si, crec que amb unes subvencions inicials en el moment de la construcció, com la majoria d’instal•lacions esportives i moltes altres que poden generar activitat econòmica en un territori determinat. Diria, que no arriba ni al 50% de subvenció inicial. També voldria dir que el fet que una instal•lació privada s’hagi fet amb una subvenció pública, aquesta instal•lació no passa a ser una instal•lació pública, ni en propietat ni en gestió, com és el cas del Parc Motor.
Més enllà del fet d’haver rebut subvencions públiques, la resta de raonaments sobre l’interès públic són simples opinions, sempre respectables, però només opinions, segurament en aquest cas, potser poc contrastades.
S’afirma que el deute de 7M€ s’ha eixugat amb l’acord. Diria, però només diria, que és una invenció (ho dic amb base). Diria que el deute amb l’ICF segueix vigent i que es paga ara com qualsevol altre crèdit. Si que sembla que s’ha pagat el deute vençut i no pagat fins l’acord (més d’1M€) i no s’ha fet amb recursos públics, si no privats exclusivament. Apart, diria (també amb info contrastada) que es van aprofitar els moviments per renegociar pel que fa a terminis el deute amb l’ICF no vençut. Tot això no surt als balanços i comptes del 2016, ni segurament al del 2017 quan es publiqui, però preguntant a la font adequada es poden saber coses, si hi ha voluntat de saber-les.
Es parla de privatització de les instal•lacions, i es fa per ressenyes periodístiques. Buff. Parlar de privatització sense preguntar després d’una anàlisi tècnica tant detallada amb balanços i comptes em crea desconcert. Desconec d’on surt aquest raonament. Entre d’altres coses perquè sempre ha estat privat. La propietat del circuit, de la pista, és de la Fundació, entitat privada, i construït sobre uns terrenys privats. Res és públic, per tant no es pot privatitzar una cosa que no només és privada si no que mai ha estat pública.
S’afirma que potser algú a posat 7M€ sobre la taula. Aquest coses no s’apunten, es confirmen. Jo no les escriuria. A sobre s’inclouen empreses com Cellnex sense encomanar-se a ningú. Diria, que ningú ha posat 7M€ sobre la taula (font contrastada) i que Cellnex és un simple operador que té els seus interessos comercials i que ha arribat a algun acord comercial amb l’operador actual de la instal•lació.
Es fa una disquisició relacionada amb el fet que s’ha cancel•lat el deute i per tant que s’ha privatitzat. Una mica aventurada aquesta afirmació. Jo puc tenir un deute del meu cotxe amb un banc, i per això no fa al banc propietari del meu cotxe. El cotxe es meu amb deute o sense. Poc curós al meu entendre.
Llavors arriba a un segon supòsit, menys detallat, amb menys raonaments, per si de cas fos aquesta la realitat després d’haver fet un munt de suposicions.
Diria que l’autor va més bé en aquesta segona suposició (ho he contrastat) i que en poques paraules resumeixo: L’operador nou cancel•la el deute vençut i no pagat a l’ICF, com a part de l’acord. Lloga la instal•lació a X anys (ho desconec) que permet el pagament a l’ICF ja renegociat en els terminis establers. Tot molt més simple.
L’administració en tot aquest acord tan simple no hi intervé per res, entenent que l’ICF actua simplement com a banc, que és el que diuen que són en aquests temes.
Que l’empresa que gestiona el Parc Motor pot rescindir el contracte? És possible. Tots els contractes s’han de poder rescindir en les condicions pactades. Hi ha alguna empresa que pugui garantir avui que seguirà existint d’aquí a 34 anys? No ho crec.
L’autor s’ha pres la molèstia de demanar els comptes de la Fundació i de la societat gestora. Ben fet, cal el rigor dels comptes. Però no crec que treure conclusions i fer hipòtesis sobre acords basant-se amb els comptes sigui una bona manera de parlar d’empreses, serveis, contractes, etc. Segurament una trucada al lloc adequat (abans de publicar) aclareix moltes coses i evita publicar “històries”. Demanar els comptes al registre demostra rigor i arribar a conclusions en base a declaracions de polítics i gestors als mitjans, em sembla poc rigorós.
Crec que pel bé de tots seria bo eliminar dubtes, aclarir conceptes i tenir clar què és públic i què no, si hi ha diner públic o si no, si s’ha privatitzat alguna cosa o no. Crec que seria bo que ho fes el mateix autor. Si necessita els canals de contacte els puc facilitar amb molt de gust.
Deixar l’article com està no sé si és bo per una instal•lació que necessitem i ens pot ajudar a millorar la comarca. M’atreviria a dir que aquesta instal•lació pot servir per noves activitats relacionades amb la mobilitat, per exemple el vehicle connectat, sense perdre el seu esperit inicial de ser una instal•lació esportiva on s’hi fan curses i es promou l’esport del motor, possibilitat que l’acord actual permet que es faci des de la Fundació i la Federació Catalana de Motociclisme.
També puc afirmar que hi ha empreses, entitats públiques i privades que porten dies pensant i avançant en fer del complex de Castellolí, Campus Motor inclòs, una instal•lació puntera esportivament, tècnicament i tecnològicament.
Per si algú té algun dubte l’esvaeixo. No hi tinc cap interès, ni públic ni esportiu ni en Campus Motor ni en Parc Motor.