S’acosten dates curioses. De celebració, per a molts; tristes, per a alguns; però interessants per a tothom. Grans i petits. Gairebé tothom fa cartes i llistes, amb desitjos, propòsits i regals. I esperen. Els ensenyem a esperar. Al Cagatió, al Para Noel, als Reis Mags,... I, quasi sense adonar-nos, comencem un altre any— el 2015, ja? Uf!— amb el mateix equipatge. O més. I anem tirant. Punt. De nou. Bones Festes, Bon any i gràcies. Sant Tornem-hi que no ha estat res.

Deia Einstein que si vols resultats diferents, provis de fer les coses d’una altra manera. I ho comparteixo. Per això, en aquesta ocasió, faig— pública— una altra mena de llista. Una que també inclou desitjos, propòsits i regals— que ve a ser tot el mateix—, però d’una altra mena. D’aquells que no cal esperar, de braços plegats,el que et portin o si t’ho donen, en funció de si has estat bo o dolent— que, per a mi, ve a ser el mateix... D’aquells que pots fer, donar i rebre, com i quan vulguis. Perquè sí. Perquè estan a les teves, vostres, nostres mans tot l’any. A les de tothom. Grans i petits. Per això, per tot plegat, heus-la aquí: l’anti llista*.

1. Somriure. Més i millor. I no sols per quedar bé o quan em facin fotos, dient Lluíiiiiis fins a gastar-li el nom al pobre... No: somriure quan em miri al mirall cada matí; quan vagi pel carrer; quan creui mirades amb un desconegut; sola, a casa, fregant els plats, etc. Somriure, també, sense motiu. Perquè... Qui va primer: l’ou o la gallina?
2. Pensar en positiu. Passi el que passi. Com diu el refrany: no hi ha mal que per bé no sigui. I quan una cosa no acaba com ens agradaria... potser és que encara no ha acabat!
3. (Re)invertir l’energia en quelcom constructiu. Per exemple: en lloc de jutjar, excusar-me o criticar, buscar, reconèixer i acceptar les coses bones. Tal com són per naturalesa. En els altres, en mi. Com reconèixer que no hi ha persones tòxiques, sinó relacions de les quals podem aprendre.
4. Viure el present com el regal que és. Cada dia, cada instant. Fer de tot una experiència, igual que fan els nens: com si no existís ni el passat, ni el futur. Només l’ara i aquí.
5. Aprendre o fer alguna cosa nova, almenys un cop per setmana. Així, creem noves connexions neuronals (sinapsis) que mantenen el cervell actiu i jove. Perquè, està demostrat científicament, que només envelleix i s’atrofia si tu el deixes.
6. Tocar-me. Sentir el cos, de cap a peus. Prendre consciència del gran treball en equip que fa, amb la meva ment; del gran amic fidel que és, que sempre m’acompanya. Tenir-ne cura. Cada dia.
7. Fer allò que em fa feliç. Primer de tot, sempre. Gaudir-ho. I si no, també. (Pensa en l’ou i la gallina.)
8. Descobrir la bellesa en les petites coses que, sovint, passen desapercebudes (les més efímeres, potser): una flor, un ocell, un arc de Sant Martí, una sorpresa,... I, per facilitar-nos la feina, res millor que fer neteja. Keep it simple, que diuen els angloparlants. Simplifica’t la vida (i qui diu la vida, diu l’armari, la casa, la feina, etc.)
9. Compartir amb aquells que estimem: temps, rialles, feina, plors,... Donar i rebre és la mateixa cosa, amb una sola direcció: només canvia el sentit. Fer-los-hi saber, d’una o altra forma.
10. Donar les gràcies. Per tot. Per res. A mi, a tu, a tothom.

Com sempre dic, val l’alegria— que no la pena!

* Declaro que per formació i sentiment prefereixo expressar-me en positiu i que estic poc a favor de les contres, els antis i els no. De tota manera, en recolzo l’ús conscient i respectuós, així que en aquest article en faig una excepció. Bones Festes bones! En positiu. I amb il·lusió.