Diumenge, 25/7/2021
20415 lectures

No n’aprenem!

Sabem, de fa anys, què els passa als boscos d’aquest país. Sabem que tenim un territori cada cop més vulnerable al canvi climàtic. Sabem que perdem biodiversitat a marxes forçades. Sabem que els pagesos es van fent grans i els pobles van quedant buits. Sabem que si no generem oportunitats laborals i de desenvolupament econòmic serà difícil que la gent jove s’hi quedi. Sí, ho sabem però no fem res.

Perquè només mirem més enllà de la bombolla urbana quan hi ha un incendi, una riuada, o un tornado. Aleshores tots a córrer a lamentar-nos, a enviar missatges encoratjadors, i a prometre suport i ajudes. Però tants sols dura unes hores, dies a tot estirar, i ràpidament tornem a  a la percepció del territori com un decorat de cartró pedra. I així anem repetint aquest cercle viciós. Desconeixement entremesclat amb hipocresia.

Hem d’entendre d’una punyetera vegada, ciutadania i administracions, que l’incendi forestal de Santa Coloma de Queralt, igual que la resta de grans incendis que hem viscut i viurem, no és res més que una de les moltes senyals d’alerta que alguna cosa no estem fent gens bé, des de fa dècades. Necessitem ser conscients que els boscos i camps no només són un escenari on tirar-se fotografies i un lloc on produir aliments. Són ni més ni menys que el 90% de la superfície de Catalunya, i resulten imprescindibles per al benestar, per a la vida de tots i totes, i si algú en dubta que busqui la definició de “serveis ecosistèmics”.

Però actualment els pagesos i ramaders representen només l’1,4% de la població activa, tot i que han de gestionar el 90% del territori, del qual totes i tots depenem. Necessitem més pagesos i pageses, més ramaders i ramaderes. I perquè això passi necessitem, imperiosament, transformar el model agroalimentari: tot allò que passa en relació a la producció, transformació, i distribució dels aliments que consumim. Només així  hi podrà haver de nou més persones que visquin del territori i en vetllin.

I és que les evidències cientificotècniques són molt clares. Només si construïm un model agroalimentari basat en petites i mitjanes explotacions agrícoles, molt diverses, amb la incorporació de nous cultius mitjançant espècies i varietats que actualment estan en desús, i gestionades de forma veritablement sostenible, aconseguirem que hi hagi més pagesos i ramaders al territori. Si seguim amb el model agroalimentari actual basat en la globalització, en la uniformització de l’alimentació i dels cultius, i en l’especulació econòmica, ja sabem el que ens espera: un territori buit, uniforme, empobrit, cada cop menys divers i cada cop més susceptible als grans incendis forestals.

Canviem el model sota el qual produïm i consumim aliments perquè només així podrem ser més resilients al canvi climàtic, mantenir els paisatges i la biodiversitat, afrontar el despoblament rural, i genera noves activitats econòmiques lligades al territori. Reptes, tots ells majúsculs, totalment interrelacionats, inajornables, i que depenen en última instància del que hi ha al darrere  dels plats que cada dia posem a taula.

L’administració ha de desenvolupar, ja, polítiques clares, concretes, i valentes per poder estimular i acompanyar els canvis necessaris en el model productiu i de consum. I ha de fer-ho des de la centralitat, i amb tot el coneixement tècnic necessari. De res serveixen ja campanyes de xapa i pintura. Necessitem tocar os. Cal ser ambiciosos, tenir una mirada de futur, i decidir amb determinació i celeritat, que aquesta se suposa que hauria de ser la feina dels representants públics desprès d’analitzar els arguments i les evidències. I en aquest cas tant els arguments com les evidències són inapel·lables.

Per la part que ens pertoca, els consumidors i consumidores hem de deixar de ser hipòcrites. Una etiqueta verda amb la paraula ecològic, natural o sostenible, a dia d’avui malauradament en moltes ocasions ja no vol dir res. Hem d’exigir conèixer si comprant llenties, formatge, farina, tomàquets o verdolagues estem ajudant a preservar l’activitat agrària i el territori o tot el contrari. Hem de poder saber a quin poble i finca s’ha produït cada producte, com s’ha produït, i si pagès o ramader que hi ha al darrere s’hi pot guanyar dignament la vida o tot el contrari. Necessitem tenir eines per saber clarament a què estem contribuint amb el nostre consum, i que així deixin de prendre’ns el pèl.

I és que no podem quedar-nos més temps aturats. Organitzacions, ciutadania i administració hem de remar plegats per canviar urgentment un model caduc, que fa 50 anys que arrosseguem, i que ens porta a un carreró sense sortida. Canviem-ho ja, perquè és possible, que ningú en dubti, però tothom s’ho ha de creure i actuar en conseqüència.

 

Marc Talavera Roma

President del Col·lectiu Eixarcolant

Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona. Especialista en agroecologia, etnobotànica i ecologia forestal.

690 373 980 – info@eixarcolant.cat

Altres articles de Marc Talavera Roma

15 Comentaris

E

Eduard Ruiz

Igualada

29 de juliol 2021.09:53h

Respondre

Ara el èmfasi es posa en la causa del foc.

El gran problema no és el desencadenant, com una guspira accidental de un vehicle (que fàcilment es pot donar), si no l’estat dels... Llegir més vorals, i particularment els boscos, amb un sotabosc abundant, sec, que facilita la ràpida propagació del foc fins a límits inabastables d’extingir, causant grans pèrdues (forestals, agrícoles, ramaderes, i en ocasions personals, ferits i fins i tot morts) a banda del recursos de prevenció i extinció disposats.

El tema és molt més greu, que és repeteix massa sovint i que la classe política que ens governa no dona solució.

Crec que si molts propietaris no poden tenir nets els boscos i explotacions, o bé els cedeixen al municipi o comarca, o signen uns convenis de cessió durant anys, al tractar-se de un bé (paisagístic, mediambiental, lúdic) en benefici de la comunitat, que cal preservar.

Com exemple proper, el conveni pel Teatre de l’Ateneu (ara Municipal) de l’Ajuntament d’Igualada, durant 75 anys crec recordar (en aquell moment era regidor en l’oposició, però els 3 grups municipals vàrem estar plenament d’acord), perquè l’Ateneu Igualadí no podia fer front econòmicament a les mesures de contra-incendis i seguretat en general que calia, i que es van posar en evidència tras el greu incendi de la discoteca Alcalà en Madrid, amb més de 80 morts, l’any 1983). Es va fer una inversió per mantenir obert el teatre, de la qual em gaudit i continuarem gaudint

j

josepm

IGD

27 de juliol 2021.21:46h

Respondre

Marc, estic d’acord amb el que diu. Ara be, hi afegiria que el territori pot servir per més coses, a banda de l’agricultura ramaderia i silvicultura, Pot servir per generar energies sostenibles... Llegir més - aprofitar les crestes ventoses i el sol-, això implica millora d’accessos -tallafocs a futur- i hauria de generar feina i ingressos al territori - i això si que és una decisió política -
La meva proposta però implica:
1) ADMINISTRACIÓ PÚBLICA, deixar de protegir els interessos dels monopolis de la energia com fins ara i pensar en termes de eficiència pública, permetent als propietaris de les finques l’aprofitament dels recursos de les mateixes.
2) OPINIÓ PÚBLICA, deixar de protegir els interessos dels residents de cap de setmana (els que silencien campanes i esquelles, els que no dormen pel ”soroll” dels generadors de vent. I oblidar-nos d’arguments demagògics com el de la mort d’ocells (n’he vist molts de morts a les carreteres que porten a les finques de cap de setmana i cap als peus dels molins, i mira que hi passo sovint).
3) EQUIPAMENTS PÚBLICS, gestió a nivell Comarcal o superior -no local- i amb vista llarga i ampla. Prou gestionar l’hortet particolar i més pensar en el territori. Per què si volem assentar gent als pobles, cal que disposin d’equipaments i serveis suficients i de qualitat.

Pensar en el ”bé comú”, tant racional però a l’hora tant difícil en un món densament poblat d’individus individualistes.,

J

Jordi Saumell

Rubió

1 d'agost 2021.23:24h

Au vinga va, que se’t veu el llautó per totes bandes! Els que ens oposem als macroparcs eòlics i solars vivim aqui i no en segones residències, som empresaris, pagesos, bombers, enginyers o... Llegir més professores. I no estem d’acord que quatre llestos especuleu amb el territori i el benestar de la gent per al vostre benefici econòmic. I si no has vist mai ocells morts sota un aerogenerador, mira millor o envia’m el teu correu que t’enviaré unes quantes fotos...

I

Ildefons Baig Pagès

St. Pere de Ribes

27 de juliol 2021.21:39h

Respondre

Algunes refexions al teu escrit

1/ Els boscos
No fa tants anys els boscos no arribaven als pobles. Tinc fotos de Ribes de finals de SXIX i començaments del XX, que així ho acrediten.
En els... Llegir més anys que vaig anar a fer la verema ( del 1965 al 1970), havia escoltat als pagesos explicar que abans de la guerra , els boscos es treballaven tot l’any.
Dos problemes, l’un la propietat dels boscos i l’altra fer-los rendibles económicament,
2/ El model agroalimentari.
La reivindicació que ho agrupa en un tot seria la reforma agraria. Encara avui al Penedès es trballa amb parcers. La reforma agraria venia a ser algu així com dir que un per ser propiatri d’un terreny no vol dir que pot fer d’ella el que vulgui,sinó alló que calgui.
3/ El consumidor.
Totalment d’acord em exigir la procedència dels productes, condicions, etc.,peró si el pagès ja té dificultats per tirar endavant i a sobre a d’informar del rastre dels seus productes , la cosa es complica i encara mes,, quan tots sabem que el ”gran consumidor”on es trova és a les grans superfícies i aquí qui mana són les grans marques ja siguin de producció o de distribució.I aixó ja es un altre problema

Marc, per acabar,sàpigues que us desitjo molta sort i encert en la vostra tasca, especialment en la que esteu ficats ara el projecte de Jorba

Salut
Ildefons

F

Francesc

Sant Llorenç Savall

27 de juliol 2021.21:16h

Respondre

Molt d’acord. Molt. La segona part de l’escrit depèn de les polítiques públiques catalanes i la decisió dels consumidors. La primera, el canvi de model, depèn de polítiques europees i els... Llegir més grans acords comercials amb la resta del món. Anem a pams, per on començaries? La producció de cereals?

D

Daniel

Canet de mar

27 de juliol 2021.21:11h

Respondre

Suposo que seguint les seves convicciones no comprara al Decathlon.... ni Índitex, ni a cap gran corporación que produeixi fora el que es pot comprar aquí. Tindra una bici feta a Catalunya....... Llegir més unes botes per anar per la Montana fetes a Catalunya...... la roba per ell i si te familia será feta i confeccionada a Catalunya i aixi amb tots els productos que edbpoden producir de proximidad i no nomes els del seu camp d’interes

T

Toni

Ametlla de Mar

27 de juliol 2021.10:32h

Respondre

Elemineu els pins turcs i planteu carrasques O pins tinerfeinys.

J

Josep salvà

Valls

26 de juliol 2021.17:12h

Respondre

Este artículo está lleno de saben, saben, saben, sabem, etc etc. Y en realidad todo es pura demagogia. Tal vez no sepamos gran cosa o es que no nos da la gana tomar cartas en el asunto. En... Llegir més realidad cuando no somos nosotros sino los políticos que nos ha dado esta pseudodemocracia, que son políticos ignorantes y llenos de intereses personales, pero que no miran por el pueblo.
Hace falta la revolución medioambiental.

J

Jose

Santa Coloma de Queralt

26 de juliol 2021.14:27h

Respondre

És interessant el teu punt de vista, tot i que portar-ho a la pràctica tenint en compte les circumstancies actuals no és molt adequat i em dona a entendre l’oportunisme que sempre teniu molts... Llegir més astrònoms quan hi ha una catàstrofe d’aquest tipus.

De totes maneres, el problema està en que portem molt temps sense que hi hagi una deguda cuida i manteniment dels nostres boscos. Desconec si molt de vosaltres hi soleu estar, a Santa Coloma, des d’on puc parlar i tinc coneixement, els boscos estan molt deixats, no s’han mantingut durant molt temps i semblen selves on pràcticament no es pot accedir a molts indrets degut a la deixada que hi ha hagut; s’ha creat un sota bosc que si no es va mantenint fa que afavoreixi ràpidament a la ignició de qualsevol foc i es pugui extendre a qualsevol punt tenint les condicions favorables, que en aquest cas van ser ideals perquè es donés el desastre que tenim a dia d’avui.

E

Elvira

Sabadell

26 de juliol 2021.13:16h

Respondre

Tots es provocat ens volen crema tot catalunya

E

ELSA

IGUALADA

26 de juliol 2021.09:39h

Respondre

Ets del tot il-lustratiu i convincent, al menys per mi moltissim, com és que els governants no et llegeixen, o no t’escolten? Es pel 90% del territori , i no es mouen ...!!, Negligents i... Llegir més culpables

M

Mònica

La Llacuna

25 de juliol 2021.22:30h

Respondre

Bon article, condensa totes les lliçons de les quals no hem après res durant aquests anys.
Ara be, aquest foc s’ha originat en uns camps de conreu de Santa Coloma de Queralt, que quasi no té... Llegir més massa forestal, però el fet d’haver segat sense llaurar després, com obligaven a fer a la pagesia fa anys, sobretot en temps de sequera i perill d’incendi, ha provocat que el foc s’escampes a poblacions veïnes amb uns espais naturals de gran valor.
Crec que s’han d’invertir mes recursos en el territori, en benefici dels qui ho habitem i no per promocionar-lo turísticament, per estades de curta durada, ja que això contribueixex ben poc a la seva conservació.
Esperem que aquest cop, si que aprenguem. Salut!

J

Joan Ordi

Igualada

25 de juliol 2021.22:25h

Respondre

Desplegar una actitd mediambiental i ecològica ha de tenir per srrel un sentiment d’agraïment pel medi natural i un desig de comunió amb la biosfera. Sense un ideal de fons, no s’aguanta a... Llegir més llarg termini una resposta adequada als problemes urgents i emergències actuals

T

Toni Bernaus Lluelles

CARME

25 de juliol 2021.22:04h

Respondre

Per mi caldria un bon model educatiu. Les noves generacions han de disminuîr o eliminar el consum exagerat de carn. L’impacte al medi seria molt baix i la sostenibilitat acceptable.

M

Maria Glòria

Reus

25 de juliol 2021.21:39h

Respondre

Tens tota la raó!!!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.