Dimecres, 2/3/2022
3736 lectures

Un crit a la plaça de la solidaritat

Ahir va ser per Bòsnia, avui és per Ucraïna, demà per qui serà? És una plaça que sempre s'omple encara que a vegades sigui mig buida. Era divendres al vespre, va ser dimarts a les set de la tarda. La plaça no era plena, però sobreeixia d'angoixa i d'esperit de solidaritat.

La guerra d'Ucraïna ens convocava a molts a fer el petit gest de donar suport al poble ucraïnès que pateix una invasió despietada i també a la gent ucraïnesa que viu entre nosaltres, però que vessa llàgrimes d'impotència en la distància per tot el que passa.

Queia la primera fosca de la tarda a la plaça. Una pancarta. I paraules. Les paraules necessàries per dir allò que ningú voldria haver de dir i no s'hauria de dir mai enlloc. Mentrestant, les bombes cauen a Ucraïna i la gent que pot -no tothom pot- fuig amb la por més humana. És la guerra, que mata innocents i mai no pregunta.

A la plaça, hi planava el silenci i l'emoció barrejats en aquella hora. Potser continguda, però, colpidora per tot el que passa no tan lluny, com podria creure's, mirant els telediaris.

El dimarts quan semblava que els parlaments acabaven, una noia ucraïnesa, de manera espontània, demana el micro perquè així, diu, li ho demana el cor. I parla. Parla i transmet i la gent l'escolta en un silenci dens. Explica la tragèdia amb detalls que esgarrifen i emocionen -el meu pare, seixanta-dos anys, lluita als carrers i em diu que no li truqui, i ell cada tres hores em posa un OK, només un OK per WhatsApp i així sé que es viu...-, i continua de manera improvisada i commovedora explicant detalls i acabar donant les gràcies, totes les gràcies del món, a Igualada i a la gent de l'Anoia per l'ajuda que reben.

El seu no era cap discurs. No era res preparat, ni llegit. No li feia falta. Era l'ànima que parlava. Directa, sincera, emocionant. Sortint, cada paraula, de dintre i arribant a dintre també dels qui l'escoltàvem.
Mentrestant, gent innocent -avis, dones, malalts, infants- fuig d'Ucraïna per salvar res més que la vida. Els homes i segur que moltes dones també, es queden a Ucraïna per defensar-la fins on sigui possible. Tots saben que els hi va la vida.

I des de tot arreu del món, també des d'Igualada, des de l'Anoia, des de Catalunya, joves i no tan joves ucraïnesos, que tractaven d'encarrilar una nova vida, hi volen retornar i hi retornen de pressa. No volen ser herois, però ho són pel sol fet d'anar-hi. Tornen a la terra que és el seu país de la manera que sigui, per poder ser un més a defensar-lo i sabent que potser hi deixaran la vida. Hi ha més immens testimoniatge d'amor a una pàtria que no volen que sigui arravatada i destruïda? Hi ha un acte més valent davant de tanta covardia? S'encongeix l'ànima. Potser mai havien pensat que podrien sentir una crida tan forta que els ho fes deixar tot, absolutament tot, i emprendre aquest retorn que ningú sap com pot acabar. I, tanmateix, no dubten.

Mitja hora a la plaça. Mitja hora només d'humil testimoniatge solidari. El repte és ara que l'ajuda humanitària pugui arribar a qui la necessita amb urgència.

I que la bogeria s'aturi. Que la bogeria -de la mort, de la destrucció, del dolor i de la misèria- s'aturi. Ara mateix, escoltant el que escoltem a la plaça de la solidaritat, sembla impossible.

Altres articles de Carles Maria Balsells

1 Comentaris

J

JOAN MARTI

IGUALADA

5 de març 2022.13:19h

Respondre

La guerra es la pitjor solució que dona la humanitat els problemes irresolubles. La humanitat desde que tenim coneixença no ha trobat altre solució que la guerra.

Europa mentre les guerres... Llegir més siguin lluny, no donem importancia, pero son tan dolentes com quan les tenim aquí, i no trobem remei al dilema.

La nostra civilització no ha aconseguit trobar altra forma que la guerra per els conflictes irresolubles, i la guerra tampoc es la solució definitiva ja que hem fet moltes guerres i continuem, lo que indica la irresolubilitat dels problemas.

La solució de les guerres está en mans nostres.

De moment la millor proposta es la que tota la humanitat, sigui insumís a les armes, llavors els que es creuen esser els dominadors de la humanitat no tindrien, elements per fer la guerra, en un futur es posible que els robots siguin els nostres substituts, pero això encara no ha arribat.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.