Divendres, 17/3/2023
2803 lectures

El debut

Que jove! Divuit anys no fa gaire i ha estat convocat en el primer equip del club al qual pertany des de petit. Ha passat per totes les categories i avui potser jugarà amb el sènior. L'entrenador li ha dit que debutarà en el primer equip aquest dissabte. Està content i neguitós pel repte del qual n'ha rebut poques paraules: ànims, tingues confiança, serenitat i coratge. I i sort també. És tot. Però li bullen al cap mentre és al vestuari escoltant els últims consells.

Quan surt a la pista, enmig dels grans que admira i són ara els seus companys, sent els aplaudiments dels aficionats. No gossa ullar la grada. Sap que hi ha gent que el mira i l'observa i això l'imposa.

Assegut a la banqueta percep les mirades dels espectadors com una llosa i veu com els dos equips saluden als àrbitres amb respecte. El partit comença. Llavors només pensa a fer-ho bé si el fan jugar, en ajudar l'equip, en ser un company més i sobretot que l'equip guanyi. I, si pot ser, fer alguna cistella, algun punt, seria com un premi, ara mateix impensable.

El partit és vibrant i disputat. Elèctric. Les diferències són ajustades ara a favor dels uns, ara a favor dels altres. Ho veuen els aficionats. I els que juguen -blaus els de casa, vermells els visitants- viuen amb passió competitiva aquesta incertesa del joc. Com es veu un partit així des de la pista? I com ho veu des de la banqueta el noi que avui potser debuta? Quina és la sensació? Quasi segur que és la mateixa de tots aquells que han debutat un dia. Amb un sentiment de responsabilitat que l'aclapara, amb il·lusió i amb una certa por també. Humà tot.

Passen els minuts. El partit és difícil, molt ajustat. L'entrenador ho té complicar per fer-lo sortir com tenia pensat. No és el dia per a joves debutants. El partit té una intensitat desmesurada fins que cap al final es desequilibra a favor dels forasters que les encerten totes i guanyen. Els minuts, els temps, segurament se li han fet eterns al noi que esperava sortir a la pista. No és, però, el dia. Ho entén. Sap que a l'entrenador també li sap greu. Decepció? Més aviat esperança i agraïment per haver-lo convocat, per viure l'experiència des de la banqueta.

En acabar, tot i haver perdut, la gent aplaudeix el lliurament dels esportistes de casa i també als guanyadors que saluden exultants des del mig de la pista. I es produeix llavors un d'aquests moments inesperats, humans i màgics, que dignifiquen l'esport. Un jugador de l'equip de casa a mig partit s'ha lesionat, sembla des de la grada, d'una certa consideració. Tots els jugadors forans i l'equip tècnic, d'un a un, passen a saludar-lo, a interessar-se pel seu estat i a donar-li copets d'ànim a l'espatlla. Gest preciós. Gest noble. És la imatge de la tarda.

El noi que havia de debutar ha romàs tot el partit a la banqueta. L'entrenador, però, li demana paciència. Tot arribarà, li diu. Somriu ara el noi i, alliberat, mira cap al públic. Content per la convocatòria, sap que l'esport és una escola que demana sacrifici, constància i saber guanyar i saber perdre.

Avui n'ha rebut un exemple. Té divuit anys, només. És jove i aprèn, potser sense adonar-se'n, que tots som a la banqueta i debutem sempre, cada dia de cada dia, davant els reptes de la vida.

7 Comentaris

T

Teresa S.

Igualada

1 d'abril 2023.06:34h

Respondre

M”agraden sempre els escrits q fas, però avui especialment.
Tots hem estat en ”banquetes” en algunes ocasions,...

A

Antoni Morros Castelltort

Igualada

29 de març 2023.11:41h

Respondre

Llegint el teu article d’avui, Carles, i com sempre, ”veig” el que expliques....i m’hi trobo immers. No hi acostuma a faltar ni a sobrar mai cap paraula als teus articles. I avui, tampoc!!

J

JOAQUIM TRIAS I MAS

SANTA COLOMA DE FARNERS

20 de març 2023.22:07h

Respondre

En Carles Mª ja fa temps que no escalfa banqueta, però des del seient de davant l’ ordinador també les encistella.
Enhorabona pels continguts i la forma d’ expressar-los.

M

Marisol

Igualada

18 de març 2023.22:44h

Respondre

Molt emocionant, especialment per a qui sóm mares / pares de noies i nois que algun dia han debutat després de la progressió de molts anys en els equips de menys edat. Una gran escola de bons... Llegir més valors: no només la relació amb els company@s d’equip tant propi com superiors o bé d’edats primerenques, sinó el paper clau de l’entrenador/a envers el qual el respecte és un dels valors que els acompanyaran durant tota la vida.

I

Isabel cubi

Igualada

18 de març 2023.10:48h

Respondre

Quin escrit tant clarivident del despertar de les emocions de la responsabilitat del jove de 18anys envers al equip als companys i sobre tot a ell personalment
Gracies . Carles Maria

S

Sajvador Balcells

Igualada

18 de març 2023.10:34h

Respondre

Bon article, quan tenia 18 anys al equip Punto Blanco de basqiet vaig viure una experiència semblant.

C

Carles Domènec

IGUALADA

18 de març 2023.07:48h

Respondre

Carles, sempre l ’encertes, pero avui has estat sensacional: m’has fet sentir en el cap del ”debutant”; he viscut les seves emocions, he patit amb ell.
El teu estil senzill i directe m’... Llegir més ha tocat. Un cop més, gràcies, Carlews.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.