Dissabte, 27/5/2023
3882 lectures

Dies de vi, roses i promeses

S'han acabat, per sort, aquí i arreu, els dies de vi, roses i promeses. S'ha acabat la fira dels cartells, dels encants i les meravelles. De les promeses i de tantes paraules que neixen mortes, de tants coloms que no volaven, de tantes encaixades de mans fredes, de tanta faramalla repetida. I tan fàcil que seria decretar per llei un dia de campanya i quinze de reflexió...

Potser és hora de tocar de peus a terra. Els encanteris són història i una vegada més han entrat en el paradís de la desmemòria.

La ciutat no és, només, la que ens han dit aquests dies. Hi ha una altra ciutat amagada, trista, degradada, una ciutat que ningú ha volgut veure i molt menys parlar-ne. Una ciutat amb gent que pateix. Molta al llindar de la pobresa i d'altre en la mateixa pobresa. Una ciutat amb moltíssims comerços tancats, moltíssims locals per llogar o per vendre, centenars d'habitatges buits o a mig fer i carrers amb poca vida i un cert hàlit de decadència. Fàbriques i fabriquetes tancades. Tot això, és clar, si es vol veure. No tot és de color rosa.

No tot comença ara com ens volen fer creure. S'ha oblidat, sembla, que havia estat gran en el món de la indústria, tot i que té, encara, un pes específic no només en el ram dels curtits i la pell, també en el gènere de punt i les arts gràfiques i en altres sectors ben variats i amb empenta. Una ciutat amb esperit emprenedor, i aquí hi és, evoluciona sempre.

La ciutat busca camins nous perquè els temps així ho reclamen i hi ha gent amb talent, idees i capacitats per no rendir-se i trobar-los. En depèn el futur de les persones, dites ciutadans però sovint més aviat considerats súbdits. Una ciutat per petita que sigui vol alguna cosa més per viure-hi que paraules, eslògans i promeses. Demana il·lusió i possibilitats de futur. Necessita indústria, comerç, serveis i que tanta gent no hagi de marxar cada dia a treballar a fora.

I, tanmateix, aquesta és una ciutat d'una dimensió envejable. D'un creixement, com s'ha de dir ara, sostenible. Un lloc habitable per viure i créixer i progressar com a comunitat i com a persones. Amb una bona situació geogràfica, amb Barcelona a la vora, el mar a quatre passes i la muntanya gens lluny. I França gairebé a la cantonada. Una ciutat amb futur que necessita, però, urgentment, millorar el present. I amb una població viva i activa cultural, esportiva, pedagògicament i socialment que és un actiu extraordinari i admirable. I que té un esperit generós més enllà, potser, de les seves possibilitats de vegades. La seva gent, que alguns diuen que és tancada, s'obre a l'acollida i sap donar la mà i obrir les portes quan fa falta.

Engrescar una comunitat no és senzill ni és mai fàcil, ni hi ha solucions màgiques com semblava aquests dies de campanya. No és una cosa d'uns sols com es predicava i depèn, de fet, de tots i cadascú, cada dia. De tenir clars els camins. De mirar endavant, de tenir empresaris que arrisquen sense potser el soroll d'abans de les màquines de les fàbriques i sense la feina a les cases que tant ajudaven a les famílies. Es digui el que es digui, el treball és la base del progrés.

Hi ha temes, però, d'arran de terra, del dia a dia, considerats massa prosaics com a focus de campanya. Assumptes, segurament, que fan por als poders –petits i grans, de dreta, de centre o d'esquerra– i creuen que és millor no tocar-los gaire. No fos cas. El ciment fa més patxoca. S'ha vist en campanya. No s'ha parlat d'aquestes coses aparentment petites. Només de grandeses. I a veure qui la diu més grossa.

De la gent, del futur de la gent, més aviat silenci.



6 Comentaris

A

Antoni Morros Castelltort

Igualada

31 de maig 2023.10:44h

Respondre

No pateixis Carles que ara, a les eleccions ”generales”, les que convoca el Gobierno de Madriz, tot serà diferent!!

E

Eduard Ruiz

Igualada

1 de juny 2023.07:35h

Toni, doncs a mi em sembla que la situació que descriu en Carles és per patir (és allò de que el pessimista és un optimista ben informat); el ”declivi” que ha patit, i pateix ... Llegir més Igualada (particularment l’industrial, - afortunadament no altres, com el cant coral - , dels que més he viscut i conec) no el solucionarà ni el Gobierno de Madriz ni el Govern de Barçalona.

L’hem de solucionar nosaltres, tots els agents de la ciutat, i per extensió de la Conca d’ôdena, (empresarials, sindicals, professionals, socials, etc.) amb el lideratge engrescador i consens (diàleg i pacte) dels representant polítics, en benefici de la gran majoria dels ciutadans, i en especial dels més vulnerables.

S’inicia un nou cicle de 4 anys. Tindrem, entre altres, aprovat – consensuat - un nou POUM i donat un nou impuls a la ciutat (econòmic o social) o ens continuarem lamentant 40 anys més ??,

M

Maria Rosa closa

Vilanova

30 de maig 2023.16:55h

Respondre

Un article molt ben estructurat i ben dit amb claredat
diàfana.
Qui no ho entengui es que no ho vol entendre...

E

Eduard Ruiz

Igualada

28 de maig 2023.19:38h

Respondre

Sí, Carles, estic completament d’acord amb tu en les teves reflexions.

I per mostra evident, objectiva, de la preocupant “crisi” (política, i de retruc tot el que es deriva)... Llegir més que vivim en Igualada és el vigent POUM (Pla d‘Ordenació Urbanística Municipal), un instrument d’ordenació i planificació de l’activitat de una ciutat que pretengui ser mínimament “habitable” i “competitiva”; des de la seva aprovació en 1986 aprovació, fa 37 anys, casi 40 !!!

QUINA VERGONYA. QUINA IRREPONSABILITAT !!!

UNA MOSTRA DE LA “INCAPACITAT” DEL NOSTRES POLÍTICS EN PRACTICAR UNA “POLITICA COM CAL”: DIALEG, PACTE, CONSENS, en benefici de la gran majoria dels ciutadans igualadins, superant els interessos partidistes, confessables (i inconfessables).

És el que caldria per superar el DECLIVI ECONÒMIC, EN GENERAL, I INDUSTRIAL (LLEVAT HONROSES EXCEPCIONS), EN PARTICULAR, que ha patit, Igualada (la denominada Detroit catalana) en les darreres dècades, i que no remunta.

Tant debò facin una profunda reflexió de la greu situació (local i global), i un anàlisi dels nostres punts febles i forts (que hi han, i molts) i sorgeixi un PACTE DE CIUTAT, amb PLANS D’ACCIÓ (urbanístics d’ordenació municipal, del Rec en particular i la resta del ciutat en general i també de la resta d’àmbits: socials i econòmics: educació, cultura, habitatge, indústria, comerç, ecologia, taxes, etc. etc. etc. De feina hi haurà, però valdrà la pena, amb il·lusió i consens.

Us imagineu que dintre de 40 anys (el temps passa volant (jo ja no el veuré, però si espero els meus fills i nets) recordin que en els anys 20 del segle XXI va haver una PACTE D’IGUALADA, que, com els PACTES DE LA MONCLOA, desprès de 40 anys de franquisme autoritari, i una greu situació del país, van se capaços de donar una “cop de timó” (el respectat professor Enrique Fuentes Quintana al davant), posant d’acord tot l’arc ideològic, des de l’eterna dreta als nouvinguts socialistes i comunistes.

M

Marta

La Pobla de Claramunt

28 de maig 2023.17:42h

Respondre

Un dia de campanya i 15 de reflexió. Això seria saviesa...El gran problema és que la reflexió és difícil i necessària, però gens còmoda.

S

Salvador Balcells

Igualada

28 de maig 2023.12:57h

Respondre

Moltes promeses que no es compliran. Bon article.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.