Divendres, 12/5/2023
4475 lectures

Josep Valls "Santané", nota final

6 d'abril. Dijous Sant. Un whatsapp ens avisa: "Hola. Males notícies. El Josep està ingressat a l'hospital i no pinta gens bé". Passen uns dies. "Estic més bé. Pots venir-me a veure", ens escriu. A l'hospital, però, no admeten visites, encara. Uns dies després, podem veure'l un parell de vegades a l'habitació blanca plena de llum de tarda. Parlem una estoneta. I en la que seria l'última conversa, ens estreny la mà i ens diu: "Quan sigui a casa, em vindràs a veure?"

10 de maig. Ens arriba la notícia de la seva mort. Tenia vuitanta-cinc anys, el Josep Valls, el Santané, perquè era sobretot el Santané com era conegut el músic virtuós de la trompeta. L'home sempre apassionat i sensible, que s'apropava a la gent a través dels sons màgics que feien gaudir i arrencar l'entusiasme als qui l'escoltaven. Quan tocava regalava, de fet, alés de vida i d'alegria popular.

És difícil oblidar en aquesta hora trista, la nit de festa Major de l'any 1991 a la plaça de l'Ajuntament d'Igualada quan en acabar la seva actuació tothom, en una imatge extraordinària, es va aixecar per aplaudir-lo dempeus llargament en una demostració poques vegades o potser mai vista a la plaça. Es va emocionar el Josep i el record d'aquella nit l'ha acompanyat sempre. Llavors, vàrem escriure aquesta breu nota a La Veu:

"Repetia sense adonar-se'n, plenament feliç: No hi ha paraules, no hi ha paraules... La plaça era més plaça que mai. Era una plaça gran que vessava. I tota la senzillesa del Santané que triomfava a casa seva, es va reflectir en una breu recordança que molta gent d'aquest poble en festa, va agrair en silenci. – .. Sempre, abans d'interpretar aquesta peça, m'agrada dedicar-la al trompetista que va ser Miquel Prim... Va agafar la trompeta. I amb la trompeta va brodar La Reina de Aragón que va fer vibrar la plaça, més que totes les paraules juntes. – No hi ha paraules, no hi ha paraules... Però hi havia un home i una trompeta. I un llenguatge universal. La música. I llargs, molts llargs, els aplaudiments d'una plaça abocada al músic Santané, emocionat i sensible, que era el mateix ciutadà senzill de sempre. Només que plenament feliç"

Les circumstàncies van voler, no fa gaire, que coincidíssim, un al costat de l'altre, en l'adéu d'un amic comú que era també un músic que tocava amb el cor i transmetia emocions amb el piano en concerts improvisats fos allà on fos. El Santané admirava la seva aparent facilitat amb les tecles, eren amics i en rebre el recordatori se'l va apropar al cor i es va eixugar una llàgrima. En sortir va dir-nos a cau d'orella: "Aquesta hora s'apropa i voldria que el meu adéu fos amb la companyia de la música que jo tocava amb la meva trompeta..."

Qui ho havia de dir!... La seva hora tan a la vora.

Que la trompeta va ser la seva vida era visible. La seva passió. La seva ànima i segur que el seu cor també. Va recórrer mig món i va entusiasmar sempre, arreu. Les notes que li arrencava arribaven sempre a la gent. I ell era feliç tocant. Deia que aquests moments màgics, inoblidables, amb la trompeta l'havien ajudat a viure i ara, en la vellesa, l'ajudaven a reviure. Mentre ens ho confessava se'l veia emocionat perquè era i havia estat sempre una persona d'una sensibilitat extraordinària. Un artista de gran humanitat que ha fet gaudir i ha fet commoure amb el so nítid i vibrant, i de vegades trist també, de la trompeta.

Santané va rebre el reconeixement de la Ciutat el maig del 2017 per la seva trajectòria i sempre l'estimació de la gent i això és un premi que arriba al cor dels artistes. Trompeta d'or, es va dir i escriure. Santané ho va ser. Ho serà sempre en el record. Trompeta d'or i un músic artista que entra en el silenci etern.

El Josep Valls, el Santané, ha mort. Descansi en pau i amb l'agraïment de tanta, tantíssima, gent pel regal de les bones estones rebudes a tants llocs del món. Avui, en l'últim adéu ha sonat també la seva trompeta com ell volia.

La trompeta plora en silenci la darrera nota. El silenci. Santané, amic. Final del teu concert.

7 Comentaris

J

Josep Casanellas

igualada

17 de maig 2023.21:01h

Respondre

Adeu amic i company segur que faras bona música allà on siguis, sempre recordaré els moments que vam pasar junts fent actuacions per tot arreu, descansa en pau.

M

Montserrat Busque

Igualadayo e tingu

15 de maig 2023.15:31h

Respondre

Yo e tigut la gran sort de combiura el ultims anys de la seba vida i puc di que van se els mes felisos de la nostra vida era el homa mes bo cariños estabam anamorats com dos crios. Descansa en... Llegir més pau testimare per sempra Josep

M

Manel i Assumpció

Igualada

15 de maig 2023.13:10h

Respondre

Primerament el Josep era sobretot una excel.lent i senzilla persona que es feia estimar, un molt bon i excel.lent ” TROMPETISTA ” i el que molta gent no sap, un bon ... Llegir més Ebenista i Vernissador.

Com sempre Carles M. amb els teus escrits ens fas recordar, estimar i sobretot emocionar.

Una forta abraçada,

Manel i Assumpció

M

Martí Marsal

Igualada

15 de maig 2023.11:13h

Respondre

Un gran article de reconeixement a la seva trajectòria. Molt emotiu.

S

Salvador Balcells

Igualada

13 de maig 2023.20:44h

Respondre

Bon article, és com si l’hagués escoltat. ????

J

Josep Maria Vergés Prat

Igualada

13 de maig 2023.13:19h

Respondre

Molts grans records de les nostres relacions d’amistat de molts anys, els dos érem del Bages i el meu pare va ser pianista i arranjador en la seva orquestra, que descansi en pau amb la seva... Llegir més trompeta que s’emporta a la tomba per pròpia i expressa decisió segons la família, com no podia ser d’altre manera!

J

Jaume Ferrer Piñol

Igualada

13 de maig 2023.10:39h

Respondre

Les teves paraules, Carles M., sonen avui a música, sonen... a Santané. Una música que acaba de pujar cel amunt. Gràcies per fer-nos-el present. I que viurà en el record. Jaume.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.