Dimarts, 15/3/2022
3001 lectures

En efectiu o amb targeta?

Sembla que la pregunta els fa nosa. I volen eliminar també aquesta llibertat –en efectiu o amb targeta?– que no és tan minúscula. En realitat, allò que volen suprimir és l'ús dels diners en efectiu. La decisió no és innocent i s'inventaran totes les raons que calgui per emmascarar la mentida. Una més del sistema.

Es tracta, ras i curt, de controlar més al ciutadà-súbdit. D'una pèrdua més de drets, afegida als molts de tota mena que es van perdent cada dia. La foscor de l'objectiu final va més enllà de la fiscalització que diuen del diner negre com els interessa fer creure.

Es digui el que es digui, el consumisme sàviament dirigit -amb pandèmia o sense- no té aturador. I la felicitat depèn, i així ho venen, cada dia més, de la targeta de crèdit. El seu ús treu fum i acoloreix de vermell algun compte. No hi fa res.

Tot plegat és una manera més de controlar al ciutadà-súbdit fins als nivells més privats. L'eliminació anunciada dels diners en efectiu és una operació de la qual algú –no cal dir qui és aquest algú– se'n beneficia descaradament i sense gens de vergonya.

Maquiavel era un aprenent.

Mirem-ho sense presses. Per treure diners que són propietat del ciutadà-súbdit, ara algunes entitats cobren una comissió, a part de manteniments, càrrecs varis i el que convingui, perquè en això poden ser insaciables.

De fet, des dels poders, van dictant normes i es deixen anar, com aquell qui no vol, informacions tendencioses per tal que no es tingui ni es faci servir diners en efectiu. Des de fa temps, s'exigeix per llei tenir un compte per fer els cobraments de nòmina, pensions i d'altres. D'aquest compte obligat, el banc cobra per mantenir-lo. Res, diuen, una minúcia. Es tracta de pagar perquè et guardin els estalvis que no volen a l'armari de les cases.

N'hi ha més. Les normes per fer transaccions en targeta de crèdit tampoc són innocents. Tot és modern quan es tracta de fer-nos empassar mentides. Per cada pagament, ho sap tothom, hi ha una comissió que es dedueix al qui cobra. No és menor i menys amb les quantitats que es mouen. D'aquesta manera, tots els diners que ja havia pagat els seus impostos, torna a pagar un nou gravamen encobert per circular amb targeta. I es pagarà tantes vegades com aquests mateixos diners es moguin a través de la targeta. No és cap futilesa.

Maquiavel era un aprenent.

Governar ha esdevingut un acte de dominació constant a la ciutadania. Es tracta, senzillament, amb qualsevol excusa o directament sense, d'anar creant més impostos, visibles o amagats. Més controls de tota mena. N'hi ha prou amb lleis i normes i amb jutges o estaments que facin complir-les, si us plau per força, siguin o no siguin justes. Abans, és clar, ha convingut anestesiar primer al ciutadà i convertir-lo en súbdit. Fer-li creure que tot el que es legisla és pel seu bé. Això no és tan difícil per les bandes ben organitzades. Tenen poder, tenen altaveus, tenen despatxos luxosos, tenen paradisos fiscals, tenen jets privats i tenen també milers i milers de peons per fer obeir les seves lleis de la manera que sigui. També per la força i amb violència, si cal. Avantatges de les democràcies plenes i de les que no són democràcies, també.

Maquiavel era un aprenent. En descàrrec seu, s'ha de dir que encara no existia ni el mòbil ni la targeta de crèdit per controlar-ho tot i a tothom.

4 Comentaris

J

Josep María

Odenaj

26 de març 2022.14:09h

Respondre

Mira que estàs fi, eh? Deliciós article ple de enginy i .... de VERITAT.

J

Joan T.

IGUALADA

18 de març 2022.21:35h

Respondre

Formidable com sempre, Carles. D’ençà la pandèmia i adduint motius d’higiene –que be els ha anat a alguns !!! – es va promocionar el pagament amb targeta que s’ha normalitzat fins el... Llegir més punt que el gest de pagar un cafè amb llet atansant el mòbil, sense tenir que fer cap interacció, s’ha normalitzat. Em fa gràcia el fet que, per un costat s’aposti per la privadesa donant gran rellevància a la Llei de Protecció de Dades i, per altra ens auto sotmetem a deixar un contundent rastre sobre les nostres activitats a través d’aquests mitjans electrònics.
Comoditat, complaença, modernitat, ... Mai com ara estem posant tots els ous en el mateix cistell, el dels bancs. Pel que es veu hi tenim una fe infinita. Doncs be, continuem així i no cerquem excuses ni culpables si això un dia en va a la contra. Seguim la llum que ens il·lumina. Seguim el ramat.

M

Marisol

Igualada

22 de març 2022.14:09h

Tal qual ! (potser al final serà allò de ”tenim el que ens mereixem”). I tanta gent amb criteri que defensa causes justes i intel·ligents, però no sembla que tinguin molta veu. La... Llegir més societat de consum se’ls cruspeix.

T

Teresa

Igualada

18 de març 2022.10:29h

Respondre

Ho veig ben igual: cal tenir controlat el ramat.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.