Divendres, 9/6/2023
4411 lectures

Què en farem de les esglésies?

De tant en tant, els diaris miren de sorprendre'ns amb titulars sobre evidències pregones. Un de fa poc, era la davallada de creients o practicants de la religió. Donava dades i percentatges

És cert. Tot, tot canvia. També la vida. Potser la mort és l'única que segueix el seu ritme de sempre, inexorable. La mort... La mort amb l'últim adeu. El mossèn evoca el difunt i transmet paraules d'esperança. Des dels últims bancs, la seva figura esprimatxada i la pell bruna induïen a la confusió sobre el seu origen. La seva parla en un català treballat l'apropava a la gent i s'agraïa l'esforç en una llengua que no era la seva.

Aviat es va fer seu l'auditori amb un alè d'autenticitat que sortia de la seva figura -mirada neta, gest espontani, paraula clara- i va sorprendre quan va dir, germans, si sabeu el parenostre, podeu acompanyar-me en la pregària... Mai havíem escoltat aquesta invitació. Si sabeu el parenostre...

La gent el va acompanyar i el parenostre per l'ànima del qui enterràvem es va sentir potser més fervorós que altres vegades a la capella del tanatori. El mossèn –d'origen mexicà, vàrem saber després– incardinat en aquesta terra a la qual vol servir, va prosseguir la cerimònia que la música havia fet íntima a estones. En acabar, en lloc d'anar-se'n, va restar dret al costat de l'altar, amb un somriure per a cada persona que abandonava la sala i va regalar la seva mirada transparent fins a l'últim dels assistents.

A fora, rotllanes, com és habitual en aquests actes. Es parla del finat, persona jove, i una mica de tot també. Molts coincidiren que el mossèn havia donat un aire especial a una cerimònia que és trista sempre. Com canvien les coses!, deia una velleta que era a la vora. I, tanmateix, ho expressava amb un rostre de joia i d'esperança, creient com era.

Va sorgir la pregunta. Què en farem de les esglésies? De les esglésies dels nostres besavis, i dels nostres avis i dels nostres pares tan plenes abans quasi sempre. Què en farem?, va dir algú. La fe, les creences, els ritus, són en davallada. Ho asseveren els mitjans i és ben visible. Un signe més, com n'hi ha tants d'altres, si es volen veure. Capellans de fora i esglésies molt buides. Potser per això, el mossèn, fratern i afable, va dir: Germans, si sabeu el parenostre...

Què en farem de les esglésies? Qui sap si la resposta és la que, fa temps, va dir un religiós a Montserrat, en una trobada de gent diversa, sobre què en pensava de la manca de vocacions i de presències de fidels als temples. El monjo, somrient i una mica murri, tal vegada per treure-hi transcendència, va respondre: No cal capficar-s'hi. Aquest és un problema de Déu.

No es demanava encara cita per entrar al monestir ni es posava preu a una estona de pregària als forasters. Tot canvia. Cert. Adorar a la Moreneta (que potser envermelleix en veure-ho), escoltar el Virolai, té des d'ara, per a segons qui, tarifa com una atracció turística. Una certa vergonya per la incoherència plana a la muntanya santa per molt que es vulgui vestir. Parlem d'un temple, no d'un monument, ni d'un museu, ni d'un espectacle, ni d'un mercat on es ven i es compra. Parlem d'un lloc de fe i de pregària.

Qui sap si dintre de poc, a les esglésies buides, els guies diran als turistes: Mirin, fa un temps, aquí la gent hi venia per fe i resava, i podia entrar lliurement sense pagar entrada, ni haver de fer reserva, i alguna vegada algun mossèn (saben el que vol dir mossèn?, després els hi explico) havia dit: Germans, si sabeu el parenostre, podeu acompanyar-me en la pregària...


10 Comentaris

e

eduard salat cadens

igualada

3 de juliol 2023.20:59h

Respondre

La jerarquia eclesiastica recull el que durant molts anys han sembrat , com molt be ens recorden el telenoticies de cada dia tot i que la responsabilitat criminal estigui prescrita

j

josep

la pobla de claramunt

28 de juny 2023.11:32h

Respondre

Les esglesies fa segles han sigut molt importans jo crec que se els hi tindria de donar un altre us , estem amb els temps d’internet. i are se sap tot per part de l’ esglesia el abusos qua ha fet... Llegir més per part del clero i el jovent la major part no i creu. Arribara que les esglesias sols seran pel turisme

A

Antoni Morros Castelltort

Igualada

21 de juny 2023.14:49h

Respondre

M’ha sorprès això que dius, Carles, de que s’hagués de demanar cita i pagar (els forasters, com tu dius) per adorar la Moreneta o per escoltar el Virolai. Potser, amb això, s’intenta reduir... Llegir més l’entrada de curiosos, a vegades sorollosos que, realment fan molt difícil, precisament, allò de recollir-se per pregar i fins i tot per adorar la Moreneta que s’ha convertit en un lloc o fer-se una selfie......
Veig que l’anticlericalisme no s’ha acabat del tot. O potser m’ho sembla a la vista d’alguns comentaris.

R

Ramon Vergés Vidal

IGUALADA

20 de juny 2023.19:05h

Respondre

Aixo de tindre que pagar per entrar a una esglessia es una cosa que no le entès mai, si que tot a canviat molt.... pro tant, suposso que soc jo que vaig equivocat i no ho entenc, coses de la edad.

D

Daniel Vilarrubias

Igualada

16 de juny 2023.11:02h

Respondre

Les causes són més diverses... força més....però no pas complexes.

J

Jaume Ferrer Piñol

Igualada

16 de juny 2023.10:16h

Respondre

Amic Carles Maria, dius en veu alta el que d’altres potser pensem... i fins ara callem.
I això de Montserrat -les traves per entrar a l’esglèsia-, no sé, no sé...
Ens cal fer, sembla,... Llegir més seriosos replantejaments. Jaume.

T

Toni

Igualada

16 de juny 2023.08:37h

Respondre

Feu-ne bars o pàrquings!

P

Pere

15 de juny 2023.07:47h

Respondre

Les esglésies són temples del passat, monuments que contenen una veritat ja morta. Tal vegada van ser la porta a Déu: avui són només ecos d’un passat que mor lentament. En altres temps es va... Llegir més voler accelerar el seu declivi cremant-les... Com diu l’autor: les esglésies són cosa de Déu, i si Aquest vol que desapareguin, qui pot contradir la seva voluntat?

S

Salvador Balcells

Igualada

14 de juny 2023.18:26h

Respondre

S’ha de trobar un sermó diferent que arribi al jovent. Els que escolto semblen dirigits als més grans que cada vegada som menys.

M

Maria Rosa closa queralt

Vilanova

14 de juny 2023.12:41h

Respondre

Molts dels que no van a l església són fills de pares que érem creients i practicants.
Es que no ho vem transmetre?
Es que tal com diu el poeta ”els temps estan canviant:?

Una mica de tot

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.