Una pausa (i moltíssimes gràcies)
Aquest espai de "L'articlet" arriba avui al seu final. Tot té el seu temps i la seva mesura. Una pausa per no cansar més del compte.

La columna va començar en dies de pandèmia i d'alarmes de manera gairebé improvisada. No sabíem que arribaríem a noranta presències ni que ens llegirien tantes persones a qui, avui, volem donar les gràcies.

El repte, no exempt de risc, d'escriure en els mitjans sabem quin és des de molt jovenets –érem tan joves que ens pensàvem que amb quatre ratlles podíem canviar el món– quan vam començar a publicar alguna cosa amb la il·lusió d'adolescent que ens agradaria no haver perdut del tot encara. Escriure en públic és una responsabilitat i un compromís sempre.

Aquesta que ara acaba, és una etapa que s'afegeix a altres que, si se'ns permet, avui, la llicència de mirar enrere sense nostàlgia, van començar en un periòdic d'escola –"Horizontes"– a Can Colapi i van seguir en unes revistes d'exemplar únic, mecanografiat "Líder" i cal·ligrafiat "Hoja de ruta" que passaven de mà en mà en cercles lligats al petit món del ciclisme. Aviat ens va acollir el bisetmanari "Igualada" amb col·laboracions ben diverses durant anys i les seccions "El cristal roto" i "La huella de la noticia". Llargs també els períodes a les revistes "Jóvenes" i "Chiribín" de Barcelona amb distribució a tot l'Estat i a Sud-amèrica. I pel camí, els mensuals "Sprint" i "Familia i Colegio" de Madrid, amb difusió estatal, ens obriren les pàgines. Època d'il·lusió i de sorpreses.

A la "Revista Vida...", l'aventura amb la complicitat de gent estimada, fou llarga. Diverses seccions -"Igualadins de cap a peus", "Per parlar-ne", "Rambla amunt, rambla avall", "Les opinions" i escrits de tota mena. Més endavant, la participació des del primer moment en el projecte apassionant de "La Veu de l'Anoia", es materialitzà en "L'escletxa de paper", les "Cròniques de la gent i del carrer" i moltíssims articles

Quan va arribar a l'Anoia, el diari "Regió 7" hi fórem des del número u i durant cinc anys de setmanal presència amb "El quiosc de vidre". I a la "Revista d'Igualada" de la mà de l'enyorat Antoni Dalmau, hi col·laboràrem en una bona colla de pàgines publicades. Visquérem molt de prop, des del moment zero, la creació de l'"AnoiaDiari", primer digital de la comarca. Ens hi vam lligar amb les seccions "Postals de mitjanit", "Llums i Ombres" en col·laboració amb en Jaume Ortínez i aquesta darrera de quatre anys de "L'articlet" que demana una pausa.

Entremig i més esporàdiques, hi ha hagut presències a "Le Cycliste" de París, a "Ressó de Piera", a "Nova Tàrrega", a "L'Eco de Sitges", a "Diari de Sabadell" i "Sabadell Deporte", a "Infoanoia", i també a "l'Enllaç dels anoiencs", a part d'altres mitjans que farien més enrevessada encara aquesta nota. No oblidem els espais llunyans a Radio Joventut, locutats per Joan Armengol, i a Ràdio Igualada. I amb l'empenta de Joan M. Morros, una secció setmanal d'opinió a Televisió Igualada.

Toca, avui, donar les gràcies a "AnoiaDiari" per l'espai tan lliure. "L'articlet" ha estat un trosset més d'un camí no professional, fascinant, escrivint a estones, que volia ser compromès en cada ratlla o paraula. Haver tingut milers de lectures ens sembla immerescut i alhora extraordinari. Sabem, però, que escriure als mitjans sovint o potser sempre és escriure a la sorra.

La pausa és meditada de fa dies. Potser és bo, per a uns i altres, saber aturar-se de tant en tant. Ho fem amb gratitud i sense nostàlgia. Gràcies. Moltíssimes gràcies.