Dilluns, 19/10/2009
594 lectures

La fusió de caixes

Aquestes setmanes i mesos s’està endegant una revolució en el nostre mercat financer que tindrà múltiples efectes. Parlo de la fusió de les caixes. Els diaris ens expliquen el mapa que en resultarà, les negociacions, l’ajuda que necessitaran, els costos que pot significar en les plantilles i les oficines obertes. Però hi ha un aspecte significatiu que, amb l’excepció de la gent de les comarques gironines, trobo que no ha tingut tota l’atenció que es mereix.

Vagi per endavant —i perdoneu el parèntesi— que parlo des d’una ciutat que, històricament, va veure fallits diversos projectes que, en el cas que s’haguessin dut a terme, li haurien permès disposar, a ella també, d’una caixa pròpia. Vull dir que sento la sana enveja de poblacions com Manlleu, Vilafranca, Manresa, Mataró... que han pogut disposar, durant tantes dècades i dècades, d’una entitat local d’estalvi que ha beneficiat sens dubte els interessos econòmics i socials de la seva població. A Igualada, d’això, no ens en vam sortir...

Tanco el parèntesi. Ara resulta que el món financer ha canviat de dalt a baix i que hi ha hagut una crisi econòmica important. S’imposa doncs el sanejament d’aquestes entitats i s’imposa una agrupació forçosa que els doni la dimensió necessària —la massa crítica— per sobreviure. És a dir, s’ha acabat el localisme. Parlant en plata, i per molt que es pactin períodes d’adaptació i determinats gestos formals de suposat arrelament local, aquestes poblacions mitjanes acabaran perdent la identificació amb la caixa que duia el seu nom. La lògica del mercat imposarà tard o d’hora la unitat real i s’esvairà per sempre la marca d’origen.

Trobo que els veïns d’aquests municipis, tret com deia abans dels de Girona, n’han parlat poc, d’això. Empesos pel fatalisme d’una cosa irreversible —cosa molt característica de la nostra època—, sembla que no s’adonin prou de la pèrdua objectiva que els espera.

Igualada no tenia caixa local. Ben aviat, Manresa, Vilafranca, Manlleu... perdran la seva. ¿No mereixia aquesta causa algun gemec, per més que fos inútil?

Altres articles de Antoni Dalmau i Ribalta

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.