Crònica d'una ocupació singular (4): Dimecres 27 d'abril. La veu de l'Ajuntament

De fet, no hagués pensat mai que pogués dormir tranquil·lament amb una rata a casa tal i com ho venia fent durant dos dies. De fet, la nit del diumenge no compta perquè encara desconeixíem la seva existència.

            Una de les primeres coses que vaig fer aquell matí va ser anar a la nostra habitació per poder comprovar si ja havia començat a menjar. Sí, algunes de les bossetes de verí estaven ja una mica queixalades, poquet, però això em donava esperança.

            Al migdia havia de fer uns encàrrecs i vaig sortir de casa. Va donar la casualitat que quan passava per la plaça de l’Ajuntament vaig trobar l’alcalde. Mai havia parlat amb ell, però segons diuen, és una persona molt assequible al ciutadà.

            Sense pensar-ho el vaig anar a saludar. Després de presentar-me i dir-li on vivia, li vaig explicar una mica l’aventura de la rata de claveguera que tenia a casa des de diumenge.

            -Què haig de fer? -Vaig preguntar .

            -El primer que s’ha de fer quan es veu una rata és una denúncia a l’Ajuntament.

            -Aquest pas ja el vaig fer ahir. Però jo la tinc a casa i ha vingut del clavegueram municipal i no sé què n’haig de fer....

            -Mira.... és que mai m’havia trobat amb una pregunta com aquesta, però ara parlaré amb la persona responsable del clavegueram i ja et direm alguna cosa.

            -Si al final trobo la rata morta, què en faig? –vaig preguntar.

            -La tires al contenidor – va contestar sense pensar-ho.

            -I si.... la caço viva? –vaig dir.

            -Això sí que no ho sé.

            Era evident que ell no s’havia trobat mai en un cas semblant. Jo vaig afegir:

            -Mira si la caço viva dins la gàbia que li hem preparat, te la portaré a l’Ajuntament.

            -D’acord -va dir ell.

            Així vam quedar, però mentrestant jo tenia una rata a casa que s’havia escapat d’unes instal·lacions municipals: el clavegueram de la nostra ciutat.

            No feia ni dues hores que havia parlat amb l’alcalde, quan vaig rebre una trucada de la persona responsable de tot plegat.

-Miri, tot i que és una rata de claveguera, nosaltres no podem actuar dins les cases. El que sí que farem és contactar amb una empresa especialitzada perquè desratitzi tota la zona.

-I.. la rata que tinc jo a casa què? –vaig fer jo.

-Aquí no hi podem actuar, a més és molt car.

Li vaig fer la mateixa pregunta que unes hores abans havia fet a l’alcalde:

-Si la trobo morta, què en faig?

-La tira al contenidor –va respondre molt segura.

-I... si la trobo viva dins la gàbia? -Vaig insistir.

-També la tira al contenidor.

-Al contenidor? Però si està prohibit tirar-hi animals al contenidor, com hi haig de tirar una rata...? - i vaig afegir: no diuen que no s’hi poden tirar animals domèstics al contenidor? Com hi haig de tirar la rata?

-És diferent. Els animals domèstics porten xip....

Era evident que aquella dona no sabia el reglament municipal i se’n sortia com podia de les meves preguntes, que de ben segur era la primera vegada que les hi feien i li resultaven del tot incòmodes.

Al final vaig demanar-li el telèfon de l’empresa que els hi fa el servei de desratització a l’Ajuntament, i aquí vam donar per acabada la conversa.

De fet, em vaig descuidar de fer una pregunta important: l’havia de llençar al contenidor general o a l’orgànic?

Hi havia un fet que era evident: Tot i que la rata no em pertanyia i venia de casa d’un altre, el cost de treure-la de casa meva anava pel meu compte. Això va quedar ben clar.

Una mica més tard vaig telefonar a l’empresa que feia el servei de desratitzar. Els vaig explicar tot el que nosaltres havíem fet des del dilluns i, el més important, la teníem localitzada en una sola habitació.

Molt amables em van dir que procurarien venir el divendres, però no podien assegurar que amb una sola actuació es pogués solucionar el problema.

Ells cobren per servei. Si a la primera ja cacen la rata són 157 €, si han de fer dues actuacions el import es multiplica per 2.

Cada vegada que entrava a l’habitació per agafar alguna cosa comprovava que la rata havia menjat, hi havia coses al terra i cagallons considerables pels racons. Esperava amb impaciència el divendres per alliberar-me d’una vegada per totes d’aquest malson.

Continuarà...

Podeu seguir la "Crònica d'una ocupació singular" en els següents enllaços:

- Crònica d'una ocupació singular (1): La rata

- Crònica d'una ocupació singular (2): Dilluns 25 d'abril nit. El pla.

- Crònica d'una ocupació singular (3): Dimarts 26 d'abril. La denúncia.