I en diuen democràcia

Aquests dies el plat fort, és sens cap mena de dubte, les eleccions al Parlament de Catalunya, els debats polítics i els comentaris que fem la gent en general. Precisament a Barcelona, per la diada comentant amb uns amics el fill dels quals està estudiant un Erasmus a l’estranger com s’ho faria el seu fill, si ja havia fet la sol·licitud per fer el vot per correu, em van comentar que li havia estat del tot impossible, que ja feia dies que ho havia estat intentant però que l’embaixada espanyola li havia dit que no li arribaria a temps, al·legant múltiples excuses i posant-li tota mena de traves. En definitiva, que no podrà votar... Avui mateix un company de feina m’ha dit que la seva filla, veient que ho tindria magre, ha decidit venir expressament des de l'estranger per poder votar diumenge, i com aquests comentaris us en podria citar més. És indignant i increïble que no puguem expressar el nostre vot en exercici de la democràcia i a sobre que no hi hagi cap mecanisme per solucionar-ho. Tot això mentre tenen la boca plena amb la paraula democràcia. Sembla ben bé com si haguéssim retrocedit en el temps, quan hi havia censura i només es podia fer i dir el que ja estava establert. Sé que això quedarà en paper mullat, però almenys jo aquí puc deixar constància de la meva opinió en exercici de la llibertat d'expressió per tal que tothom ho sàpiga, i a partir d'aquí la gent que digui el que cregui escaient.