Els drets de les persones amb diversitat funcional

Potser no caldria recordar-ho, atès que ja existeix una normativa i unes administracions locals que haurien de vetllar pels drets dels seus conciutadans, però ho he trobat necessari vista la quantitat de negocis de la nostra ciutat, Igualada, que no disposen de les mínimes condicions requerides perquè qualsevol ciutadà, sigui quina sigui la seva condició física, pugui accedir-hi lliurement. A l’hora de dissenyar qualsevol negoci d’hostaleria, no només s’ha de tenir en compte l’aspecte del local o el mobiliari sinó també la comoditat i l’accessibilitat per a tots els clients. Per això, has de pensar com adaptar el local i, especialment el bany, per a les persones amb diversitat funcional. La disponibilitat d’un bany accessible per a les persones amb diversitat funcional és una qüestió de drets i igualtat d’oportunitats. Però és cert que per adequar un bany s’han de tenir en compte unes mínimes mesures i pot ser que, segons l’espai de l’establiment, no pugui realitzar-se l’adaptació. Això ens duu a la següent qüestió: quan és obligatori el bany per a persones amb diversitat funcional? Per un costat tenim el Codi Tècnic de l’Edificació i, per altra banda, tenim les legislacions locals i autonòmiques. És a dir, que cada comunitat i cada ajuntament tenen les seves normes i són les que estableixen la legislació final. No obstant això, existeix un punt de partida general. Tots els locals d’hostaleria (amb atenció al públic), han de tenir almenys un bany i aquest ha d’estar adaptat per a les persones amb diversitat funcional. Això és obligatori pels locals que inicien l’activitat, la modifiquen o realitzin obres de reforma. Per contra, els locals que ja estan funcionant es regeixen per la legislació existent en el moment en què iniciessin l’activitat no hi estan obligats. Dit això, tot i les variacions que es puguin establir segons el territori, existeixen alguns aspectes generals que podem resumir de la següent manera: Un itinerari accessible i lliure d’obstacles, un bany amb un mides adequades perquè pugui maniobrar una cadira de rodes, a més de barres de recolzament, diferències cromàtiques pels que tinguin una diversitat funcional visual, portes corredisses amb una amplada mínima i un avisador lluminós o acústic per casos d’emergència. Totes aquestes mesures són condicions mínimes que s’han de tenir en compte, però existeixen moltes altres consideracions: tovallolers, assecadors,saboneres…Aconseguir un bany accessible en un restaurant, bar o cafeteria pot ser, en conseqüència, complicat i car, però fent-ho garantitzem un servei de qualitat de vida a les persones amb algun tipus de diversitat funcional, visuals, acústiques o persones en cadira de rodes.