TORNAR
PUBLICITAT

Ens ha deixat en Magí Puig Gubern, referent de la preservació de la història del Gremi de Blanquers d'Igualada i de la història del Rec, i puntal de la cultura igualadina.

societat
Dilluns, 29 abril 2019. 13:28. Miquel Vila Badia, Gremi de Blanquers d’Igualada

En Magí, nascut l’any 1933 i blanquer per tradició familiar, va cursar els estudis primaris als Germans Maristes, va fer el batxillerat a l’ Escola Pia, posteriorment va estudiar Química a l’Institut Químic de Sarrià i després va fer una estada de 15 mesos als laboratoris de la BASF a Alemanya, on va aprendre els coneixements teòrics i pràctics de la indústria adobera.  En retornar a Igualada i amb els coneixements adquirits, va propiciar l’avenç de la producció d’articles cap a l’empresa familiar, de la sola a la marroquineria i de les pells adobades al crom i el pergamí.

El seu pare li va fer costat en el seu projecte i varen invertir en maquinària moderna: el primer assecador Pesting d’Espanya es va instal·lar a Cal “Maringallo”, com també la primera pigmentadora amb telera i la primera màquina d’estovar en continu de la casa Swit, de Txecoslovàquia. Les antigues màquines d’estovar pell amb crom que hi havia a Igualada eren de pinça i feia un cert respecte treballar-hi, sobretot pels operaris acostumats a treballar la sola de cuir.

L’any 1956, quan s’estava construint l’Escola d’Adoberia a Igualada i ja hi havia dos alumnes (en Jordi Amat i en Xavier Gili), en Magí va col·laborar amb en Miquel Boix i l’Antoni Frank per a fer l’esborrany dels continguts teòrics i pràctics de la futura assignatura d’adoberia. No va acceptar formar part de la plantilla de professors de l’Escola de Teneria, cosa que se li va oferir, perquè en ser una Escola Sindical era preceptiu disposar del carnet de la Falange, que ell per principis no va voler tenir mai.

El dia 12 d’ agost de l’ any 1963  en Magí es va casar amb Dolors Vidal. La família sempre ha viscut a la Baixada de Sant Antoni, a tocar de la fàbrica. El matrimoni va tenir quatre fills: la Rita, que s’ha dedicat a l’activitat docent i a la recerca relacionada amb en sector adober, en Manel, que és professor de Física a la Universitat de Barcelona, en Salvador, que ha donat continuïtat a l’empresa adobera familiar, i en Ramon, que treballa d’informàtic a l’Ajuntament.

En Magí tenia un hort al pati de la casa familiar, algun animaló per el consum domèstic o de companyia, unes quantes flors i una col·lecció important de peixos de colors. Mentre va poder, va tenir cura personalment de tota aquesta naturalesa viva.

L’interès per la història i la cultura va despertar molt aviat en en Magí, que l’ha cultivat tota la seva vida. Així, va realitzar importants aportacions a la cultura del sector adober i d’Igualada.

Una d’elles va ser col·laborar com a membre del Patronat del Museu de la Pell, sota la presidència del Sr. Antoni Palmés, i procurar l’increment de peces de la col·lecció, així com el trasllat de la seu del Museu del Garcia Fossas a Cal Boyer. Alhora, va ser un dels principals impulsors de la compra i la recuperació, per part del Ajuntament i amb el suport de la Diputació i del Gremi de Blanquers, de l’antiga adoberia de Cal Granotes, amb la finalitat d’equipar-la com a museu de l’època artesanal. Molt important també ha estat la col·laboració d’en Magí en l’elaboració dels textos de les explicacions del Museu de la Pell i de Cal Granotes, així com els dels fulletons impresos que s’han anant editant amb el pas dels anys.

En Magí era membre de la DENA de blanquers i, com que la seva empresa familiar era una de les més antigues d’Igualada, va procurar sempre mantenir les tradicions d’aquesta institució. També va formar part de la Junta del Gremi de Blanquers durant una colla d’anys. A la Junta, en Magí s’encarregava dels aspectes culturals i les tradicions. Durant anys, va anar recollint informació sobre la història del Gremi i del Rec, així com anècdotes dels blanquers. L’any 1990 va publicar el llibre Història del Gremi de Blanquers d’Igualada, una obra complerta que explica en detall l’evolució de l’activitat adobera a Igualada, des dels primers documents que en Magí va trobar a l’Arxiu Comarcal (que daten de l’any 1340) fins a finals del segle XX. Hi va incloure també un apartat molt detallat sobre la història i la funció del Rec en relació a les adoberies.

En Magí també formava part de la Junta d’Usuaris del Rec d’Igualada. L’any 1991, quan en Francesc Fontanelles era president del gremi, es va prendre la decisió d’entubar el rec per tal d’evitar les pèrdues d’aigua degudes al mal estat del fons del canal, així com preservaar.lo de la brutícia, i mantenir l’aigua més fresca. Va ser en Magí qui va procurar que el màxim nombre de trams possible es mantinguessin en el seu estat original per tal de preservar la història del canal.

En Magí ha format part durant molts anys de la junta del CECI, de la qual va ser un col·laborador destacat. Les seves aportacions al manteniment del patrimoni arquitectònic històric igualadí i comarcal també han estat importants, sobretot la defensa del manteniment dels edificis més emblemàtics de la zona del Rec, com la Cotonera, i la reconstrucció de l’Església de la Tossa de Montbui. En Magí va formar part del Patronat des de la seva creació i fins que l’Ajuntament de Montbui en va prendre el relleu.

La vessant cultural d’en Magí era molt àmplia, i la seva bona ploma no parava mai.  Escrivia les anècdotes que li contaven els seus veïns i amics blanquers, entre ells en Josep Vaqués i en Joan Vidal. Aquestes anècdotes apareixien després en algun article de la revista Vida, al setmanari l’Enllaç, en alguna publicació del CECI, a la Revista d’Igualada o als programes de la festivitat de Sant Antoni, patró dels blanquers, on s’hi incorporava per tradició alguna anècdota d’èpoques passades. A partir de l’any 1973 i fins l’any 2012, any darrera any excepte en tres ocasions, tots els programes inclouen alguna història escrita per en Magí. Aquestes en són algunes: Treball i medi ambient, Els carreters i el Gremi de Blanquers, Descripció del procés d’adobar pells, Explicació de la història de Cal Granotes, Els cuirs dels blanquers, La recuperació de Cal Granotes, Història de la DENA de blanquers, Els escorçaires de Montbui, La Societat dels Molins i Els subproductes de la pell: tractaments i aplicacions.

Als esmorzars de Sant Antoni, que del 1990 se celebren cada any, en Magí tenia sempre a punt alguna anècdota de blanquers, normalment còmica, que explicava amb gràcia als assistents i era sempre molt esperada.

A proposta de la Comissió de Festes de l’Ajuntament d’Igualada, en Magí va ser també l’impulsor de la construcció d’en Tonet Blanquer, que des de fa uns anys forma part dels personatges folklòrics locals i acompanya als blanquers en les seves celebracions.

L’any 1987 es va publicar el Vocabulari de la indústria d’adobar pells en català, castellà, italià, francès, anglès i alemany. En Magí hi va col·laborar juntament amb la Montserrat Combalia, en Xavier Pedraza i l’Anna Vaqués. Aquest document ha estat de molta utilitat pels blanquers a l'hora de dirigir-se al seus clients estrangers, perquè els ha permès dir les coses pel seu nom en cada un dels sis idiomes.

Les anècdotes recollides de les seves converses amb amics i blanquers varen permetre a en Magí publicar l’any 2001 el llibre Igualadins: dites i anècdotes. Amb la col·laboració del Sr. Moncunill (el Febres), varen publicar també el llibre Renoms Igualadins. Recull anecdotari i origen.

L’any 1994 en Magí va ser el promotor i el primer President de l’AUGA, una entitat que organitza conferències periòdiques sobre temes culturals diversos, pensades a persones que han acabat la seva etapa laboral. A dia d’avui, l’AUGA compta amb uns 600 socis i seguidors.

En Magí ha estat sempre un home religiós practicant, i ha estat Prior del Sant Crist d’Igualada durant molt anys.

Costa d’entendre que, amb una activitat familiar, cultural i domèstica tan àmplia i extensa, a en Magí li quedés temps per a fer de blanquer. Però ho feia, i la seva empresa ha produït sempre bons articles.

Gràcies, Magí, per tot el que has aportat al Gremi de Blanquers i per tot el que ens has ensenyat als teus companys d’ofici.

 

Descansa en pau.

 

Miquel Vila Badia

Gremi de Blanquers d’Igualada


1 Comentaris

henar-morera-velazquez

Henar Morera Velázquez

Igualada

1 de maig 2019.13:08h

Respondre

Gràcies, senyor Vila, per haver resumit els 86 anys d’estimació (a la família, a la ciutat, a la cultura, a l’ofici) de Magí, Puig, un home de profundes conviccions, a qui hem apreciat i... Llegir més respectat i recordarem amb molt afecte.
A la seva família, una abraçada més, en especial a la Rita, professora d’Enginyeria Química i exdirectora de l’Escola d’Enginyeria d’Igualada.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.