Tot s'hi val?

Fa setmanes que sentim parlar del cas del jove igualadí Gabriel Pérez, que va morir a finals d’agost. La tràgica notícia ha commocionat la comarca, els clubs de futbol on havia jugat, els seus cercles d’amistat i el jovent. Però, sobretot, ha sacsejat la vida d’una família que lluita incansablement i busca respostes. Abans de res, volia transmetre’ls el meu condol. Com deia, han anat passant els dies i ells han estat al peu del canó intentant resoldre aquest gran perquè. No sóc mare, però segur que si em passés un fet semblant, em deixaria la pell com aquesta família per saber què ha passat. Tot i això, no em deixa indiferent l’ús que s’està fent de la notícia per atacar l’Hospital d’Igualada i malmetre la imatge dels bons professionals que vetllen cada dia per tots nosaltres. Crec que hem de parar un moment i reflexionar sobre com utilitzem les xarxes socials perquè una cosa és la llibertat d’expressió i l’altra tenir llicència per faltar el respecte a tort i a dret. Molta gent ha transmès el seu condol a la família o bé ha denunciat la situació a través de les xarxes, però també es poden llegir comentaris com “aquest hospital és un cementiri” o “que enviïn tots els metges a l’atur” els quals crec que travessen la línia que comentava. També m’ha sobtat la manera de tractar la notícia des dels diferents mitjans de comunicació: alguns han explicat la notícia de forma objectiva i d’altres han buscat el “morbo” de tot això amb paraules gruixudes o atacs injustificats. Crec que és realment positiu per a la societat que hi hagi diversitat de mitjans, però mereixem rebre informació de qualitat. Fa dies que dono voltes a aquest “tot s’hi val” constant. No oblidem que darrere de tota notícia hi ha persones.