En la mort de Francesc Català

Ens ha deixat un gran amic i un igualadí dels que deixen petjada. Un home que va sentir l'esport i el periodisme, amb molta il.lusió i dedicació. Fou un company en l'OAR (Obra Atlètico Recreativa)i a les pàgines de "La Veu de l'Anoia", que dirigí al llarg de deu anys, durant els quals el periòdic va assumir les noves tecnologies, en temps de  competències poc amistoses. En canvi va mantenir una bona relació amb Mn. Josep Còdol, director de la Revista "Vida...", establint una bona relació i col·laboració entre ambdós periòdics. Quan el recordat sacerdot morí, li dedicà un article explicant com havien col·laborat tots dos, a les pàgines de "La Veu", ell a la pàgina d'Esports i el prevere a Espai de fe. La seva carència del títol de periodista, la suplí amb molta dedicació i experiència acumulada al llarg dels anys. Fou un home poc conflictiu,acollidor i molt complidor de les seves obligacions directives. Descansi en pau! I Rebin la seva esposa, Teresa, i els seus fills i demés familiars el nostre sentit condol