En recordança d’en Quim i en Martí

Fa ja deu anys que ens van deixar en Quim i en Martí, atrapats per una allau quan baixaven del cim del Santfonts, però el seu record persisteix viu entre nosaltres. Al llarg d'aquests anys, la muntanya ens ha evocat sovint la seva empenta i la força de voluntat que els duia a aconseguir nous reptes, a recórrer nous senders i a superar les dificultats que la naturalesa moltes vegades imposa. Com tants d'altres que els han precedit, ells van tenir el mèrit i el coratge d’aquells que no es conformen a anar a peu pla per la vida. Tots els qui estimem la muntanya sabem com t'atrapa i com els cims aconseguits omplen de satisfacció personal quan són fruit d'un esforç que es contraposa a la immediatesa de voler l’ara i aquí, sense matisos i amb totes les presses, tant comú en el temps que corren. Per això, superat el dol i assumida la seva absència, malgrat que restem aquí enyorant-los cada dia, ens quedarà per sempre la seva emprenta i la certesa que van fer allò que els omplia i els feia sentir feliços.