En resposta a l'article 'Ser mare a l'Hospital d'Igualada'

En resposta a l’article ’Ser mare a l’Hospital d’Igualada’

Les xarxes socials permeten a qualsevol expressar-se amb llibertat, però sovint exposant només la part de la història que li és més favorable. Lamento que tot l’esforç diari dels professionals de la salut quedi reduït a un debat sobre una cadira reclinable, oferint una visió parcial i tant victimista. Al meu entendre, ser mare va més enllà del fet de no separar-te ni un minut del teu nadó, una circumstància que, d’altra banda i segons el que tu mateixa exposes, no et va ser negada. El vincle al qual fas reiterades referències no es trenca per una separació de poques hores i, en tot cas, seria el mateix de dia que de nit. Si som realistes i donada la situació econòmica actual, no considero que l’objectiu pel qual calgui treballar prioritàriament sigui oferir un llit o una cadira reclinable a una mare si ingressa el seu nadó al niu, ja que aquestes són imprescindibles per casos de major necessitat. Em sembla una visió molt simplista i superficial. Jo em quedo amb la garantia d’assistència de qualitat -que tu passes per alt- amb professionals preparats que saben diagnosticar i atendre les necessitats dels pacients, malgrat les incomoditats de la cadira dels seus acompanyants. I finalment, em quedo amb el desenllaç feliç gràcies a l’esforç diari dels professionals de l’Hospital d’Igualada, entre els quals hi ha la menystinguda supervisora de maternoinfantil. Raquel Jaume