L'Antoni i l'Oxana, una de les 77 parelles lingüístiques d'Igualada per aprendre català

És sabut que la situació actual del català no és la millor de les darreres dècades. Però aquest no és un article més on ensenyar les ferides i predicar que tot és catastròfic. Cursos, perfils de xarxes socials, iniciatives privades, associacions i les parelles lingüístiques són algunes de les maneres de compartir la llengua i guanyar nous parlants.  

Les parelles lingüístiques són gestionades territorialment pel Consorci Per a la Normalització Lingüística. Des de la seva creació, l’any 2003, el voluntariat per la llengua ha format més de 190.000 parelles. L’any 2024 en van ser 11.509, la xifra més alta de la història. 

Al CNL Montserrat, que engloba les comarques de la Cerdanya, Berguedà, Bages i Anoia, se’n van formar 378. D’aquestes, 77 a Igualada. D’aquestes 77, una era la de l’Antoni Soler i l’Oxana Mikheeva, un jubilat igualadí i una interiorista russa de 47 anys.

El voluntariat per la llengua és un programa gratuït que posa en contacte una persona que parla habitualment català amb una altra que té coneixements bàsics i que vol parlar-lo. D’aquesta manera, es constitueixen parelles lingüístiques que es troben i parlen on volen, quan volen i del que volen durant un mínim de 10 hores (una hora a la setmana).

L’Antoni i l'Oxana van començar al setembre, ja han fet les 10 hores i ara en faran 10 més. L’Antoni fa més d'una dècada que és voluntari. Ell està jubilat, i com qualsevol igualadí nascut al voltant dels anys 50, no va poder estudiar en català. Quan va acabar la seva vida laboral va decidir que estudiaria la gramàtica de la seva llengua, i allà va descobrir les parelles lingüístiques: vaig apuntar-me de voluntari perquè ho trobo molt apropiat. A més, em molesta veure que en un grup, tot i que la majoria siguin catalanoparlants, com que hi ha una persona que no gosa parlar en català, acaben fent-ho tots en castellà.

L’Oxana va arribar a Catalunya fa una vintena d’anys i parlava en castellà, però va decidir fer el pas quan va conèixer la seva parella. Tant ell com la família són catalanoparlants i l’Oxana volia aprendre català per poder parlar amb el seu cercle proper. Jo abans vivia a Andorra, treballava i escoltava sempre la llengua catalana, l’entenia. Però pensava que era estrangera, i m’era més pràctic parlar en castellà. Ara he decidit aprendre’l. Creia que podia portar més problemes però la gent és molt benvinguda i hi ha molta facilitat per aprendre català aquí a Catalunya. Jo he perdut la vergonya de parlar.

L’Antoni, que ha estat parella lingüística de gent d’arreu del món, ens explica el secret: escoltar i fer les correccions quan toca, perquè no s’ha de trencar el discurs. El més important és que l’aprenent parli i es deixi anar. 

Parlen de tot i de res, de la família, els amics, la vida laboral, la cultura… i tantes hores de petar la xerrada han forjat una amistat. La dinamitzadora del consorci és qui forma les parelles, i com explica l’Antoni, va ser qui els va ajuntar: té una sèrie de persones que estan fent el curs per aprendre català i procura escollir un voluntari que ja d'entrada pugui encaixar una mica amb la dinàmica de la parella.

La conversa va fluint i l’Oxana ens explica anècdotes seves a la Costa Brava i a Cambrils. Diu que hi ha accents com el de Vic que li són més complicats d’entendre mentre se li escapa el riure. La seva paraula preferida en català és guanyar i es posa TV3 i la ràdio per continuar la seva immersió mentre està estudiant els cursos del nivell B del Consorci Per a la Normalització Lingüística. A mi m'agrada la gent catalana. Tenen ganes d'ensenyar, de mostrar a qualsevol persona el seu món amb voluntariat. És una donació de la cultura, la llengua i el dia a dia a qualsevol persona que no és d'aquí i volen que nosaltres coneixem tot aquest món.

Tots dos reconeixen que al principi les converses eren complicades, però a poc a poc l’Oxana es va anar deixant anar. L’Antoni ho tanca dient que els voluntaris per la llengua no fem de professors, simplement xerrem.

Aquesta és la història d’una de les 77 parelles lingüístiques d’Igualada, i una de les més de 190.000 que hi ha hagut des del 2003 a Catalunya. Perquè la llengua està en perill, però no hi ha cap poble que s’arremangui més que el català per preservar el que és seu. L’exemple és l’Antoni: no la va poder ni estudiar, i ara l’ensenya. I l’Oxana ja és una catalanoparlant més.