L'Ateneu reclamarà per la pèrdua del seu patrimoni

L'igualadí Pere Pascual va ser a la trobada d'ateneus catalans afectats pel franquisme

cultura

Dissabte, 18 octubre 2014. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

D'un cop d'ull

Vora 8.000 llibres van desaparèixer del fons de l'Ateneu Igualadí quan els franquistes van agafar el poder, el 1939. L'entitat igualadina és una de les de tot Catalunya que reclamarà que l'Estat faciliti l'accés a les fonts documentals i la recuperació dels immobles

"Milers de volums de les dues biblioteques de l'Ateneu es van perdre amb l'ocupació feixista" explica l'historiador i catedràtic emèrit d'Història Econòmica de l'UB Pere Pascual. Ell va ser el representant igualadí a la taula rodona d’entitats afectades pel règim franquista que va organitzar XarxAteneu recentment. L’acte va convocar ponents provinents de diversos ateneus catalans. Els convidats van explicar els diferents casos dels intents de recuperació dels fons documentals. També dels edificis i locals que van ser espoliats pel règim franquista.

L’Ateneu Igualadí també va patir el drama de la repressió i la incautació. “Va ser el final de l’època daurada de l’entitat” comenta Pascual. Una etapa del 1876 fins el 1936 que va reunir els components de l’obrerisme inicial amb les noves classes mitjanes. L’Ateneu “sempre va ser una institució amb un ideari que postulava una societat més moderna i més justa” on hi havia “cultura de primer ordre”. No és estrany que l’alcalde franquista Matosas fes incautar l’Ateneu per ser de trajectòria “manifestamente contraria a los principios del alzamiento”.

Aquell Ateneu tenia dues biblioteques: “l’antiga, amb potser 5.000 volums i la dels estudiants, amb 2 ó 3.000 volums més”. Pascual detalla com “es van perdre milers d’aquests volums i no només això, també l’esperit republicà i catalanista”. L’arxiu es va salvar perquè va anar a casa d’un particular”. L’Ateneu va quedar arruïnat. S’ha recuperat des del 1977, només amb el camp d’esports: “la ruptura amb l’esperit inicial encara és manifesta. El van descapitalitzar”. De fet, durant la dictadura, es va convertir “en un Centro Nacional després d’estar cedit a la Falange. No tenia cap arrelament”.

S’està confegint un manifest on s’ha d’incloure l'estudi de responsabilitats judicials i polítiques, tal com ha matisat Josep Cruanyes, advocat i historiador de la Comissió per la Dignitat, que s'ha compromès a trametre el manifest Pablo de Greiff, relatorde les Nacions Unides per a la promoció de la veritat, la justícia, reparació i les garanties.