S'identifiquen les restes de l'hominoïdeu més antic de la península Ibèrica als Hostalets

L’investigador David M. Alba, conjuntament amb altres investigadors de l’ICP i altres institucions, ha publicat a la revista Journal of Human Evolution un article on es descriuen noves restes dentals d’Anoiapithecus brevirostris de l’Abocador de Can Mata. Es tracta de dos fragments de maxil·lar superior que conserven diverses dents. Un d’ells, recuperat durant el procés de rentat del sediment que s’extreu durant les excavacions, procedeix de la mateixa localitat que la cara d’en Lluc; l’altre, al seu torn, va ser recol·lectat l’any 2002 d’una altra localitat que, amb una antiguitat de 12.3 i 12.2 milions d’anys, el converteix en la resta fòssil més antiga d’un hominoïdeu (el grup de primats que inclou els gibons, orangutans, ximpanzés, goril·les i humans) de tota la península Ibèrica.

L’any 2009, un equip d’investigadors de l’ICP dirigit per Salvador Moyà-Solà va descriure un nou gènere i espècie d’hominoïdeu a partir de les restes d’un crani trobades a l’Abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola. Batejada com Anoiapithecus brevirostris, aquest fòssil correspon a un mascle que va viure fa 11.9 milions d’anys. El seu nom en llatí respon a la comarca on va ser trobat (l’Anoia) i al fet de presentar un musell curt, malgrat que popularment se’l coneix com Lluc.

Els investigadors han avaluat el gruix de l’esmalt de les dents mitjançant microtomografia de rajos-X, una tècnica no invasiva que permet veure l’estructura interna dels fòssils amb gran detall, així com la morfologia del sinus maxil·lar, una cavitat cranial molt informativa des d’un punt de vista filogenètic. També han estudiat la mida i forma de les dents, i les han comparat amb les de l’holotip d’Anoiapithecus (el fòssil que va servir per definir l’espècie en el seu moment) i d’altres espècies d’hominoïdeus fòssils de la conca del Vallès-Penedès. Les anàlisis realitzades han dut a concloure que els fòssils estudiats pertanyen a la mateixa espècie descrita l’any 2009.

Restes de dues femelles de la mateixa espècie que en Lluc

Malgrat que la morfologia i les proporcions de les restes estudiades permeten confirmar que corresponen a l’espècie Anoiapithecus brevirostris, les dents són lleugerament més petites que les ja conegudes. Això és especialment evident en el cas de l’arrel de la canina (ullal), que és força més petita que en l’holotip. Aquestes diferències són habituals entre mascles i femelles de moltes espècies de grans antropomorfs actuals i altres hominoïdeus fòssils (fet que es coneix com dimorfisme sexual), la qual cosa ha dut els investigadors a inferir que les noves restes descrites corresponen a dos individus de sexe femení.

L'hominoïdeu més antic d'Europa es va trobar a Alemanya

L’hominoïdeu europeu més antic conegut correspon a un fragment de dent de fa uns 16-17 milions d’anys, trobat a Alemanya i temptativament atribuït al gènere Griphopithecus. La presència de fins a quatre gèneres diferents d’hominoïdeus fòssils a la conca del Vallès-Penedès, en un període de poc més de 3 milions d’anys (un temps molt breu en termes geològics), suposa una extraordinària paleobiodiversitat de grans simis antropomorfs a la Mediterrània occidental durant el Miocè.