Montserrat Carulla serà diumenge a Igualada amb l'obra 'Iaia!'

El jove i la Iaia

El Josep, jove i aturat, viu al piset de la seva àvia, que el manté. Una nit coneix la Sílvia, una nena de casa bona, i la convida al pis. L’àvia els interromp i, des d’aquest moment, es creen una sèrie de confusions i malfiances entre la parella, potenciades pel caràcter tafaner i mudable de l’àvia que, a més, és addicta a l’orxata, les noves tecnologies i el xat. Els dos joves s’agraden, potser fins i tot senten alguna cosa més.

Tot podria ser perfecte, si no fos que l’àvia sempre està pel mig; i si no fos que el noi amaga un dolorós secret. A Iaia! tothom busca alguna cosa, tot i que sovint ningú no sap què busca exactament. El Josep busca algú que el salvi dels seus records; la Sílvia, una relació que la tregui de la buida rutina de les aventures fugaces; i la Xesca, una darrera oportunitat per gaudir de la vida, encara que, per aconseguir-ho, hagi de ser imprudent.

Una comèdia familiar

Definir Iaia! exclusivament com una comèdia seria injust, com gairebé sempre que es busca una definició tancada. O potser el que és injust és el que, en termes generals, interpretem avui què és “comèdia”. Allò de riure per riure, tan sa i tan respectable com qualsevol altra forma d’expressió teatral. Però aquest no és el cas. Sense renunciar a la comicitat, Iaia! és una obra de sentiments, de situacions quotidianes que, posats a catalogar-la, podríem situar entre el neorealisme i l’anomenat “teatre de la crueltat”.

Una comèdia tendra i àcida alhora, que és un fidel reflex de l’actualitat de la gent del carrer, amb temes de fons com l’atur, la soledat de la gent gran, la diferència de classes, la problemàtica dels desnonaments, la relació entre generacions i la lluita aferrissada i gelosa de dues dones per retenir l’home que, ves a saber per què, totes dues necessiten. Tot plegat té cabuda a Iaia!, en una comèdia que busca aprofundir en la importància dels sentiments i de les ganes de viure. Iaia! és un homenatge a la gent senzilla, a la recerca dels sentiments autèntics, a les ganes de viure, als cors protectors i a la sinceritat com a manera d’entendre la vida. Però la gent senzilla, els cors protectors, sovint viuen immersos en un món fred i ple de penúries, on la tecnologia ens roba el contacte amb el món real i ens fa veure una realitat deformada que confon més que no pas ajuda.

Montserrat Carulla en família

Aquesta obra, Montserrat Carulla, la fa una mica en família. Resumir el currículum de la que sens dubte és la primera gran dama del teatre català resulta impossible. N’hi ha prou de dir que la seva trajectòria abasta més de cinquanta anys de dedicació al teatre, el cinema, la televisió i a totes les disciplines de les arts escèniques. Per citar alguns títols, en cinema El Orfanato, a la televisió sèries com Secrets de família, El cor de la ciutat o La Riera i, en teatre, La filla del mar, Pigmalió, El temps i els Conway, A Little Night Music o La reina de bellesa de Leenane. A banda del recent Premi Gaudi

d’Honor, ha rebut la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.

L’espectacle l’ha escrit i el dirigeix el seu fill Roger Peña, actor de doblatge, director, traductor que ha rebut el Premi de la Crítica i el Premi Sebastià Gasch per la traducció de les cançons de Sweeney Todd. Com a autor, i després de l’èxit de Poder Absoluto, torna ara amb un espectacle fet a la mida de la seva mare. Una proposta completament diferent, una comèdia que repassa l’actualitat i que constitueix un testimoni dolç i àcid alhora del món que ens ha tocat viure, amb un sentit de l’humor fresc, atrevit i lliure.

El seu nét, Aleix Peña, fa de Josep, un noi de poc més de 20 anys, atractiu i dotat d’una certa fragilitat i un aire de melangia. Tot i que ha estat més un actor de doblatge va debutar als 9 anys a The Full Monty, dirigit per Mario Gas. Katia Klein fa de Sílvia, una noia d’uns 25 anys, atractiva i dominant. Aparentment segura d’ella mateixa, molt feta, al costat del Josep, sembla més gran. És una de les actrius emergents del panorama teatral català que hem pogut veure al cinema, a la televisió i al teatre.

Animals, Es quan dormo, La estación del olvido, Última sesión, Eskalofrío, Cuéntame cómo pasó, Aida, La Riera, Divines, El cor de la ciutat, Las niñas no deberían jugar a futbol, Orquesta Club Virginia o Volveremos a hablar esta noche, són alguns dels seus treballs.