Òmnium reconeix dos bastions de la cultura de casa nostra

Juntes sumen 28 anys d'història llibretera. Una història compromesa amb la cultura, que ha resistit els canvis i les crisis. Una història basada també  en els bons llibres, i sobretot els bons llibres en català. Acompanyats d'Antoni Dalmau, una institució viva de la igualadinitat i del catalanisme polític, Ignasi Farré (Aqualata) i Concepció Ramió i Isabel Casas (Llegim...?) rebran aquest vespre els Premis Òmnium al Compromís Cultural, en una gala que tindrà lloc al Teatre Municipal de l'Ateneu. 

Els llibres que mai vendrien

Tant les propietàries de la llibreria Llegim...? com Ignasi Farré ho tenen clar: "aquells que promouen idees anti-democràtiques, racistes o feixistes". A més d'això, moltes vegades les obres que arriben a les llibreries no són exactament del mateix gust que el dels llibreters. "Fatxes o molt masclistes" puntualitza Ramió. "Pot entrar potser, però surt ràpid. Alguna biografia de torero ha sortit tan ràpid com ha entrat" expliquen rient les propietàries de Llegim...? Elles dues acostumen a coincidir i "si demanen un llibre que no ens fa el pes, el mirem d'amagar fins que el vénen a recollir".

I els llibres que tenen...

A Aqualata molts dels llibres són els mateixos que un grup de cooperatives: "avui en dia pràcticament t'ho envien tot". A Llegim...? "n'hi ha que no seleccionem, que ens arriben. El que sí seleccionem és el que posem a l'aparador, o com distribuïm els llibres en els períodes perquè siguin més visibles per Nadal i Sant Jordi" aclareix Concepció Ramió. A Llegim...? s'ha potenciat "molt la secció infantil que ja tenim a l'entrada. La mainada que tenia 6 anys quan vam obrir la llibreria ara ja són majors d'edat i vénen a pagar amb la targeta els llibres". I sí, alguns han pensat que és una llibreria infantil, "però mantindrem l'aposta".

"No anem a cercar coses rares. Tenim un servei de novetats amb algunes distribuïdores, a les quals demanem certes coses: en català, poesia, etc..." explica Isabel Casas. Concepció Ramió afegeix que "tenim una majoria de clients en català, i la ràtio català-castellà està més inclinada cap al català. Tenim preferència també per editorials que ja sabem que són sinònim de qualitat com Males Herbes, Acantilado o Quaderns Crema". D'aquestes, "les intentem tenir totes, també de Columna, sense renunciar als best-seller". 

En castellà, a Llegim...?, "hem de seleccionar molt més. Hi ha moltíssimes novetats". La temàtica femenina també té un paper preeminent, sobretot amb la presència d'autores molt per sobre d'altres llocs "on la relació és la que hi ha al mercat editorial, 70-30%. Aquí procurem estar sobre meitat i meitat, intentem fer una aposta per les dones com a autores, perquè el masculí és hegemònic com el castellà; mirem de ponderar-ho. Sobre l'aspecte feminista no ven en si, tot i que tenim un apartat". 

El compromís cultural

Ignasi Farré és clar: "és un premi als 26 anys que portem. És una satisfacció enorme". El llibre en català "ha anat a més. Hi ha moltes més editorials, algunes petites, però en canvi, les tirades cada cop són més curtes, un fenomen que també es veu en el llibre en castellà". El moment daurat del català, Sant Jordi. Hi ha sectors on el català no ha penetrat i és l'assignatura pendent "salut i llibres de viatge, per exemple; en canvi, en literatura infantil, té molt guanyat". El propietari d'Aqualata té clar que "resistim amb el llibre en català, gràcies a la immersió, però hi ha una edat crítica, a secundària, on l'oferta televisiva i dels altres mèdia, amenacen aquesta continuïtat". Farré recorda que "si vam resistir al franquisme, això no és res. Sí que molta gent gran catalana no té l'hàbit de lectura en català i moltes vegades prefereixen l'edició castellana".

"Oferim a la gent un espai de lectura, on es tingui en compte la literatura en català i la qualitat. Seleccionem poesia, assaig, literatura infantil, amb textos bonics i il·lustracions. Estem oberts a col·laborar amb altres entitats d'Igualada, ja sigui Ateneu, Paranoia, etc." comenta Isabel Casas. Potencien el català de manera subtil, "posem els llibres en català per sobre dels d'en castellà. Que a primer cop d'ull es vegin més els llibres en català".

L'amenaça de l'e-book

Com influirà l'e-book? "Afavoreix molt a les persones grans, perquè els permet tenir més llum. I també va molt bé per als viatges" opina Casas. Si substituirà al paper, la gran pregunta, és més dubtós. "El llibre comença a ser objecte, que l'ebook no podrà substituir, segur, perquè té la seva pròpia clientela. La part de les portades, els detalls de l'edició, s'han potenciat per aquesta competència" afirma Ramió. Farré, per la seva banda, pensa que "a nivell de l'e-book hi ha el fenomen de la pirateria, que a l'Estat espanyol és molt important. L'e-book pot fer mal al paper? Sí, però no sé fins a quin punt".

Coses poc recomanables i les recomanables

Farré afirma que "venc llibres que no llegiria. Hi ha un ventall molt ampli que a molts públics no els agradaria; les novel·les romàntiques, el còmic, com també hi ha llibres que saps que és difícil que es venguin, però els aguantes. Hi ha un allau de novetats que passa per davant. Intentem que molts llibres tinguin una possibilitat". Alguns volums han 'resisitit' 3 o 4 anys "perquè ens agraden", alguns no passen de l'any. Després hi ha els fenòmens com les Ombres de Grey, que "atreuen  persones que no llegirien i no volem fer de censors".

A Llegim...? no estan pas enamorades de 'Les putes receptes de la iaia', de Jofre Martell. Isabel Casas entén que "és groller, masclista i està mal escrit. Són aquestes coses que van de 'guais' i no aporten res. Una aparença de modernitat amb mal gust. Té dret a viure dels llibres, però no el recomano". La mateixa Casas recomana 'El senyal de la pèrdua', de Maria-Mercè Marçal, "que es va venent i m'ha frapat emocionalment". Ramió ens fa apuntar 'Les pereres fan la flor blanca', de Gerbrand Bakker.

La telescombraria i els llibres

Hi ha persones "que mai escriurien un llibre, són mediàtics i, arrel d'això, els han escrit un llibre" manifesta Ignasi Farré. Això ve de la mà de la complicitat de "grans editorials com Planeta amb interessos en el mercat televisiu" (Atresmedia). Els programes més lamentables a vegades són l'excusa per parir llibres. Hi ha, en canvi, llibres que semblen condemnats a l'ostracisme, però que sobreviuen i emergeixen: "tots els llibres tenen els seus lectors, potser no els sabem trobar". 

Què farien amb un llibre de Paolo Coelho?

"Ha fet una evolució" considera Ramió, "ha anat perdent. El posaria a l'estanteria... i si algú demana quelcom d'autoajuda... A l'aparador no el posaria". Ignasi Farré comenta que "a ficció, tot i que té un vernís d'autoajuda".