//Plugins sense CDN ?>
La Universitat de Lleida ha fet un estudi que analitza les dinàmiques de despoblament a la Catalunya interior i assenyala quins pobles del nostre país estan en un estat "crític" de despoblament. Les àrees del nord i l'oest de l'Anoia, entre les afectades.
El fenomen del despoblament rural continua accentuant-se. Un estudi elaborat per geògrafs de la UdL, vinculat al projecte BCN Smart Rural, indica quines són les parts de Catalunya més afectades pel desplaçament de població cap a les ciutats i l'envelliment. També indica les 200 poblacions que es troben "en situació crítica de despoblament". Entre aquestes 200 localitats n'hi ha set d'anoienques. D'acord amb els indicadors de dinamisme, són (per aquest ordre) Bellprat, Castellfollit de Riubregós, Miralles, Calonge de Segarra, Sant Martí de Sesgueioles, Montmaneu i Sant Pere Sallavinera. La realitat del despoblament ha fet que sorgeixin iniciatives com Repoblem i que la Generalitat engegui accions com a alternatives a una dinàmica perillosa.
El títol de l'estudi és 'Nous índexs de relleu generacional al món rural' i analitza les possibilitats dels petits municipis de les zones rurals de Catalunya de mantenir un creixement endogen, de conservar o guanyar serveis. Es detalla la seva estructura econòmica i es fa un seguiment dels seus indicadors demogràfics i d'envelliment. El document exposa que les dues variables determinants que dificulten el futur dels pobles són "l'envelliment i la manca de relleu generacional que amenaça la continuïtat de l'activitat econòmica existent" i "la manca d'oportunitats laborals" que causa l'emigració de la població jove.
La despoblació incideix sobretot en pobles que ja tenen menys de 500 habitants. En el període del 2014 al 2019, entre els deu municipis on es va perdre més població hi figura Bellprat, la població anoienca més petita. Amb Borredà, al Berguedà, són els únics municipis de la demarcació de Barcelona que figuren en aquesta llista de deu. Bellprat va tenir un retrocés demogràfic del 3,88%. L'altre municipi anoienc amb una posició més alta és Castellfollit de Riubregós -18è de Catalunya-, on la caiguda va ser d'un 3,13%.
Les variables d'envelliment, la posició més baixa de potencial de creixement i la problemàtica de la manca de relleu generacional també destaquen a Bellprat a les classificacions. Pel que fa a la diferència entre la població que arriba als pobles i la que se'n va, Castellfollit de Riubregós i Bellprat es troben entre els municipis amb un saldo més negatiu. Pel que fa a la caiguda de les afiliacions a la Seguretat Social, entre els municipis de Catalunya amb una taxa més baixa i amb més destrucció de llocs de treball hi ha Sant Pere Sallavinera amb un descens del 2,57% del 2013 al 2019.
Els autors de l'estudi adjunten una segona classificació a partir de les dades ordinals (el nombre d'habitants del municipi) on entre les 200 poblacions en situació crítica hi apareixen totes les esmentades excepte Calonge de Segarra. El mapa de les zones "crítiques" assenyala un continu entre l'oest i el nord de la comarca i les zones limítrofs de la Segarra, Solsonès i Conca de Barberà, amb pobles com Ivorra, Pontils, la Molsosa o Rocafort de Queralt. La divisió entre dues Catalunyes, est i oest (amb l'excepció de Lleida) també es trasllada cada cop més a l'Anoia.
Mireia
Igualada
18 de juny 2021.16:54h
Doncs a casa sempre hem volgut viure en un poble petitó. Tenir una muca de tros i poder fer hort, pero clar, les cases tenen uns preus....
Es que hi ha qui ho vol tot, que vingui gent a viure amb... Llegir més canalla a poder ser i que paguin ben car la casa amb tros....
Millor ens quedem al piseta Igualada i.quan siguem vells ja veurem que fem....