TORNAR
PUBLICITAT

La iniciativa 'Repoblem' aconsegueix ja unes 80 sol·licituds per estudiar establir-se a pobles de l'Anoia

Es tracta d’una idea de l’argençolenc Ton Lloret, que compta amb el suport d’ajuntaments i l’associació Micropobles

societat
Dimarts, 13 octubre 2020. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

La iniciativa ha agafat força després del confinament. Una de les principals problemàtiques és la manca de connectivitat en aquests nuclis rurals. A l'Anoia, els pobles de Castellfollit de Riubregós i Argençola han rebut unes 40 peticions en cada cas

PUBLICITAT

Un gra de sorra per omplir la Catalunya -i l'Anoia- buidada durant dècades. Aquest és l'objectiu del projecte d'un argençolenc, Ton Lloret, que amb 'Repoblem' –un compte de twitter i instagram- vol posar en contacte les famílies que fan un cop de cap i decideixen cercar un habitatge a les comarques interiors, a municipis en risc de despoblació, i els ajuntaments d'aquests pobles. A l'Anoia, la iniciativa ha trobat receptivitat especialment en dos municipis, Castellfollit de Riubregós, a l'extrem nord, i Argençola. Els ajuntaments de les dues poblacions ja sumen unes vuitanta sol·licituds de famílies que estudien recalar en els seus municipis. El compte de Repoblem, per la seva part, té ja més de 12.000 seguidors a twitter.

Argençola, un dels municipis que es vol acompanyar en aquesta iniciativaAquest anoienc ha viscut el despoblament en primera persona i per això va començar 'Repoblem'. Viu al nucli de Clariana, amb una trentena d'habitants. Ell i la seva parella treballen fora i els seus fills estan escolaritzats a Tous. Canviar la realitat d'aquest fenomen, que s'arrossega des de fa dècades, era una quimera, però hi ha hagut "un canvi de xip amb la situació del confinament." Moltes famílies de les grans ciutats han pensat en l'oportunitat que suposa poder viure en un entorn menys massificat. Ara bé, com entrar en contacte amb aquest entorn? El projecte de Repoble, segons Ton Lloret, "vol ajudar a fer un acompanyament a aquestes famílies, que no només hagin de recórrer a una immobiliària, sinó que siguin acompanyades per la gent del poble on volen anar a viure i que en coneguin les possibilitats."

Tampoc és nou del tot el 'retorn'. A Clariana mateix, una família s'ha reincorporat els darrers mesos. El que vol 'Repoblem' és crear un canal permanent. Recull la feina i el bagatge d'associacions que ja existeixen, com Micropobles, amb la que es col·labora. No es tracta només "de trobar residències, sinó també de tornar la vida al poble, per tant, també volem recuperar els comerços: ajudar a traspassar negocis com carnisseries o fleques". El canal vol actuar en els dos sentits, per als que volen revifar el poble i per als que volen venir.

Malgrat la xifra de sol·licituds molt estimable a l'Anoia, sobre les 40 tant a Argençola com Castellfollit, cristal·litzar aquest projecte és complicat. Aquí i a la resta de comarques catalanes on s'ha fet la crida. Una dificultat evident: "són pobles que tenen pocs serveis. O gens. Com fer venir la gent, quin punt de partida? Potser ara hi ha una conjuntura favorable, però és un cercle viciós, ja que sense un forner o una escola, no pots venir a fer vida al poble." 

També per a moltes d'aquestes famílies, professionals liberals, traslladar-se als pobles precisa d'un requisit, tenir una connexió a la xarxa òptima... però molts d'aquests pobles no compten amb fibra òptica. Ton Lloret assenyala que "és un dels reptes que hi ha. El teletreball ara s'ha generalitzat, les empreses ho fomenten, però caldrà una millora de la capacitat de les xarxes. De fet, el conseller Puigneró, de Polítiques Digitals, va parlar de portar fibra a tots els pobles de Catalunya de més de 50 habitants."

El procés l'ha accelerat la COVID-19: "viure a la ciutat ja no és el mateix ara que fa un any. Tot ha canviat", però també hi ha altres factors com el preu cada cop més inassumible dels habitatges a la zona litoral: "hi ha un pare de Calafell que es va posar en contacte amb nosaltres. Viu amb la seva filla, però necessita una casa gran, on la nena pugui tenir el seu espai. I allà no el pot trobar a un preu que pugui pagar."

Hi ha també les famílies que "tenen uns estalvis i volen començar un projecte de turisme rural. Cerquen un lloc a la natura per establir la seva seu." A comarques com el Ripollès els costa cobrir els serveis amb només la gent local. Ton Lloret remarca que "aquesta onada no pot ser només passatgera. Un poble amb uns 100 habitants, només amb un parell de famílies, ja reneix. Cal que l'administració s'ho cregui també. I que els que volen arribar a aquests pobles siguin conscients del que hi ha segons on triïn establir-se. No és el mateix passar l'hivern a l'Anoia que voler-lo passar a l'alta muntanya."

PUBLICITAT

1 Comentaris

M

Marisa Ill Alsina

Castellolí

13 d'octubre 2020.17:59h

Respondre

Estic interessada en rebre informació d’aquest projecte.
marisaill@hotmail.com
Salutacions
Marisa ILL ALSINA

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.