"Número 9", de Shane Acker és una pel·lícula d’animació digital força singular. Ens situem en un futur molt proper. Un invent que té per nom “La gran màquina” dóna energia a totes les màquines. Però aquestes màquines s’han girat en contra dels humans, i cada cop en queden menys. A banda de les màquines, només queden unes criatures molt petites que semblen titelles de roba. Són l’última obra d’un inventor. N’ha fet nou, i cada una es coneix pel seu número.

El “Número 9” és l’últim a “despertar” de la mà de l’inventor. Els titelles són l’última esperança per enfrontar-se a les màquines i salvar el que queda del món conegut. Però els altres titelles viuen amagats per por. El Número 9 serà qui els encoratgi a lluitar. Durant la missió que tenen, també podran veure com era el món abans que tot canviés...

"Número 9" és una pel·lícula simple, amb uns personatges petits que s’han d’enfrontar a màquines que els superen en mida, en força i en possibilitats... Tot això sembla indicar que “Número 9” és una pel·lícula convencional d’animació, d’aventures. Doncs sí, però té algunes coses que la fan original i diferent a productes com els de Pixar o DreamWorks. L’argument de la pel·lícula és correcte, tot i no ser molt original. Però val la pena veure “Número 9” per la fotografia, per l’estètica de tot el món i dels personatges. I de les atmosferes. Una proposta d’animació molt original on s’hi nota la mà a la producció de Tim Burton i Tim Bekmambetov (director de “Wanted”), que han ajudat a Shane Acker a convertir el curt premiat d’on parteix la història en una pel·lícula.