Jornada de 37,5 hores: Reticència de les patronals locals i un petit pas pels sindicats de treballadors

Els líders del PSOE i de Sumar, Pedro Sánchez i Yolanda Díaz, van signar el passat dimarts l'acord d'investidura que, entre altres, inclou un compromís per a la reducció de la jornada laboral fins les 37,5 hores.

En general a Espanya, actualment no es poden superar les 40 hores setmanals. Per Sumar aquesta era una de les grans prioritats, i consideren que és important perquè la reducció de la jornada laboral va quedar truncada als anys 80 i diuen que cal acostar-nos als països que amb una jornada laboral inferior són més productius.

S'aplicarà de forma "progressiva", de manera que serà de 38,5 hores el 2024 i passarà a 37,5 al 2025 sense cap reducció del salari. A més, a partir del 2025 s'avaluaran els resultats de la mesura i s'obre la porta a seguir avançant en la reducció de la jornada laboral tenint en compte les circumstàncies dels diversos sectors.

Díaz afirmava que aquesta mesura permet "guanyar temps per a la vida" i anirà acompanyada també d'un augment del salari mínim "perquè els salaris han de continuar guanyant pes davant uns beneficis empresarials extraordinaris".

Les patronals alerten de les possibles conseqüències

Algunes patronals representants dels empresaris i empresàries del territori s'han mostrat molt crítics amb el nou acord. La Unió Empresarial de l'Anoia ha deixat clar que "no s'oposa a la reforma en si", sinó en què sigui una reducció generalitzada i per llei. Posen sobre la taula que no s'ha tingut en compte la taula de diàleg social i negociació col·lectiva en la qual formen part les associacions i sindicats. En aquest sentit, la patronal anoienca ha volgut alertar dels costos empresarials, ja que considera que una mesura d'aquest tipus "suposaria costos molt importants al teixit empresarial, i que no pot ser generalitzada perquè s'han de tenir presents els sectors d'activitat i les seves dimensions".

El president de la Unió Empresarial de l'Anoia, Joan Mateu, afegeix que "si s'aplica a tothom per igual, pot comportar greus desigualtats en el mercat de treball. Posaran a més gent al mercat a costa de reduir la competitivitat de les empreses, cosa que comportarà el tancament d'aquestes i amb la conseqüent pèrdua massiva de llocs de treball a mitjà termini". Diu que això pot portar algunes conseqüències com "la dificultat de l'organització del treball, sigui en petites, mitjanes o grans empreses: especialment, en aquelles empreses que treballen tres torns o que les empreses hauran de contractar més treballadors per fer la mateixa feina".

La UEA afirma que és una falsa manera de crear llocs de treball i d'aconseguir protagonisme polític: "Els interessos que persegueixen aquesta mesura són a curt termini i totalment oposats als interessos que persegueix Catalunya d'aconseguir una reindustrialització del teixit empresarial català després de les crisis viscudes i de veure com companyies amb molta història hagin de deslocalitzar-se a altres països o tancar portes" i que, per tant, això l'únic que aconseguirà és l'augment de costos per a les empreses i la degradació del teixit empresarial per manca de competitivitat.

Segons Mateu, "una mesura com aquesta pot crear un impacte molt negatiu en l'economia actual, tenint en compte tot el que està arrossegant el teixit empresarial. Ara cal vetllar per l'augment de la productivitat empresarial i per la creació de llocs de treball consolidats i de qualitat".

D'altra banda, des de la Cambra de Comerç han afirmat que "no entrarem a valorar la mesura, ja que a hores d'ara és tan sols un acord polític. Si finalment es materialitza, des de la corporació estudiarem i valorarem el seu impacte en el teixit productiu".

Una mesura que fa tard després d'una lluita incansable dels sindicats

Altres sindicats i organitzacions s'han posicionat a favor de la iniciativa i en alguns casos ha semblat insuficient. Jordi Pons, coordinador de la Intersindical-csc a l'Anoia ha recordat que "la classe treballadora catalana va aconseguir fa un segle, després d'una valenta i desacomplexada lluita amb l'epicentre a l'empresa coneguda popularment com la Canadenca l'última reducció de jornada a 40 hores setmanals segellades després de setmanes de vagues. Des de llavors, un cop reconquerida aquesta situació després del franquisme, les 40 hores setmanals han semblat inamovibles i un llistó impossible de superar per al sindicalisme majoritari". La Intersindical considera que "​​ha arribat l'hora de reduir la jornada laboral per poder repartir millor la feina i la riquesa col·lectiva, perquè és una manera d'avançar cap a un altre model productiu amb menys estrès, més salut física i mental, més cultura i més conciliació".

De fet, la Intersindical va presentar un llibre de propostes on anava més enllà, proposant la jornada laboral de 4 dies, és a dir de 32 hores setmanals. Asseguren que, actualment, "treballant menys es genera més riquesa que fa cinquanta anys. Per tant, avui el problema no és d'escassetat, sinó de redistribució de la riquesa. La jornada laboral de 32 hores setmanals amb el mateix salari ho garanteix, i és una mesura cabdal per forçar la corresponsabilitat de les tasques de cures i domèstiques que recauen sistèmicament sobre les dones, alhora que fa valdre el lleure i l'autonomia de les persones".

Per la seva banda, la CGT de l'Anoia assegura que porten anys "reivindicant i lluitant, tant a escala general com en la negociació de cada conveni col·lectiu, per una reducció de la jornada laboral a 30 hores setmanals sense reducció de salari perquè entenem que el repartiment just del treball i de la riquesa que genera, i que en l'actualitat està sent repartida de forma absolutament desigual (augmentant les fortunes dels ja rics i empobrint a la classe treballadora), és una cosa que arriba tard i que fa anys que hauria d'haver-se aconseguit".

"No és una mala notícia que es facin passos en la direcció correcta en aquest aspecte. No obstant això, la insistència en la necessitat d'arribar a un consens amb els agents socials no augura res bo. Els pactes d'aquest tipus, que la classe treballadora portem sofrint durant decennis, obtinguts per part dels empresaris i els dos "sindicats majoritaris", no sols no han reduït la bretxa en aquesta direcció sinó que han estat la causa d'aquest fatal repartiment de la riquesa" destaca.

A més afegeixen que "són nombrosos els convenis, signats per aquestes mateixes parts, que han comportat augments de jornada, just en la direcció contrària a la lògica i al que gran part dels països que ens envolten porten aplicant des de fa anys. Els avanços tecnològics, la robotització o els sistemes digitals són eines que haurien d'haver tingut un impacte històric en la reducció del temps de treball i en un repartiment just de la riquesa. Per contra, portem més de 40 anys amb la mateixa jornada legal fixada en l'Estatut dels Treballadors".

Per la seva banda, la USOC, considera que "a simple vista, és positiva, tot i que demanem prudència, ja que només és un acord en un simple paper, que ha de passar pel Congrés dels Diputats per tirar endavant, i en conseqüència, a la USOC demanem calma per a estudiar la seva aplicació. Per exemple, a Catalunya més del 95% de les PIMES són microempreses (de 0 a 9 treballadors) i, per tant, la seva aplicació no serà la mateixa: des de la USOC creiem que encara que l'aplicació fos immediata per les empreses amb més de 50 treballadors, les PIMES haurien de rebre ajudes fiscals (o d'altres tipus) per poder implantar aquesta mesura amb garanties, ja que si no es podria crear una desigualtat entre uns treballadors i els altres".

Si més no, defensa que "una jornada laboral més curta ajudaria a millorar la conciliació entre la feina i la vida personal, mantenint un equilibri entre les responsabilitats laborals i la vida personal i familiar, contribuint així a la millora de la qualitat de vida i la reducció de l'estrès. A la USOC apostem fermament per un futur (i també present) on els treballadors i treballadores, encara que treballin menys hores, poden ser igual o, fins i tot, més productius i eficients".