TORNAR
PUBLICITAT

El nou celler Pla de Morei reivindica el potencial del sector vitivinícola de l’Anoia

Surt al mercat la primera anyada: 15.000 ampolles de vi ecològic de finca, sota el segell D.O. Catalunya

economia
Dijous, 28 novembre 2019. 14:40. Toni Cortès Minguet.
D'un cop d'ull

Compromís amb el territori, herència familiar i paisatge únic. Aquests són els pilars d'una nova iniciativa, impulsada per la família Bartrolí-Sangüesa, amb la qual treballen pel ressorgiment i la reivindicació del potencial del sector vitivinícola a la comarca, a cavall del Bages i del Penedès. Amb el projecte "Viticultors de l'Anoia" la família, d'arrels vinculades a la pagesia i amb més de 20 anys d'experiència en el sector de la vinya, han creat el nou celler Pla de Morei, d'on acaba de sortir la primera anyada: 15.000 ampolles d'uns vins de finca ecològics, de qualitat, que són un homenatge a la tradició paperera de l'entorn. El celler completa el negoci amb una oferta enoturisme d'experiències, en un paisatge únic.

Durant segles, i fins a principis del segle XX, l'Anoia era terra de conreus, de cereals i, especialment, de vinyes, sent una de les comarques amb més producció vitivinícola de Catalunya, al costat del Bages o, fins i tot, amb més hectàrees de vinya que l'emblemàtic Penedès. La devastadora fil·loxera, a finals del XIX i, ja entrat el segle XX, la Guerra Civil i el procés d'industrialització van provocar el progressiu èxode rural cap a un sector puixant, l'industrial, que oferia uns jornals setmanals segurs i més alts que el d'un camp, que anava quedant erm. A La Torre de Claramunt, on es troba el celler Pla de Morei, a la masia de Mas Rossinyol, el sector vitivinícola -que havia arribat a ocupar un 84% de la terra cultivada- havia anat desapareixent. Des de la privilegiada talaia del celler, amb la magnífica postal de la serralada de Montserrat a l'esquena, el paisatge fa de notari d'aquesta transformació socioeconòmica: una terra calcària, cosida de fileres de ceps i amb el testimoni d'antigues barraques de pedra seca roman en el temps, amb una relació de veïnatge amb els històrics molins paperers i els nous polígons industrials de l'entorn.

Un paisatge únic al món, on conviuen vinyes i molins de paper

La històrica indústria paperera de l'entorn de Pla de Morei va ser una de les que va atraure i acollir l'esmentat èxode del camp. Durant dècades, les vinyes i els molins, el vi i el paper, han compartit territori i història.

Des de fa 20 anys, la família Bartrolí-Sangüesa, es dedica a la vinya de cultiu ecològic en aquesta finca del Pla de Morei, on els seus avantpassat van instal·lar-se i dedicar-se a la pagesia a principis del segle XX. La família explica que Pla de Morei “neix, en un paisatge únic al món, amb el propòsit de recuperar el territori on ha conviscut generació rere generació la  nostra família”. La finca del Pla de Morei, situada a principalment dins el terme municipal de La Torre de Claramunt, però amb parcel·les dins Carme i Sant Joan de Mediona, a cavall de les comarques de l’Anoia i l’Alt Penedès, i a tocar de la del Bages, està formada per 85 hectàrees de cultiu, entre cereal, vinyes i oliveres. Més de la meitat de la finca, unes 45 hectàrees, es dedica al cultiu de vinya, “de les quals només se seleccionen les de més qualitat per a l’elaboració dels nostres vins”, ens explica la Mercè Sangüesa.

Les vinyes de Cal Morei se situen a 450 metres sobre el nivell del mar, una altitud lleugerament més alta que la majoria de vinyes de la D.O. Penedès i que dota als vins que s’hi elaboren “d’una finor i frescor destacables”. Un caràcter distintiu isingular que s’enriqueix amb l’acidesa i la mineralitat que aporta el terreny calcari de la finca; el terreny areno argilós i permeable aporta l’equilibri necessari en la gestió de l’aigua: que drena quan hi ha abundància d'aigua i reté en èpoques de sequera. El clima mediterrani temperat de la zona facilita la maduració del raïm.

La totalitat d'aquest raïm emprat per a l'elaboració del vi procedeix de les vinyes de Pla de Morei, situades al voltant del celler. És per tant, un "vi de finca", una etiqueta a la qual hem d'afegir la de "vi ecològic", ja que, des del 1997, quan la família Bartrolí-Sangüesa va decidir recuperar la tradició vitivinícola del territori, practica l'agricultura ecològica, "preservant, respectant i recuperant el nostre entorn amb paràmetres ecològics per obtenir la màxima qualitat i respecte a la terra", assenyalen els propietaris del Pla de Morei. Des dels inicis treballen amb cobertura vegetal, adobs orgànics, sense aplicar herbicides ni pesticides; realitzant la mínima intervenció al celler. Això els ha permès obtenir certificacions internacionals, com la del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), Delinat o DOP.

L'enòloga Edith Soler, a l'esquerra i al costat de la impulsora del celler, Mercè Sangüesa

Surt al mercat la primera anyada del nou celler Pla de Morei

Des de fa, doncs, més de 20 anys, la família Bartrolí-Sangüesa s'ha dedicat al cultiu de la vinya ecològica, produint per a altres cellers. L'any passat van decidir fer un pas endavant, construint un nou celler i creant els seus propis vins. La primera anyada del Celler Pla de Morei ja és al mercat i a les taules, una primera producció de 15.000 ampolles de vi de finca de raïm ecològic, cultivat a les seves pròpies vinyes, sota el paraigua de la D.O. Catalunya.

Una clucada d’ull a la tradició paperera

Els propietaris del Celler Pla de Morei han volgut fer un homenatge al passat de la indústria paperera de l’Anoia, batejant els seus primers vins amb noms lligats a la història dels antics molins paperers: Filigrana (empremta o senyal transparent que els fils deixen al full de paper); Saial (drap de llana absorbent que es posava entremig dels papers en el moment de premsar) o Mirador (espai, generalment a l’últim pis dels molins paperers, on s’estenia el paper per assecar-lo).

Els vins

Ja es poden trobar en establiments especialitzats i en restaurants els nous vins del celler Pla de Morei. Es tracta de quatre blancs i dos negres. Pel que fa als negres, el Filigrana s’ha elaborat a partir de les varietats Ull de llebre, autòctona de la zona, i Merlot, seleccionats a les vinyes. Després de separar el gra de la rapa, els grans entren al dipòsit d’acer inoxidable, on fan la fermentació alcohòlica a 20-22°. Posteriorment es procedeix a realitzar l’extracció per pigeage; es macera durant tres setmanes i es realitza una criança en dipòsit d’inox i una desena part en bóta de fusta francesa de 500 litres. El cupatge definitiu es realitza en finalitzar la criança. L’altre vi negre, el Mirador, també es fa amb raïms de les varietats Merlot i Ull de llebre, però en aquest cas la fermentació es fa en bóta. Pel que fa als blancs, el Filigrana s’elabora a partir de les varietats Garnatxa Blanca, també autòctona del territori, i Chardonnay, de les quals també es fa una primera tria a les vinyes i després es fa un segon triatge manual a la taula i, posteriorment, es fa la separació del gra de la rapa. Els grans entren a la premsa pneumàtica, on seran premsats a baixa pressió. El most flor obtingut es diposita en gravetat en dipòsits d’inox, on es fa la fermentació alcohòlica a una temperatura entre 16°  i 18° º. El Saial també es fa amb un cupatge de les varietats Garnatxa Blanca i Chardonnay, però també com en els negres, el procés de fermentació és diferent, en aquest darrer cas es fa en bóta de roure francès.

L’oferta del celler es competa amb dos vins de gamma premium que prenen el nom del riu que passa per la finca, el Riu de Gost. Els dos vins són monovarietals, un és fet amb raïm Chardonnay i l’altre a partir de la varietat italiana Incrocio Manzoni.

El projecte del nou celler i, òbviament, l’elaboració dels vins, han comptat amb l’assessorament de l’experta enòloga Edith Soler, que explica que el terreny de la finca del Pla de Morei té "molt potencial" per poder crear "bons vins, vins de molta qualitat”, afegint que un dels trets que aporta el tipus de terreny és l'acidesa, un element que afavoreix el fet que els vins aguantin durant més temps en el seu estat òptim.

Viticultors anoia

Amb aquesta iniciativa, Mercè Sangüesa i Xavi Bartrolí, amb la seva família, tenen com a objectiu recuperar l’esplendor vitivinícola que s’havia anat perdent i reivindicar el potencial del sector a la comarca. Des del celler Pla de Morei, amb el segell “Viticultors de l’Anoia”, volen dignificar la feina dels pagesos que hi han treballat durant dècades, tornar a posicionar l’Anoia, entre el Bages i el Penedès, com a territori de llarga tradició vitivinícola, fomentant el seu coneixement i la seva reimplantació al territori.

Visitar el celler Pla de Morei, tota una “experiència” sensorial

Al costat de l’elaboració dels seus vins de qualitat, una altra via per desenvolupar i donar a conèixer el projecte “Viticultors de l’Anoia” és a través del turisme. El celler Pla de Morei, ofereix visites al celler i a les finques, entre vinyes  barraques de pedra seca, amb degustacions dels vins ecològiques; maridatges dels vins de la finca amb formatges artesans de la comarca; esmorzars de pagès i pícnics Km0 entre vinyes, etc. També ofereixen al visitant l’experiència de convertir-se en enòleg per un dia, creant el seu propi vi a partir del cupatge de diverses varietats i dissenyat l’ampolla que s’enduran a casa. Aquesta oferta és una de les més exitoses de la comarca a la plataforma Airbnb: només el darrer any, més de 200 persones d’arreu del món han gaudit de les experiències que ofereix el celler Pla de Morei, unes experiències que els experts en turisme participants en el Laboratori de Turisme Sostenible d’enguany van posar com a model i exemple. L’enoturisme basat en experiències complementa la venda del vi ecològic i altres productes elaborats a la finca, com l’oli d’oliva de primera qualitat procedent de les oliveres, productes que es poden trobar a la seva agrobotiga; i el lloguer d'espais per a celebracions, reunions de treball, convencions o aniversaris en un entorn únic. 

 

 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.