I les conseqüències polítiques?

El sistema polític travessa un moment delicat. La consideració que té la ciutadania del format amb què els seus representants s'ocupen dels afers de tots està en hores baixes. Als múltiples casos de presumpta corrupció, que la justícia té ara l'obligació d'esclarir, se li ha de sumar una nova polèmica: els sobresous de 44 alcaldes de la Federació de Municipis de Catalunya a través de dietes. La fiscalia anticorrupció s'ocuparà d'investigar-ho fent-los declarar com a imputats. Tranquils, alcaldes i altres afectats en general, darrerament tots els partits s'han ocupat de deixar clar que imputat no vol dir culpable, i ho tenim clar, però amb la que està caient imputat hauria de voler dir, també, retre alguna mena de comptes amb els ciutadans. De forma més nítida i unànime.

Les reaccions polítiques a la denúncia feta per Sabadell lliure de corrupció, i que també afecten a l'alcalde de Santa Margarida de Montbui, són confuses. En un primer moment van variar en funció de la formació (CiU anunciava l'adéu als òrgans de direcció de la FMC, PSC tornava els diners en qüestió, ERC es mostrava perplexa, ICV defensava en algun cas els cobraments...). D'entrada s'ha passat per alt la denúncia (o defensa) del format de les dietes i la seva legalitat/legitimitat; la majoria d'acusats s'escuden en la ignorància i els errors de tècnics i administratius i no hi ha una reacció contundent per part dels entorns polítics dels afectats; tampoc a l'Anoia.

Al marge de l'obligada revisió del sistema, només pel suport a la gran quantitat d'alcaldes i regidors que treballen honesta i desinteressadament pels seus municipis ja es fa indiscutible una denúncia clara per part dels seus partits. I no la veiem. També a l'Anoia, on amb la mirada posada a Santa Margarida de Montbui, massa acusacions al seu alcalde exigeixen alguna conseqüència política més enllà del Fons de Cooperació, també una reacció cap als seus veïns directes, el mínim respecte cap a una població que, a més, li toca patir la crisi com ningú.