L'Estival, com a exemple

Estiu. Temporada de festivals. Arreu dels Països Catalans es convoquen cartells i programes per omplir les nits estiuenques amb música, teatre, dansa i altres disciplines. Molts tenen una llarga trajectòria, plenament consolidats, i s'han fet un nom i un lloc en l'agenda festiva del nostre país. Altres emergeixen del no-res, posicionant-se en un àmbit en què la crisi i les retallades posen pals a les rodes a qualsevol iniciativa. Ens trobem amb festivals que, malgrat aquest panorama, es sustenten a base de subvencions i del suport de les administracions públiques, perquè en són depenents. Altres malden per ser presents i reeixir a base de sinergies i complicitats. Aquest és el cas de l'Estival de Jazz d'Igualada, que ha celebrat aquests dies la seva segona edició amb un gran èxit, tant de qualitat de l'oferta de la programació com de participació. Un festival que ha nascut des de sota, des del voluntariat i la participació altruïsta d'aficionats a la música, que han cercat aliances en entitats, empreses i institucions.

Malgrat que el terme "emprenedoria" darrerament s'ha anat alimentant d'idees que, emprant-lo per tot i arreu, l'han anat desvirtuant (sobretot en el sector empresarial), parlar avui d'una nova empresa, i més l'àmbit cultural, és tota una gosadia, una "bogeria". En aquest sentit, els agosarats organitzadors de l'Estival, no tan sols estan "sonats" sinó que han fet sonar la música, la del jazz, etiquetada de minoritària i elitista, a tota la ciutat, fent-la popular. I ho han fet amb un programa de qualitat, amb un ventall de propostes diverses i interessants, amb algunes "cireretes" que podrien signar els festivals internacionals amb més renom. Ho han fet des de la passió per la música, l'art i la cultura de molta gent que hi ha dedicat temps i esforços, a l'anonimat i l'ombra, cercant còmplices pel camí.

I ho han fet sense glamour ni catifes vermelles.