No deixem de mirar el cel

Encetem la setmana amb dol, un fatal accident ha enfosquit una magnífica festa. Dissabte a la nit el joc de llums i música omplia els ulls d'igualadins i visitants d'il·lusió, era la festa estrella, la cloenda d'uns dies esplèndids que havien omplert de colors el cel de l'Anoia i que novament havien portat Igualada als mitjans. I només al cap d'unes hores ens llevàvem amb la tràgica notícia, en l'últim vol un dels globus no va aconseguir superar l'aterratge. Com és comprensible, aquesta fatalitat tapa tots els bons moments que ens ha deixat l'European Balloon Festival, que n'hi ha hagut, i molts, per sort cada any n'hi ha més.

El que va passar diumenge al matí és indestriable del certamen, i queden temes oberts. En primer lloc, evidentment, el suport a l'entorn del pilot que ha perdut la vida, i l'estat de les persones accidentades. Però també en aquests moments, encara a cop calent, és important evitar la temptació de jutjar una festa o una activitat -en aquest cas els vols aerostàtics- per un fet que és accidental. Com a societat acostumem a funcionar per absoluts i allò que des de sempre ha estat fabulós passa a ser, en un no res, execrable. No cal córrer a voler posar les coses al seu lloc.

Però alhora, tot aquesta autoafirmació no ens ha de fer oblidar que, després, és també important qüestionar-se aspectes per millorar activitats d'aquesta mena, què es pot fer per minimitzar riscos i com es pot treballar per anar arraconant tots els contres d'una experiència que és fantàstica.