Seguim imaginant...

Imagineu que no hi haguessin països, ni ningú per qui matar o morir, cap religió, i tota la gent vivint una vida en pau; imagineu que no haguéssim de parlar de possessions ni de necessitats per gola o avarícia o per fam; imagineu tota la gent compartint el món. Eren alguns dels desitjos de John Lennon, que demà dissabte hauria fet setanta anys. L'artista britànic ha passat a la història, però alguns dels seus somnis (o tots!) segueixen amb la mateixa vigència del primer dia, amb la legitimació i empenta que els dóna la vivència comuna. A l'ombra de la utopia, són molts els qui volen seguir construint un castell interminable a base de la suma de tots aquells desitjos que tots i cada un/a de nosaltres siguem capaços d'imaginar.

Demà moltes ciutats d'arreu del món recordaran i celebraran l'efemèride de les maneres més diverses: des de nombrosos concerts a Nova York (on el músic va ser assassinat aviat farà trenta anys, el 8 de desembre del 1980), passant per una reedició de la seva discografia i fins a l'encesa de la il·luminació de la Imagine Peace Tower a Islàndia (a l'illa de Vioey, a prop de Reykjavik). Formats i esdeveniments múltiples per al gaudi de milers de persones que compartiran el record per a Lennon, commemorant-ne aquest setantè aniversari del naixement. Però també seria bo que tantes o més ciutats de diferents parts del món i tota la seva població alimentessin les idees del cantant i seguissin imaginant una mena de paradís on tothom hi trobés la pau i la felicitat necessàries. La simple imaginació no és suficient per fer arribar els canvis desitjats, però ja és un primer pas igualment necessari: ens permet comprendre i constatar que un món millor és possible. Aleshores serà el moment d'intentar buscar, trobar i aplicar, plegats, aquells camins que ens han d'ajudar a arribar-hi.

Segur que demà la llàgrima que Yoko Ono va dedicar-li al Central Park de Nova York en forma de jardí estarà més acompanyada que mai. Segur que demà les notes que flueixen de forma ininterrompuda del piano blanc que s'exposa al museu de Liverpool vibraran amb una sonoritat especial. Tan de bo que siguin només les notes de fons d'uns primers canvis que ens portin cap a la llibertat individual i col·lectiva, cap a la terra de tots i per a tots. Imagine there's no heaven / It's easy if you try / No hell below us / Above us only sky / Imagine all the people / Living for today...

Potser sí que alguns diran que eres un somniador, John, però segur que no eres l'únic... I tant que no!

Oriol Solà i Prat